Pujar a Bellmunt tantes vegades com dies té l’any era un objectiu que s’havia plantejat moltes vegades el jove santperenc Marcel Font. De fet, algun any hi havia pujat més de 150 cops i el 2021 va acabar sent l’any del repte, que ha vinculat al seu treball de recerca de 2n de Batxillerat. Ha anat en 365 ocasions des de la porta de casa seva fins a dalt la creu, un recorregut de 3,8 quilòmetres i un desnivell positiu d’entre 610 i 630 metres. Comptant-hi també la tornada –7,6 quilòmetres en total–, el jove ha fet 3.141 quilòmetres en un any per aquest traçat i això li ha permès fer una anàlisi i “veure com influïen diferents variables en l’entrenament de la modalitat de cronoescalada”, explica Font.
Aquesta ha estat la part pràctica del treball, que va començar a principis de l’any passat. D’entrada s’havia plantejat 143 variables per tenir en compte en cada ruta, però quan va començar a plantejar el treball va acabar-ho reduint “a les que poden tenir més influència en el rendiment”, com per exemple l’hora del dia en què es fa l’entrenament, la temperatura, la humitat, la freqüència cardíaca o la recuperació. Font detalla que per diferents motius no va poder pujar a Bellmunt cada dia. En 79 ocasions no ho va poder fer, però ho va compensar pujant-hi més d’una vegada altres dies per poder assolir el repte. De les 365 rutes, 212 les va fer pel camí vell i ha hagut de tenir en compte per a l’anàlisi els cops que hi ha anat en companyia, i “aquests els he descartat perquè té efecte en el rendiment”.
Font ha fet el cim “totes les hores del dia almenys en una ocasió”. Després de tot plegat i analitzant totes les variables ha arribat a la conclusió que les millors hores per fer el recorregut són entre les 4 i les 6 de la tarda i també amb una temperatura d’entre 5 i 10 graus. “La sorpresa”, diu l’estudiant de La Salle de Manlleu, ha estat que el rendiment era més alt també amb una humitat més alta, d’entre el 80% i el 100%.
“La millor ora, de 4 a 6 de la tarda i la temperatura, d’entre 5 i 10 graus”
En el treball Font també ha ajuntat les “variants subjectives”, en què valorava de l’1 al 10 com se sentia físicament i mentalment, i apuntava la influència positiva que hi ha tingut la música, “com un al·licient”. Això ha influït també en el temps que ha trigat a fer la pujada. El seu rècord ha estat de 28 minuts i 50 segons, un temps per sota del de la cursa de Na’Dalt a Bellmunt, quan va fer 29 minuts i 28 segons.
L’estudiant ha focalitzat la part teòrica del treball de recerca en la història del santuari i de llocs del voltant com la Font Vidranesa o el Pedronet. Aquesta part l’ha plasmat també en una maqueta de la serra a escala 1:3.333, per a la qual ha utilitzat un mapa topogràfic amb les corbes de nivell, que ha tallat amb una màquina làser. En total, 55 capes que ha tallat –cadascuna equival a 10 metres d’alçada a la realitat– i pintat i on ha marcat tots els camins que coneix. Amb l’ajuda del coneixement de familiars i coneguts del poble, sobretot gent gran, hi ha incorporat 50 noms de colls, cims i punts d’interès perquè perdurin en el coneixement. La voluntat, explica Font, és que la maqueta la posin al santuari perquè la puguin veure els excursionistes que hi passin. Serà la petjada que haurà deixat el repte de pujar 365 vegades a una ermita, que com deia Verdaguer està al cel suspesa.
