El projecte del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Alerta Forestal per seguir l’estat de salut dels boscos de Catalunya amb l’ajuda de la ciutadania ha comprovat que els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard. Davant una forta sequera, les coníferes com els pins o els avets resisteixen tant com poden a les condicions adverses. Si bé això fa que els pins es vegin verds, o pràcticament verds, la major part del temps, alguns pateixen d’una manera silenciosa que pot durar mesos i que els pot dur a la mort en qüestió de pocs dies.
Aquest fenomen és el que s’està observant en zones com ara Osona o el Berguedà aquest estiu, on s’està veient com moltes capçades de pins queden totalment marronoses en poc temps i de forma sobtada.
“Quan això succeeix, els pins ja estan morts: no tenen capacitat de rebrotar i no tenen cap fulla verda que els permeti mantenir les funcions vitals. Aquest “col·lapse” dels pins pot donar-se mesos, o fins i tot anys després d’haver-se acabat un període de sequera”, comenta Mireia Banqué, coordinadora d’Alerta Forestal.
Això explica perquè malgrat que aquesta primavera ha estat més o menys plujosa en moltes zones, s’han vist com apareixen pins amb les capçades marrons sobretot en zones d’Osona i el Berguedà: són pins que estan morint per la sequera de l’estiu passat.
Mort silenciosa
Segons l’informe DeBosCat 2022, la xarxa de seguiment de l’estat de salut dels boscos de Catalunya que impulsa el Departament d’Acció Climàtica amb la coordinació del CREAF i el suport dels Agents Rurals, l’any passat va ser l’any amb més boscos registrats afectats per sequera.
D’un total de 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema, 5.993 hectàrees eren coníferes. Aquesta és una dada molt inferior a les hectàrees de planifolis registrats afectats.
Ara bé, tenint en compte que les coníferes mostren l’afectació per sequera amb cert retard, és possible que aquesta dada sigui una subestimació de les coníferes que realment han estat perjudicades per aquesta manca d’aigua prolongada. Senzillament, alguns pins pateixen la sequera de forma silenciosa i, lamentablement, no permetran saber fins on arriben les conseqüències d’aquest fenomen fins d’aquí un temps.
La resiliència dels roures i les alzines
A diferència dels roures i les alzines, que davant de la sequera opten per deixar caure les fulles i renovar-les quan poden, els pins opten per una estratègia de màxima “resistència”, on només deixen caure algunes fulles si la situació és molt severa o de llarga durada per minimitzar els requeriments d’aigua. En aquest cas, prioritzen la pèrdua de les més velles, les que es troben més endins de les branques, per poder mantenir les més joves a les puntes de les branques fent fotosíntesi i mantenir així les funcions vitals. Això fa que aquesta pèrdua sigui més visible a les zones interiors i baixes de l’arbre, mentre que la capçada es manté verda.
Els arbres planifolis com els roures, els faigs, les alzines o les sureres, opten per l’estratègia de “renovar-se”. És a dir, es desprenen de les fulles durant l’estrès de la sequera i rebroten traient-ne de noves quan torna la pluja, generalment a la tardor. Això és perquè davant d’una forta sequera els planifolis tanquen els estomes.
Els estomes són els porus que tenen a la superfície de les fulles i a través dels quals la planta transpira evaporant aigua i on fa la fotosíntesi. Per tant, en tancar aquests porus, la planta redueix al màxim la pèrdua d’aigua, però alhora també deixa de fer la fotosíntesi. Si aquesta sequera s’allarga en el temps, les fulles d’aquests arbres s’assequen i cauen i l’arbre espera poder rebrotar quan la situació millori.
Això és el que s’ha vist en moltes alzines després de les pluges d’aquesta primavera: que han començat a rebrotar. Mentre no tenen fulles verdes, però, no poden fer la fotosíntesi, per tant, si la situació s’allargués molt en el temps i no poguessin treure’n de noves, es posaria en risc la seva supervivència per inanició.
{{ comment.text }}