A les aules d’educació de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya no hi ha tants nois com noies, però Eulàlia Collelldemont (Manlleu, 1970), que a banda d’investigadora hi fa de docent, assegura que el predomini femení ni és absolut ni es repeteix cada curs. Especialista en patrimoni i història de l’ensenyament, recorda que encara no fa cent anys les classes les impartien dones si eren per a nenes i homes en el cas dels nens. Amb la popularització de l’educació mixta, ja a la segona meitat del segle XX, la professió es va feminitzar, però Collelldemont també alerta que aquesta és una tendència “molt d’aquí”: “Si vas a la Gran Bretanya, per exemple, l’imaginari que la mestra ha de ser una dona no existeix”.
Convençuda que constantment es fan passos per assolir la igualtat de gènere –“una mirada històrica ho demostra”–, posa en valor la lluita de les generacions que “ens han precedit”, sobretot entre 1975 i 1990, i destaca la transcendència del moment en què les noies van tenir l’oportunitat d’accedir a carreres universitàries. Un canvi que va marcar un abans i un després.
De com ha anat evolucionat aquest món, el de l’educació, Collelldemont en té una visió molt rica, ja que juntament amb sis companys més forma part de l’equip d’investigació del Museu Universitari Virtual de Pedagogia, un projecte que té per objectiu digitalitzar tot tipus de materials vinculats a les aules: des de dibuixos 6 dels nens i nenes de l’època sobre la Guerra Civil fins a pel·lícules antigues que mostren com era l’ensenyament durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República Espanyola o el franquisme. És amb tot aquest bagatge que afirma que “realment hi ha diferències”, perquè a través dels canals de comunicació també s’acabava difonent un determinat model que després calava en la memòria col·lectiva.
El projecte que estan a punt d’encetar ara passa per situar damunt del mapa les escoles que hi havia hagut antigament a cada municipi d’Osona. Com amb tots els altres materials, la voluntat és que després la informació circuli: “La posem a l’abast de tothom per entendre llargues seqüències de temps i els seus perquès”.
