L’oferta de medicaments s’ha multiplicat exponencialment d’ençà de l’esclat de la farmacologia a finals del segle XIX.
Tot i això, els reptes que plantegen la salut i el càncer o les malalties neurodegeneratives fan que no n’hi hagi prou. No s’ha tocat sostre ni s’arribarà a tocar, perquè, com més s’investiga, més emergeixen línies de futur en fàrmacs personalitzats segons la genètica, les característiques i les necessitats dels pacients.
A Catalunya, el testatge de nous tractaments s’ha circumscrit tradicionalment als hospitals de major complexitat i, per a patologies d’ampli espectre, a l’atenció primària.
Fins ara, ni Vic ni Osona havien estat seu d’una unitat que en promogués i articulés des d’aquí, però això canviarà.
L’IRIS-CC, l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i la Salut a la Catalunya Central, ha aconseguit una subvenció de 672.000 euros de fons Next Generation que s’invertiran a implantar el servei a l’Hospital Universitari de Vic. Una unitat que físicament ja està en obres i que també es va dotant del personal necessari per treballar amb la indústria farmacèutica. “Realitzarem aquí una metodologia de recerca que consisteix a avaluar un tractament o una tecnologia per determinar si un producte nou millora les opcions existents”, destaca la doctora Núria Roger, directora de Transferència de Coneixement del CHV-FHSC.
Això es concretarà en un espai de 200 metres quadrats on hi havia hagut anatomia patològica.
Tal com fixen les bases de la subvenció, s’hi treballarà amb una desena de pacients en una àrea específica d’assajos clínics –segregada de l’assistencial– i amb totes les prestacions per monitoritzar tant el seu estat de salut com transmetre la informació recopilada als investigadors i les companyies farmacèutiques de les quals es testi tractaments.
Les línies i, per tant, els problemes de salut a abordar s’aniran definint en funció del que té sentit per territori –malalties presents i que s’atenguin aquí– i els interessos dels professionals.
“La demanda d’assajos clínics és facultativodependent, depèn de tenir facultatius interessats en una àrea, i patologiadependent, perquè va relacionada amb la casuística del lloc”, apunta José Jerónimo Navas, director de l’IRIS-CC.
Ara bé, les dades de l’Agència Espanyola del Medicament sí que assenyalen que “el 70% dels que es fan actualment al nostre país són en oncologia, un 15% de neurologia, un 10% en malalties rares i un percentatge més baix d’infeccioses”.
La unitat estarà acabada abans de l’estiu i la idea és que comenci a funcionar pel setembre.
Treballarà segur en oncologia, amb un coordinador finançat per Osona contra el Càncer, i via un coordinador general, en aquest cas pagat pel Ministeri, en neurologia i demència. També es té al cap pneumologia o hipertensió arterial.
Roger explica que ara “estem fent la feina interna d’identificar a dins de l’hospital els nínxols en què podem ser potents”.
Des del punt de vista del pacient, la posada en marxa de la unitat d’assajos clínics és transcendent perquè traslladarà a Osona innovació i medicaments que encara poden tardar anys a arribar al mercat. Tot plegat, en un moment en què a més a més “els tractaments canviaran moltíssim per l’auge d’una medicina cada cop més personalitzada”.
La subvenció de 672.000 euros cobrirà la posada en marxa i el funcionament de dos anys, els d’assentament de la unitat d’assaig. A partir d’aquí, el servei haurà de ser autosuficient via els contractes amb la indústria farmacèutica.
“Tenim de referència la d’Althaia, que funciona des de fa molt temps i realitza uns 20-25 assajos l’any”, detalla Navas.
Per això es comptarà amb una població de referència de més de 250.000 habitants, els d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès, el Moianès, la Garrotxa i altres àrees d’influència de l’Iris-CC, com ara el Baix Llobregat. “Que la Unió Europea promogui el desenvolupament d’unitats d’assaig clínic en centres comarcals és una molt bona notícia, perquè no pot ser tasca exclusiva dels grans hospitals i perquè gent de tots aquests territoris pugui accedir a nous medicaments i terapèutiques”.
Roger insisteix en la mateixa direcció, afegint-hi l’estricta normativa a complir en reglament i principis ètics: “L’objectiu és que el que fem ho executem de manera excel·lent. La indústria farmacèutica treballa simultàniament amb molts centres i països i tenim clara la màxima de qualitat, rigorositat i eficiència”.
A dia d’avui ja hi ha hagut visites de laboratoris i “continuem posicionant-nos i establint contacte amb companyies”.
