Enric Vilaregut és regidor de Serveis Territorials i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manlleu. En aquesta entrevista, un extracte de la del programa Angle obert, repassa temes d’actualitat municipal, com el tancament de Prysmian o el futur del POUM.
La setmana passada Prysmian va aturar definitivament la producció a la planta de Manlleu, un any abans del previst i per sorpresa dels treballadors. A l’equip de govern aquest tancament fulminant també els ha sobtat o ja en tenien indicis?
Ha estat una sorpresa i diria que fins i tot una mala jugada per part de l’empresa.
No és mal senyal que des de l’Ajuntament no n’estiguessin al corrent?
Les empreses tenen les seves dinàmiques. Nosaltres intentem conèixer-les i saber què hi ha, però aquesta notícia en concret ens ha caigut a sobre com una llosa.
Fa la sensació que durant tot el procés, des que es va anunciar el tancament de la planta, els ha costat comunicar-se amb la direcció. Per què?
És un tema que ha portat directament l’alcalde i s’hi ha treballat molt, també des de la Generalitat. En principi se seguia una bona dinàmica i, malgrat els estira-i-arronses, s’estaven cercant solucions de futur per a tot l’espai que quedarà desocupat. El tancament d’un dia per l’altre ha vingut per sorpresa.
Vostès han dit diverses vegades que hi ha empreses interessades a instal·lar-se a les naus. Encara que s’hagin d’entendre amb Prysmian, que n’és el propietari, aquesta setmana l’equip de govern hi ha contactat novament?
L’alcalde n’està molt al cas, i negociant possibles vies amb l’empresa, però ara la nostra primera prioritat és centrar-nos en les persones que perdran la feina.
Preveuen algun suport o ajuda extraordinària?
Tot és molt recent, però tant amb aquest tancament com amb la pandèmia l’objectiu és estar al costat de qui es troba en moments difícils. Hem de protegir i ajudar la nostra gent, encara que això impliqui endeutar-nos o que repercuteixi en l’agenda municipal prevista.
A vostè quin tipus d’empresa li agradaria veure al Cordó d’aquí a 10 anys?
Si em demana una resposta a títol personal, una de tecnològica, amb alt valor afegit. Penso que ens aniria bé per la ciutat, pels treballadors qualificats de Manlleu i pels estudis que hi estem intentant implantar, però de tota manera l’important és que hi hagi activitat.
El mes passat van començar les obres a la Coromina, Font de Tarrés i el Verdaguer. Com han d’haver canviat aquests polígons d’aquí a nou mesos?
De moment anem una setmana avançats i esperem escurçar terminis. Les obres serviran per posar al dia polígons amb moltes obsolescències, bàsicament en qüestió d’instal·lacions. A cop d’ull es veurà una pavimentació i voreres noves, sobretot a la Coromina, però el més important es que quedaran ben endreçats el clavegueram, l’aigua potable, la fibra òptica… Infraestructures invisibles però molt necessàries.
Molestaran aquestes obres?
Evidentment.
Totes les obres molesten.
Sap greu, però és així, no hi ha altra manera de fer-ho. Per intentar reduir les molèsties, aquest cop hem exagerat el sistema de comunicació i la gent sap amb una setmana d’antelació quins carrers estaran bloquejats, on no es podrà aparcar, que hi haurà una rasa… Hem intentat que la informació sigui molt intensa, potser per massa, però de moment l’obra s’està desenvolupant, i amb poca complexitat.
En total s’hi farà una inversió de gairebé 1,9 milions d’euros, finançats en tres quartes parts per la Diputació. No s’hi havia intervingut abans per falta de pressupost o de voluntat?
No ho sé explicar.
Vostès governen a Manlleu des de fa 17 anys…
No ho sé explicar, és la veritat. Hem passat èpoques complicades econòmicament i sense gaire opció de fer inversions. L’important és que ara ens estem posant al dia a nivell industrial, tant als polígons existents com avançant amb el del Mas.
El Mas els ha de permetre créixer en nou sòl. Quan hi haurà màquines treballant a sobre el terreny?
Prefereixo respondre quan depengui només de nosaltres.
De qui estan pendents?
La junta de compensació ha d’acceptar que les obres les executi directament l’Ajuntament. El projecte ja està gairebé a punt i llavors obriríem la licitació.
Volen executar vostès per anar més de pressa?
Sí. Volem executar-ho nosaltres i fer-ho d’una vegada, perquè Manlleu ho necessita. La demanda hi és, ens calen parcel·les grans i hem d’avançar tant sí com no. En aquesta obra hi ha molts interessos creuats i des de l’Ajuntament volem portar la iniciativa per evitar situacions de bloqueig.
Bloqueig per part de qui?
Propietaris, gent a qui li pot interessar fer-ho o no fer-ho ara… A moltes reunions notaves que si no et posaves soviètic, per dir-ho col·loquialment, no acabaven de rutllar les coses. Ara tenim clar que l’obra l’ha d’executar l’Ajuntament per sistema de cooperació.
L’aprovació provisional del POUM passarà per ple abans d’acabar aquest 2020?
No.
A Vic en van fer l’aprovació inicial gairebé al mateix moment que a Manlleu, i el POUM està aprovat definitivament des del juliol del 2019. Per què s’ha retardat tant al seu ajuntament?
Pel riu. El nostre tret diferencial és aquesta façana fluvial tan gran, una joia perquè ens dona el passeig del Ter i molts inputs favorables, però per altra banda els rius mediterranis generen molts problemes d’inundabilitat. Hem tingut una relació d’estira-i-arronsa de més d’un any amb l’ACA, perquè els estudis que ens havien proposat d’entrada eren extremadament restrictius, fins al punt que dibuixaven un POUM gairebé impossible. Els usos des del riu fins a la plaça estaven absolutament condicionats. Ara disposem d’un estudi d’inundabilitat fet amb un programa nou que ha donat un resultat molt més coherent i, això, dit per l’ACA mateix. El POUM serà més fàcil de gestionar, però com que és un canvi substancial haurem de refer passos.
Tornar-lo a aprovar inicialment?
Sí. Malgrat que l’essència serà la mateixa, s’abaixen les cotes d’inundabilitat.
Això canvia alguna cosa respecte a la ubicació de la nova comissaria de la Policia Local?
Ara l’antiga potabilitzadora quedaria fora de la ratlla de flux preferent. De tota manera, no hi haurà canvis: construirem la comissaria a l’avinguda Puigmal. Sabem que la policia està en males condicions i hem de solucionar-ho.
I respecte a l’ampliació del pavelló?
Es pot fer, però l’haurem de dissenyar amb tancaments abatibles que puguin deixar pas a hipotètics aiguats. Aquesta és la principal condició de l’ACA. També estem estudiant emplaçaments per construir algun altre pavelló, però ara anem per ampliar l’actual. Abans de parlar d’un de nou, s’ha de resoldre amb urgència la situació dels vestidors del camp de futbol o l’escola de música, i acabar el Teatre Centre amb molta qualitat.
Somia en la passera entre la Devesa i l’Embarcador?
Acostumo a dormir força bé, encara a Manlleu hi ha tanta activitat i actuacions que cada dia tenim un ensurt o rebem una queixa.
La passera els ho ha posat difícil, però…
El riu, és el riu qui ens dona el permís per treballar o no i qui ens ho ha posat difícil. Ara ja tenim la llosa ben aferrada i collada a la pedra i el que queda és més senzill.
En quina fase estan les obres del Teatre Centre?
Tenim acabades i en funcionament totes les instal·lacions bàsiques. Fins a finals d’any s’hi està col·locant l’equipament escenotècnic. Llavors ens quedarà la tercera fase, que inclou dos camerinos, el soterrani i la sala de dalt, però en qualsevol cas l’equipament ja pot funcionar.
Les darreres setmanes han accelerat el projecte per construir un carril bici a l’avinguda de Roma. Per què?
Amb el POUM ja ho teníem previst, però el canvi climàtic i les seves conseqüències ens porten cap aquí. Hem de promoure sistemes de transport alternatius al vehicle privat. La pandèmia i l’impuls dels alumnes de l’institut Antoni Pous i Argila han acabat d’actuar de catalitzador.
Un tema que també ha de ser rellevant en breu és l’enderroc del segon bloc de Can Garcia. Amb el Pla de barris, a l’Erm s’hi han invertit més de 17 milions d’euros. Urbanísticament ha canviat, però socialment s’ha fet prou?
Aquesta pregunta també me la fan sobre temes energètics. Hem tirat endavant moltes millores en energia i sempre ens diuen que gairebé no hi hem guanyat res, però si no les haguéssim fet no sabem quina realitat ens trobaríem. Que s’hagin dedicat tants esforços a l’Erm, i que hi tinguem una escola que funciona, un bon mercat municipal, una urbanització correcta, el casal cívic… Ho veig com a favorable. És evident que hi ha coses a millorar, però les persones que van plantejar el projecte la van encertar.
Últimament Manlleu ha estat d’actualitat pel vídeo on es veu l’alcalde havent begut més del compte. Vostè treballa colze a colze amb Àlex Garrido. Com va viure la difusió de les imatges i tot el que va venir després?
Va ser una bona experiència, a nivell humà i polític. Amb els companys vam passar dos dies de xoc total, perquè l’alcalde, que per mi és un gran alcalde, també és un amic. La situació no era gens agradable, però com a equip vam reaccionar molt bé. Tot el que es va esdevenir després, comptant-hi l’homenatge a la plaça Fra Bernadí, ho vaig viure en primera persona i estic molt content del suport que va rebre [Àlex Garrido], perquè realment se’l mereixia. El resultat és que es va resoldre bé una situació complexa. Va ser una experiència humana i política de primer nivell. Me’n recordaré sempre més.
S’hauria vist agafant-li el relleu al capdavant del consistori?
Sí, tant jo com algun altre company hem fet aquesta feina puntualment altres vegades. Un cop ens va passar el xoc, la reacció de l’equip de govern va ser assegurar que el dilluns l’Ajuntament funcionaria. En tot moment vam tenir clar que ens devem a la gent i que el poble ens va votar perquè el gestionem.
Però van arribar a reorganitzar-se?
No. Vam organitzar-nos per assegurar que l’Ajuntament no s’aturés. Més endavant ja haurien passat altres coses o hauríem entomat segons quines discussions, però a curt termini era clau que res deixés de funcionar.
Des que va començar el mandat governen amb JxCat, un pacte inèdit a Manlleu. Funciona?
Sí. No puc negar que evidentment amb alguna cosa no estem d’acord, però el pacte és fort. A veure com reaccionem a un any de les eleccions, però ara per ara crec que l’acord durarà tot el mandat. Està servint per governar molt bé.
Aquesta majoria absoluta fa que l’oposició sovint es queixi de poca voluntat del govern a l’hora de negociar i arribar a acords. Diria que tenen raó?
L’oposició sempre ha de dir això, ho entenc, però el POUM, que és un tema molt important, realment mirem de treballar-lo en conjunt i el regidor Antoni Poyato [PSC], per exemple, m’ha ajudat en més d’una ocasió. Sent clar i sincer, a mi personalment a vegades també m’hauria agradat més proactivitat per part de certs companys de l’oposició. Hi ha reunions que acaben sent un bombardeig de retrets a l’equip de govern i això fa que acabis tirant endavant els projectes i presentant-los a la resta de grups senzillament com i quan toca legalment.
