EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“Cal denunciar més les accions que són negatives per tothom”

Entrevista a Jordi Munell, alcalde de Ripoll


28/04/2020
Ripoll

Està content del comportament dels ripollesos durant el confinament?
N’estem gratament sorpresos. Tenir a casa 10.700 persones és complicat, però tothom ha entès que trencar el confinament pot ajudar a propagar el virus i posar en risc altres persones. S’ha constatat la solidaritat dels ripollesos amb un bon comportament, demostrant autoresponsabilitat i respecte per tothom. Només ha calgut avisar o sancionar algú en casos molt puntuals.

En una època en què tots plegats hem criticat la pèrdua de pes específic sanitari de la comarca, com qualificaria la resposta del sector durant aquest mes i escaig d’estat d’alarma?
Com a excepcional. S’han posat en valor els recursos sanitaris i s’ha dissipat qualsevol dubte que hi pogués haver. Tot plegat serveix per defensar aquest model de proximitat, sobretot en comarques de muntanya que no hem de renunciar al que tenen a altres llocs de Catalunya. La preocupació per la sanitat de mesos enrere és més que mai sobre la taula. Gràcies a les àrees bàsiques i a l’Hospital s’ha fet una gran feina on també cal sumar sanitaris i personal assistencial de persones dependents, de discapacitats o residències que en un context de molta por han hagut de donar el 200% de les seves possibilitats.

En cas que l’afectació al Ripollès hagués estat major, hauríem pogut respondre amb la mateixa eficàcia?
Salvant les diferències entre una comarca com Osona, que té un hospital de major nivell amb UCI, i nosaltres, crec que ho hauríem superat. De fet, hem habilitat tots els boxs d’urgència per a les persones que necessitaven respiradors, i havíem plantejat diferents opcions per adaptar espais similars a una UCI en coordinació amb l’Institut Català de la Salut. Fins i tot, tant el Consorci Hospitalari de Vic com l’alcaldessa, Anna Erra, van posar a disposició del Ripollès les seves instal·lacions en cas que les haguéssim necessitat, encara que ara depenguem del Trueta de Girona.

Creu que les mesures per evitar que alguns segons residents arribessin al destí han estat prou efectives?
El primer cap de setmana potser no es va valorar prou bé. Hi va haver famílies que aprofitant que estan empadronades van venir a passar el confinament als pobles de la comarca. Això va posar en risc la propagació del virus, sobretot perquè el nostre sistema sanitari està pensat per a 25.000 habitants i hauríem pogut patir-hi sobrecàrregues.
A les valls afirmen que a les nits era quan arribaven més vehicles.
A escala local vam fer controls aleatoris a diferents punts d’entrada a la comarca, en coordinació amb Policia Local i Mossos. Vam detectar-ne casos, però no tants com es va afirmar.

La línia ferroviària R3 va estar prou controlada?
Un cop superat aquest període trobarem mecanismes a millorar, com ara un major enduriment del confinament. Les primeres setmanes els autobusos i trens funcionaven, però és difícil establir un control estricte. Amb el confinament total ja es va suspendre el ferrocarril de Ripoll en amunt.

Creu precisament que el confinament ha tret a la superfície el policia que molts portem a dins?
Forma part dels intríngulis veïnals. Quan vam demanar col·laboració per acabar amb la problemàtica de les caques de gos, volíem posar en acció 21.000 ulls. L’èxit va ser relatiu. Ara, en canvi, la gent s’hi ha atrevit més, perquè un cas de contagi pot ser catastròfic. Estaria bé que s’apliqués més sovint en accions que són negatives per tothom. És fonamental que activem l’autoreflexió per ser conscients del risc que podem provocar.

Poder entrar a grans superfícies comercials tancades però no permetre el mercat de la fruita durant dues setmanes pot semblar un contrasentit.
És una mesura que no depenia de l’Ajuntament. Vam ser el màxim d’estrictes en el cas del mercat perquè era del nostre àmbit, tot i que jo trobo igual d’arriscat un cas com l’altre. Durant les dues setmanes de confinament total, i aprofitant que el Departament d’Agricultura va endurir les normes de control i accessibilitat a mercats, vam posar-hi totes les eines. Vam preferir ser prudents que valents, evitant que paradistes de comarques de fora portessin verdura o fruita exposades a altres zones durant les 24 hores anteriors. Així i tot els productors del Ripollès van poder fer parada. També som conscients que mai es fa bé per tothom, però sempre hem primat les persones.

El president Torra ha criticat la gestió del govern espanyol i ha reclamat les competències per aplicar un confinament total des del minut zero. En canvi, i tot i estar intervinguda per la Generalitat, Comforsa ha continuat treballant, en unes condicions que sovint exigeixen proximitat entre treballadors.
Totes les empreses s’han vist obligades a treballar. No haver-ho fet deixava els treballadors en una situació complicada. Tot i que la Generalitat té capital social a Comforsa, no deixa d’estar dins d’un mercat global sotmès al que ha dictaminat el govern de Madrid. No hi havia alternativa.

“La resposta del sector sanitari del Ripollès ha estat excepcional en la crisi”

Tot i que per sort a la comarca no hi ha hagut imatges d’abús policial que han existit en altres llocs, les xarxes socials poden generar un cert rebuig cap a aquests cossos?
En situacions excepcionals hi ha anècdotes positives i negatives, però sempre se solen fer virals aquestes últimes. Les xarxes socials ens han mostrat casuístiques que no agraden ni als professionals policials, tal com va passar després de l’1 d’octubre o de la sentència. En cada cas cal ser empàtic per entendre què hi passa i comprendre que hi ha nervis i tensió. De vegades d’un petit detall en surt un conflicte gran, com pot passar en un simple control de trànsit. Els professionals han d’aplicar la normativa en cada àmbit. En cas contrari farien prevaricació.

Enmig dels aplaudiments al personal sanitari, alguns dies també han sortit a desfilar ambulàncies, cossos policials i de protecció civil, fent sonar les sirenes, tal com també ha passat per felicitar infants. Hi ha gent que considera que el soroll de sirenes durant un estat d’alarma no és el més indicat.
Cada dimarts els cossos de seguretat han volgut donar un agraïment a sanitaris de l’Hospital de Campdevànol i els dimecres a altres serveis assistencials, residències, serveis socials o ambulatoris. Durant cinc o deu minuts sonen les sirenes per aplaudir els sanitaris, que no han tingut el dret a confinar-se com la resta de la ciutadania. Ha estat una manera de posar en evidència persones anònimes que estan darrere una màscara. Creiem que aquests minuts de soroll són també un reconeixement a tota la ciutadania, un moment simpàtic com ho és la felicitació als aniversaris dels nens.

“S’havia plantejat l’opció d’adaptar una UCI si hagués estat necessari”

El desconfinament serà més fàcil al Ripollès per les característiques demogràfiques, geogràfiques i sociològiques?
Serà un moment de risc, perquè de nou es restablirà el contacte humà, que no deixa de ser la causa de la proliferació del virus. En els llocs de major concentració serà més elevada. Per això les autoritats i el govern hauran de valorar com es fa per evitar una punta de propagació. Cal que sigui més complex que un simple desconfinament. Tardarem mesos a disposar d’una vacuna o de mesures immunològiques que ens permetin tornar a fer activitats normals. Malauradament aquest desconfinament inicial no equivaldrà a tornar a la rutina, i això comportarà conseqüències laborals, socials i econòmiques.

El comerç ripollès no ha tingut unes últimes dècades de bonança, però ara pot quedar encara més tocat per la crisi. Què farà l’Ajuntament per ajudar-lo?
D’entrada hem obert una plataforma de distribució ciutadana amb l’ajuda de la Regidoria de Comerç i la Unió de Botiguers, uns punts de venda per a famílies que han fet encàrrecs, i que suposa alhora un respir per als comerços. Hi ha altres mesures en marxa, com una comissió de xoc que treballa en idees, algunes de les quals ja s’han adoptat, com alliberar la taxa d’ocupació de la via pública i de residus industrials, o bé posposar el pagament de l’IBI a la tardor. Potser l’allarguem més i tot. Part del pressupost municipal el destinarem a la supervivència de microempreses, comerços, hostaleria… Crearem noves ordenances per donar aquests ajuts.

“Aturar Comforsa hauria deixat els treballadors en una situació complicada”

Precisament l’Ajuntament s’estalviarà aquest any despeses importants com les de la festa major o la de la Llana. Es destinaran només al sector econòmic els diners sobrants?
És una de les propostes que hi ha sobre la taula. Intentar que el teixit econòmic local en surti el menys afectat possible, i que no hàgim de lamentar el tancament de negocis.

Durant aquest mes i mig ja existeixen negocis que s’hagin donat de baixa d’activitat?
Ara per ara no en tenim coneixement, encara que alguns han presentat ERTO i d’altres han sol·licitat les ajudes que dona el govern.

El costum de comprar per internet a grans plataformes s’haurà reforçat encara més.
Sí. És una casuística global. Hem comentat amb diversos alcaldes el risc que monstres com Amazon i companyies similars s’ho acabin enduent tot. Per això dins de l’escenari negatiu, cal valorar la capacitat d’alguns establiments de fer el salt a la connectivitat. Al mercat de Ripoll, hi ha productors de la comarca que formen part d’una pàgina de paradistes que admeten comandes telemàtiques i fins i tot te les porten a casa. Ha estat una reacció de diferents sectors que fins ara els costava fer aquest pas.

“No sabem que hi hagi baixes de negocis però sí d’alguns que han presentat ERTO”

Durant aquestes setmanes s’ha conegut la desaparició del Front Nacional de la política local, i alhora la continuïtat de Sílvia Orriols com a regidora no adscrita. Creu que canviaran gaire les coses?
Ho desconec. Es tracta d’una problemàtica interna que no vull valorar. Però el reglament orgànic municipal preveu que qui ostenta la representació en comissions i patronats són els grups. Com que serà regidora no adscrita no podrà participar-hi a partir d’ara.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 102 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't