Afectats d’infart i altres problemes de cor ara poden fer la rehabilitació a Osona

El manlleuenc Benet Gibert estava mirant la televisió quan, el 8 de gener, es va trobar un dolor estrany a l’estèrnum. No afluixava i finalment va decidir agafar el cotxe i anar-se’n a urgències a l’Hospital Universitari de Vic. Allà li van diagnosticar un infart que acabava en ingrés a la Vall d’Hebron de Barcelona. Tres mesos després, és un dels primers pacients d’Osona que s’ha pogut beneficiar del nou servei de rehabilitació cardíaca a la Santa Creu de Vic. Es tracta, en concret, de cinc cicloergòmetres –una mena de bicicletes– i una cinta de marxa que fan servir 12 persones repartides en dos grups de 6. Les sessions tenen lloc tres cops a la setmana, una hora d’exercici durant la qual tant treballen aquestes màquines com activitats pautades per la fisioterapeuta. L’objectiu és moure’s –fer salut–, en el marc d’un servei que s’ha pogut posar en marxa gràcies a l’equipament finançat per Casa Tarradellas, i que suma Osona a la vintena de llocs de Catalunya on ja està activa la rehabilitació cardíaca, entre els quals l’Hospital de Campdevànol. La particularitat de les sessions és que mentre els pacients fan exercici, se’ls monitoritza la freqüència cardíaca, la pressió o la saturació d’oxigen. Això assegura, d’una banda, que l’activitat s’ajusta als paràmetres del cor en qüestió, però també exerceix d’antídot psicològic. “Quan has tingut un infart, una de les principals limitacions és la por i l’angoixa: a la mort, a que et torni a passar, a forçar massa…”, explica Sílvia Montserrat, cap de Cardiologia del CHV-FHSC, “treballant d’aquesta manera, tenim la seguretat d’una pauta reglada i en supervisió constant. La persona recupera la confiança”, a més a més que es poden reduir els fàrmacs i s’escurcen les baixes laborals. Rosa Terré, la seva homòloga al servei de Rehabilitació, hi afegeix que el Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu tenien en ment de fa temps la rehabilitació cardíaca: “Està demostrat que és molt efectiva en pacients d’infart. Millora la seva capacitat funcional, que equival a qualitat de vida en tasques domèstiques, sortir a passejar o reincorporar-se a la feina”. Les sessions consten d’una part d’entrenament a la cinta o amb els cicloergòmetres, una de potenciació de la força i la resistència i un tram final d’estiraments i descens de pulsacions. “Des que em van posar el catèter que em sento més àgil i lleuger. M’ha marxat el tapament que notava caminant”, explica Gibert, “acabar de complementar-ho aquí per força ha d’ajudar”. Amb una visita a qualsevol hora de rehabilitació aflora una altra característica del servei: l’exercici no és el mateix per a tothom. És a dir, els usuaris comparteixen espai, fisioterapeuta i màquines, però l’entrenament s’adapta a cada cas. El pla personalitzat parteix d’una prova d’esforç que realitzen quatre setmanes després de l’infart. Que hagi passat aquest temps és imprescindible, ja que el cor el necessita per recuperar-se progressivament i donar la seva millor versió. “El pla de cadascú es dissenya segons si observem arrítmies, isquèmia, la capacitat d’exercici, el risc d’un altre infart…”, explica Montserrat. La previsió és que aquest primer any passin per la Santa Creu 60 pacients, 12 cada vuit setmanes. “Després, però, s’ha de continuar treballant la condició física, no fumant o estant al cas de la dieta, per corregir causes que poden haver contribuït a la malaltia”, diu Terré. Ara per ara, el diagnòstic de tothom qui participa del programa és un infart agut de miocardi, però hi ha l’objectiu d’estendre el servei a altres col·lectius. Des del CHV s’atén, per exemple, unes 1.000 persones amb insuficiència cardíaca de les quals hi ha un grup que podria treure’n molt partit. També es planteja per a malalts amb revascularitzacions quirúrgiques o percutànies. Les doctores Montserrat i Terré, aquest matí a l'Hospital Universitari de la Santa Creu. Al fons, la sala de rehabilitació cardíaca / Albert Llimós POSSIBLE GRÀCIES AL FINANÇAMENT DE CASA TARRADELLAS Tal com s’explicava aquest dimecres, en la presentació en societat del servei, l’equipament l’ha fet possible Casa Tarradellas, una de les empreses i entitats que col·labora regularment amb el CHV. Sense voler detallar de quant ha estat la inversió, fonts de la companyia apuntaven que “la salut és cabdal. El nostre gra de sorra respon al compromís amb el benestar de les persones i amb la innovació i les noves tecnologies al servei de la salut. Una sanitat pròxima ens beneficia a tots”.

Afectats d’infart i altres problemes de cor ara poden fer la rehabilitació a Osona

L’Hospital de Vic desenvolupa un model d’IA capaç de predir la durada de la lactància materna

Xavier Sibera, nou director de l’ABS Ribes-Campdevànol

“Un quiròfan més o menys el faria de memòria, però volia que fos com el que veuran els nostres nens i nenes”

Robot quirúrgic, operació d’una hora i mitja i cap a casa l’endemà

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

Neguit entre els treballadors de Leche Pascual per la reconversió de la planta de Gurb a la producció de mozzarella

Una cadena humana trasllada els llibres de l'antiga biblioteca de Centelles a la nova

“A l’Ajuntament soc l’alcaldessa. A la feina, la Laia. Intento separar-ho molt”

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

La Generalitat farà una prova pilot a Vic per incorporar mossos d’esquadra als centres educatius

Què li ha passat a la Pilarin?

Detinguda per robar més de 13.000 euros de la màquina del tabac de la benzinera de Ripoll on treballava

Mor Pilar Barniol, històrica mestra de l'escola Rocaprevera de Torelló