“Amb la polèmica del padró, Vic va fer créixer Josep Anglada”

El moianès Xavier Rius, periodista especialitzat en ultradreta, immigració i gihadisme, acaba de publicar Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic, 2022). Analitza l’origen de la ultradreta a Catalunya en els últims anys després que Vox hagi irromput al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Durant molts anys Catalunya i Espanya han estat una excepció a Europa. Mentre que a molts països la ultradreta tenia representació, aquí no. Per què? La ultradreta sociològica estava a dins el PP i s’hi sentia representada. Sí que hi havia partits alternatius ultres que no renegaven del passat franquista (Fuerza Nueva, Falange...), però les lluites caïnites permanents impedien que arribessin a tenir representació a les institucions. Només Josep Anglada, provinent d’aquesta ultradreta franquista, va saber amagar el discurs i aprofitant cert malestar pel tema de la immigració va aconseguir regidors a diversos ajuntaments amb la seva Plataforma per Catalunya. Però mai va poder entrar al Parlament. No ha estat fins que una escissió dins el PP, amb la creació de Vox, que la ultradreta ha entrat als parlaments i al Congrés. Quin és el sostre d’aquesta ultradreta? És la quarta força política al Parlament de Catalunya i la tercera al Congrés dels Diputats. Tothom dona per fet que pot ser clau en el retorn del PP al govern de l’Estat. El PP ha legitimat la ultradreta de Vox. Aprofitant, d’una banda, el seu suport per obtenir el govern quan ha calgut o en el cas de Madrid, amb Isabel Díaz Ayuso, fent seu part del discurs de Vox. Veurem ara els resultats que aconsegueixen a Castella i Lleó i si el PP depèn dels seus vots. També si Pedro Sánchez resisteix tot el que queda de mandat amb el govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos. El que està clar és que han arribat per quedar-se. En el llibre explica com Vox a Catalunya s’ha nodrit d’una llarga llista de persones procedents de PxC i de la ultradreta més radical. Mentre que a Madrid la base de Vox neix d’un sector del Partit Popular descontent amb Mariano Rajoy perquè no és prou contundent a l’hora de derogar lleis com la del matrimoni gai, l’avortament o la memòria històrica, a Catalunya aplega molta gent de la ultradreta. Hi ha líders amb passat a Fuerza Nueva o Frente Nacional, que comparteixen trajectòria amb Josep Anglada, i fins i tot hi ha qui té antecedents per accions violentes. Plataforma per Catalunya, un cop han expulsat Anglada del partit i Vox aconsegueix representació al parlament andalús, proposen fer una coalició. Com que els hi rebutgen, decideixen dissoldre PxC per facilitar la integració dels seus membres a la nova formació. Per què creu que Plataforma per Catalunya (PxC), que va arribar a tenir representació a 40 ajuntaments, mai va entrar al Parlament? Per diversos motius. Errors propis en un partit, Plataforma per Catalunya, que sembla que la gestió és més pròpia d’un còmic de Mortadelo y Filemón que d’una formació política. També per la mateixa personalitat d’Anglada, que a vegades s’acosta més al personatge de Torrente que a un líder polític. Tot i que intenta donar una imatge allunyada dels partits més ultres, l’última setmana abans de les eleccions TV3 va cedir un minut dels espais electorals a Plataforma per Catalunya i va mostrar un primer pla d’un dels assistents a un míting d’Anglada que era un cap rapat amb l’esvàstica tatuada al coll i l’expressió Pride white, orgull blanc. I a Anglada el procés català li fa molt mal. La immigració deixa d’estar a l’agenda política, que queda monopolitzada pel debat independentista. Per què PxC va arrelar a Vic fins a convertir-se en la segona força política de l’Ajuntament? Hi havia cert malestar després de la fusió de les escoles i l’augment de la població immigrant. Josep Anglada se n’aprofita a base de rumors, mentides i la política de la por. Li va anar bé per entrar a l’Ajuntament i després la gran pujada la fa quan plega Jacint Codina i Josep M. Vila d’Abadal és el candidat de CiU. La gent de Vic l’acaba veient com algú que ve de fora i també comet els seus errors. En la seva presentació ve a dir que Vic ha estat generós donant els mínims vitals a les persones que han vingut de fora, referint-se sobretot a la població magrebina, i que ara caldrà que compleixin els deures. Amb aquest discurs, el que estava fent Vila d’Abadal era legitimar una mentida que Anglada escampava i que era la seva arma electoral: que els immigrants a Vic ho tenien tot pagat. I vostè és molt crític en el llibre amb la decisió de Josep M. Vila d’Abadal de no empadronar els immigrants sense papers i denunciar a la policia les persones en situació irregular a la ciutat. Aquella roda de premsa en què Vila d’Abadal va sortir acompanyat de Josep Rafús (CiU) i Joan López (ERC) per anunciar aquesta mesura fa esclatar una bomba mediàtica a finals de 2009 i principis de 2010. Tots els partits polítics (CDC, UDC, PSC i ERC) censuren la decisió dels seus representants a l’Ajuntament de Vic. El cas arriba al Parlament i fins i tot el president del govern José Luis Rodríguez Zapatero en viatge oficial a Bratislava (Eslovàquia) critica des d’allà la decisió de l’alcalde de Vic. Josep Anglada els va agrair la publicitat que li havien donat amb aquesta proposta, que ell va dir que els l’havia fet ell. Anglada aconseguia amb tota la polèmica passar de sortir a tertúlies del Canal Català a ser protagonista i llançar els seus missatges xenòfobs a totes les cadenes de televisió, des de la Sexta, amb Jordi Évole, fins a Antena 3, passant per TV3. Quina culpa tenen els mitjans de comunicació en el creixement d’aquests partits d’ultradreta? Hi ha qui tendeix a culpar-los, però jo crec que no en tenen cap. A Anglada ningú li donava quota de pantalla fins que esclata la bomba del padró i amb Vox passa el mateix, que s’aprofita del conflicte polític a Catalunya per acaparar minuts d’informatius. Al llibre diu que les manifestacions antifeixistes tenen l’efecte contrari, que només fan que donar-los ales. Jo enyoro quan la CUP de Vic amb els regidors Quim Soler i Laia Jurado deien que no s’havien de fer manifestacions contra Josep Anglada a la mateixa hora i al mateix lloc dels seus actes, perquè era el que ell volia, li donaven la benzina que necessitava. Proposaven fer-les abans o després o en algun altre lloc per evitar incidents que li donessin la fotografia que buscava. Ara hi ha qui diu que amb aquestes protestes s’aconsegueix frenar personatges com Anglada i Ortega Smith. Algú creu que les imatges del febrer passat d’un jove penjat a sobre d’una furgoneta de Vox pel passeig de Vic aconsegueixen treure vots a Ortega Smith o n’hi donen més? És un error. Pots apagar el foc d’una espelma bufant, però en un incendi gran si fas vent l’únic que provoques és que aquest creixi més. Un element comú de tots aquests partits és l’ús que fan de les mentides, la por i les fake news. Sí, a Vic ho va fer Anglada amb els pamflets simulant que era d’una associació d’immigrants que demanava el vot per als altres partits insinuant que els donaven tota mena d’ajudes. Fins i tot el periodista Xavier Bosch en va fer una columna al diari Avui com si això fos cert. I ho va fer Vox en les eleccions a Andalusia amb un vídeo anunciant que PSOE i Podemos cedirien la mesquita-catedral de Còrdova íntegrament al culte islàmic. Falta un any i mig per a les municipals. Creu que aquest creixement de la ultradreta al Parlament i al Congrés també es veurà als ajuntaments? Segurament aquests diputats de Vox al Parlament i al Congrés acabaran tenint certa translació als ajuntaments. Com a mínim ho intentaran. Però a les municipals té un pes molt important la persona que es presenta i, per tant, és una incògnita. També caldrà veure si Josep Anglada, que ja no està inhabilitat, es torna a presentar com ha dit, o què faran les candidatures independentistes amb tints xenòfobs com Som Catalans, Front Nacional o Aliança Catalana.

“Amb la polèmica del padró, Vic va fer créixer Josep Anglada”

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dilluns, 6 de juliol?

Pogacar guanya la tercera etapa del Tour, que ha ‘volat’ per Osona i el Ripollès

Primavera de més musaranyes i ratpenats a les Guilleries-Savassona

Alerta | Aquest dimarts es poden superar els 40 graus

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”