Als Estats Units, gràcies al tennis

La santjoanina Mireia Birosta fa un any i mig que viu a la ciutat de Saint Joseph, a l’estat de Missouri. És tennista professional i compagina els entrenaments i els tornejos amb les classes a la Missouri Western State University, on estudia Filologia Anglesa. Els Estats Units li estan permetent complir un somni, tot i que en un futur té previst tornar a Catalunya per treballar com a professora d’anglès. “Soc aquí gràcies al tennis i crec que haver cursat la carrera aquí em donarà cert avantatge sobre la resta en el meu futur professional”, explica la tennista.
Birosta va començar a practicar tennis als 6 anys, a Sant Joan de les Abadesses, després que la gimnàstica artística, com ella mateixa explica, no fos el seu fort. Al seu poble, Birosta entrenava dos cops per setmana. Veient que millorava, passats dos anys, es va traslladar a Torelló per seguir treballant les seves habilitats, amb quatre entrenaments setmanals.
Des que va entrar al club, amb 9 anys, sabia que hi havia la possibilitat de cursar la carrera als Estats Units. “Vaig tenir clar de seguida que era una experiència que volia viure”, reconeix Birosta, que a quart d’ESO ja va començar a fer els tràmits per marxar. “Em vaig posar en contacte amb l’agència Galindo de Torelló perquè em poguessin assessorar en el procés”, explica. Per complir els requisits, va haver de cursar dos exàmens: el TOFEL, per acreditar un bon nivell d’anglès, i el SAT, per les matemàtiques.
Marxar depenia de l’expedient acadèmic, però també de la posició en el rànquing espanyol. “Vaig treballar intensament per tenir diverses opcions i poder escollir la que m’agradés més”, relata l’atleta, que assegura que, tot i així, no va ser una feina fàcil. Birosta encara era menor d’edat i necessitava més papers del que és habitual. “Els meus pares em van haver de firmar molts permisos”, diu, i afegeix, “a més, recordo que tots els papers estaven en anglès i que ells, que no el parlen, no em podien ajudar a entendre’ls”.
El 21 d’agost de 2018, Birosta agafava sola el seu primer vol de llarga distància. “Al moment de marxar, estava una mica als núvols i no era gaire conscient de res. Fins que no vaig arribar, no vaig tocar de peus a terra”, relata, descrivint les sensacions de marxar de casa per primer cop i fer-ho a tants quilòmetres de la família.
Birosta competeix a la lliga universitària i reconeix que compaginar estudis i entrenaments no sempre és fàcil i que, sobretot quan és temporada i s’acumulen tots els partits, té menys temps per preparar-se els exàmens. Als Estats Units, entrena dues hores i mitja cada dia entre setmana. S’aixeca a les 5 i entrena de 6 a 8.30 del matí. A les 10, comença les classes. “Tinc sort perquè tinc temps per esmorzar, algunes companyes d’equip han de ser a les aules a les 9”, explica. A les 12, ja acaba la universitat i destina la resta del dia a fer les revisions mèdiques necessàries i dedicar-se a la carrera. “També aprofito per parlar amb la meva família, perquè hi ha set hores de diferència i així podem veure’ns per Skype”, explica.