Ser escollit per formar part d’una mesa electoral durant una jornada d’eleccions s’ha considerat tradicionalment per la majoria de la població com una petita molèstia a la qual amb més o menys bona cara s’hi acaba fent front. La situació és ben diferent per als presidents, vocals o suplents que estaran a primera línia durant els comicis del 14-F. En els dies posteriors al sorteig de les meses i a la notificació als afectats, s’ha registrat una allau d’al·legacions per intentar eximir-se de la responsabilitat a què obliga la democràcia cada cert temps. La reacció evidencia el temor de la població a exposar-se durant tota una jornada a l’amenaça de la Covid-19, després de mesos de restriccions i distanciament social. Aquest dijous 38 de gener al matí, la Junta Electoral de Zona (JEZ) de Vic havia rebut 298 al·legacions dels 1.809 osonencs cridats a ser en una mesa, el que representa que un 16% ha reclamat eximir-se’n en menys d’una setmana des que es va realitzar el sorteig. Al Ripollès, comarca que pertany a la JEZ de Puigcerdà, també s’ha notat un increment de reclamacions per evitar formar part d’una mesa el 14-F.
LES RAONS PER NO ANAR A UNA MESA ELECTORAL
El fet de presentar una al·legació –s’ha de fer dins dels set dies següents a rebre la notificació– no comporta automàticament quedar exclòs de la mesa electoral. De fet, els motius pels quals una persona pot eximir-se d’aquesta obligació estan ben detallats a través de la instrucció 06/2011 de la Junta Electoral Central (JEC). Davant l’allau de reclamacions que s’estan produint aquests dies, a més, tot indica que el sedàs a l’hora d’acceptar excuses serà molt més rigorós. Hi ha dos tipus de condicionants que poden anul·lar una designació. D’una banda, els d’acceptació automàtica com podrien ser l’edat –a partir dels 65 anys es considera un acte voluntari anar a una mesa–, justificar alguna discapacitat o incapacitat permanent o temporal –estar de baixa–, l’embaràs a partir dels sis mesos, exercir algun servei o professió essencial el dia de les eleccions o haver estat designat a una mesa tres vegades en els últims 10 anys. De l’altra, els que valora cada JEZ, com pot ser una lesió sense baixa mèdica, la previsió d’alguna intervenció o prova mèdica en els dies anteriors o posteriors, o el fet de trobar-se en un lloc de residència diferent al designat per fer la funció de mesa. Serà en aquesta parcel·la on les JEZ hauran de valorar fins a quin punt persones que conviuen amb col·lectius de risc han d’anar o no a una mesa electoral el 14-F.
QUÈ PASSA SI NO EM PRESENTO A UNA MESA SENSE MOTIU?
L’advocat i politòleg Lluís Xandri adverteix que el fet de no presentar-se a una mesa electoral el dia de les eleccions sense una causa justificada i acceptada per la JEZ “no és una qüestió menor”. En aquest sentit i tal com recordava l’advocat penalista Xavier Castellana en un article a l’edició d’EL 9 NOU del dilluns 25 de febrer, “qui opti per la insubmissió estarà cometent el delicte previst en l’article 143 de la LOREG”. I què vol dir això? Doncs que un jutge tindrà la potestat d’imposar a l’infractor penes de tres mesos a un any de presó o una multa de 6 a 24 mesos. En el cas de les sancions econòmiques, “es determina un import diari segons la renda de la persona afectada”, explica Lluís Xandri, que s’haurà de pagar durant el període que decideixi el jutge dins el ventall de sis a vint-i-quatre mesos. La infracció electoral provoca antecedents penals, “i això pot condicionar la teva situació legal en un futur si hi ha nous delictes”, com podria ser donar positiu en un control d’alcoholèmia. Durant el compliment de la pena, “aquests antecedents per un delicte electoral no haurien de tenir incidència si es vol optar a determinats llocs de treball”, però l’afectat queda inhabilitat per presentar-se a unes eleccions.
QUINA PROTECCIÓ TINDRAN ELS MEMBRES DE LES MESES?
Des de la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña-López ha remarcat en les últimes setmanes que el protocol que s’ha creat per al 14-F farà dels punts de votació llocs segurs davant l’amenaça de la Covid-19. De fet, en la majoria de municipis s’han fet canvis d’emplaçament –Vic, Torelló o Ripoll, entre els més destacats–, per buscar locals amplis i amb facilitat de ventilació i circulació de persones. En d’altres, es mantenen els llocs habituals però adaptant-los al protocol del govern. Malgrat aquestes mesures, entre votants i sobretot membres de les meses hi ha temor al contagi tenint en compte la seva exposició durant hores a desconeguts.
Aquest dijous el govern va confirmar que els membres de les meses –titulars i suplents– se sotmetran a un test d’antígens a l’inici de la jornada per detectar possibles positius. En la mateixa compareixença, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, va explicar que “és pertinent augmentar el grau de protecció als membres de les meses”, i per aquest motiu en comptes de subministrar-los mascaretes quirúrgiques utilitzaran les FFP2, amb una capacitat més elevada de filtratge de les partícules de l’aire. Per atendre els votants que arribin entre les 7 i les 8 del vespre –reservada a positius de Covid-19 i contactes estrets–, està previst que els membres de la mesa es puguin cobrir amb una bata, una pantalla facial i guants, el que es coneix com a EPI. El govern preveu que personal sanitari supervisi tant el test d’antígens inicial com el procés de posar i treure els EPI.
VOT PER CORREU
Per tal de reduir al màxim la mobilitat de persones durant la jornada electoral, el govern reclama que es prioritzi el vot per correu. Fins al 5 de febrer hi ha temps de fer la sol·licitud. Enguany, la documentació es pot demanar de manera presencial a les oficines de Correus o per via telemàtica si es disposa de certificat digital. Una altra novetat d’aquesta convocatòria és que en el moment de rebre la documentació electoral a casa, la persona interessada ja pot entregar directament el vot a l’empleat de Correus, evitant un desplaçament físic a l’oficina.
Aquest dijous, el govern també va anunciar la creació d’una aplicació que permetrà saber en temps real quina és l’ocupació d’un determinat col·legi electoral, i d’aquesta manera escollir quina és la millor hora per anar-hi i exercir el dret a vot.
