Vint anys treballant a peu de carrer per la convivència a Vic

“Un agent cívic dedica una part de la seva jornada a voltar pels carrers o anant també a les cases explicant les normatives de l’Ajuntament de Vic.” Així és com resumeix Cristina Molas la tasca d’aquest servei, que enguany celebra dues dècades de trajectòria. Molas, actualment coordinadora del cos, ja hi era quan va arrencar el 2006. “Érem tres agents contractats a través del Pla de barris.” Amb el pas dels anys, el cos ha anat creixent gràcies a subvencions de diverses administracions fins que l’Ajuntament n’ha consolidat la plantilla: actualment són set agents i treballen de forma ininterrompuda gairebé 18 hores cada dia. Amb l’objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer la normativa –des de l’ordenança de civisme fins a la de tinença d’animals, mobilitat o sorolls– visiten veïns que tenen “el balcó una mica desmanegat”, avisen que no es pot alimentar alguns animals, com gats o coloms, o expliquen als propietaris de gossos que els han de portar lligats i xipats o que han de recollir-ne els excrements. “La majoria de gent ens reclama molt quan veu que hi ha alguna cosa trencada”, relata Molas, però sobretot treballen “moltes qüestions relacionades amb els animals”. “Cada dia és diferent. Gairebé mai podem fer tot el que tenim perquè moltes vegades ens van sortint queixes”, puntualitza per la seva banda Begoña Luengo, que fa 18 anys que treballa com a agent cívica. Durant aquest temps també ha canviat la societat i la manera de relacionar-se. “Quan vam començar, buscàvem la gent”, exemplifica Luengo. Després, amb la incorporació de l’armilla vermella tan característica, la ciutadania ja els va fitxar, i des que existeix el WhatsApp la relació ha canviat considerablement: “La gent ens envia moltes coses: gairebé estem tot el dia connectades.” En aquesta societat de la immediatesa, tal com afegeix Molas, a vegades costa més d’entendre, però, que “els processos requereixen el seu temps”. Totes dues professionals consideren que la convivència a Vic és bona. “De conflictes n’hi ha, però no sempre són al mateix lloc”, explica Molas, remarcant que amb les xarxes socials també es magnifiquen. Tant ella com Luengo coincideixen que la majoria de veïns són col·laboradors: “La gent es respecta i estima molt l’entorn i la ciutat.” Asseguren, de fet, que la confiança ciutadana és una de les grans fortaleses del servei. UN COS CONSOLIDATDesprés de 20 anys, en paraules de la regidora de Seguretat i Convivència, Elisabet Franquesa, “és un projecte que està més que consolidat”. Tal com recorda, el cos va néixer com “una proposta més educativa i pedagògica”, ja que llavors la Guàrdia Urbana tenia un paper més punitiu. Amb el pas dels anys, també ha canviat el paper de la policia local i els agents cívics “es complementen” tant amb el cos policial com amb el servei de mediació. “Són els tres pilars” de la regidoria, explica Franquesa, que destaca que els cívics són “una peça clau d’aquest engranatge”. On acaba la funció pedagògica i on comença la sancionadora? “A vegades costa trobar el límit, però les agents cíviques tenen molt clara tota la part pedagògica.” Quan, per exemple, s’alerta per segona vegada un veí que ha tirat les deixalles malament o mobles on no correspondria, “llavors hem d’arribar a la sanció”, l’ultimàtum. “Ens sap molt greu, però a vegades és necessària”, explica. Amb Franquesa com a regidora, el cos s’ha ampliat en horari de nit –amb dos agents cívics nocturns– per treballar sobretot “la problemàtica del soroll a partir d’una certa hora al vespre”, tant en espais públics com terrasses o parcs, i domicilis. Les intervencions no es concentren en un lloc concret de la ciutat, sinó que va més per èpoques. Per exemple, quan comença el bon temps, vetllen els sorolls o els petards amb les revetlles de Sant Joan i Sant Pere a tocar. “En funció de l’època, encarem les forces cap a un costat o un altre”, diu la regidora, que remarca que “són molt àgils i ràpids en les actuacions perquè els tenim sempre a peu de carrer”. Els animals són el tema “estrella”, que pot anar des de gestionar les colònies de gavians o de gats fins a insistir que els propietaris incívics de gossos recullin les caques. “Sempre fem la broma que són les reines dels animals”, diu la regidora. L’alcalde de Vic, Albert Castells, també posa en valor la labor d’aquest servei: “Imaginem-nos aquestes dues dècades sense la tasca incansable i de treball coordinat amb totes les àrees per traslladar les ordenances a la ciutadania.” En aquesta línia remarca que portar a terme aquesta comesa de mediació “per fer possible una millor convivència és imprescindible”. Segons Castells, tot això ho han fet els darrers 20 anys i el futur “serà millor si som capaços de teixir aquesta complicitat entre administració pública i ciutadania”. L’alcalde també subratlla, doncs, que “sense la col·laboració ciutadana no hauria estat possible la ciutat que tenim avui”. https://www.youtube.com/watch?v=G2L4JWf84N4 “PER TANTA CIUTAT SÓN POCS”Dues d’aquestes veïnes implicades són Lina Jiménez, del barri dels Caputxins, i Eva Garcia, de la plaça Osona. Molt sovint estan en contacte amb els Agents Cívics perquè volen tenir un barri net i endreçat. Jiménez, per exemple, els alerta cada vegada que es troba un desperfecte o objectes que no toquen al contenidor, com cadires o matalassos. Un cas que recorda especialment Garcia, administradora i presidenta de la comunitat des de fa una vintena d’anys, és quan van ajudar-los a treure uns ocupes: “Ens van rebentar el bloc sencer, però ells [els agents cívics] van estar al peu del canó”, apunta. De fet, mentre que Garcia remarca que “són els informadors a peu de carrer, els mediadors de l’Ajuntament…”, Jiménez afegeix que “treballen molt bé”. Tant una com l’altra han passat el telèfon dels Agents Cívics a veïns i coneguts perquè en facin ús. “La gent s’ha acostumat a penjar les coses a les xarxes socials o la bústia ciutadana. Allà queda i no movem el cul”, lamenta la veïna del barri dels Caputxins. En aquest mateix sentit es pronuncia Garcia, que remarca que “entre tots podem treballar perquè les coses estiguin ben fetes”. Ara bé, tant l’una com l’altra coincideixen en el fet que “per tanta ciutat són pocs agents cívics”. Les agents cíviques coincideixen amb la reivindicació de les veïnes i no veuen amb mals ulls ampliar la cobertura durant els caps de setmana: “Som més gent que fa 20 anys, però la ciutat també ha crescut moltíssim”.

Vint anys treballant a peu de carrer per la convivència a Vic

Famílies del Roser, a Sant Julià, insisteixen que l’uniforme no pot ser obligatori

La Guajira s’inspira en el Collsacabra

Vic aprova un nou traçat de carril bici després de descartar el del Mil·lenari i l’avinguda Olímpia

Eugeni Casals, un home de cine

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Leche Pascual presentarà un ERO per acomiadar tota la plantilla de 80 treballadors de la fàbrica de Gurb

Vic, el barri de Roda

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Extingit un foc en un camp al camí antic de Taradell, a Vic

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

“Vaig fer el que havia de fer perquè els agents estaven en perill”

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic