Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Carla Soler (ANC): “L’objectiu és seguir defensant la via unilateral, veient que el diàleg no és possible”

Entrevista a Carla Soler membre del secretariat de l’ANC al Ripollès

La camprodonina Carla Soler va ser reelegida el passat mes de juny com a membre del secretariat nacional de l’ANC en representació de la Regió 9 (Osona, Ripollès i Lluçanès). L’ANC es prepara aquests dies per a una Diada molt diferent. En el cas del Ripollès, també treballa per recuperar la seva presència a Ripoll.

Enguany s’ha parlat poc de la Diada per culpa del coronavirus, però també es deu a la desafecció política i al cansament?
Últimament ens està costat sortir als mitjans de masses perquè tenim un discurs que potser és més punxant i trencador pel fet d’apostar per la unilateralitat. Amb la pandèmia, el futbol o els debats polítics fallits en primer pla costa treure notícies positives d’independència i sí que hem notat molta menys tirada comunicativa per la Diada aquest estiu que en anys anteriors.

En què consistirà la Diada del pròxim 11-S? Què es farà al Ripollès?
Farem dues mobilitzacions. Una de virtual i solidària a través de xarxaindependència.cat. La gent que compri la samarreta rebrà un QR, que és l’accés a aquesta web que fa de xarxa social d’ajuda i col•laboració solidària. Aquí es poden crear vincles com si fessis amistats a les xarxes i, tot seguit, pots fer una donació al bloc social que vulguis. Ens avancem a la necessitat social que pugui haver-hi a la tardor. També ho fem perquè la gent de risc pugui participar des de casa o com un pla B per si empitjoren les coses. Com que som uns clars defensors del dret a manifestació, hi haurà mobilitzacions presencials al carrer; mentre seguim les mesures de seguretat i ens ho permeti el Procicat. Les manifestacions seran de proximitat i mirarem que hi hagi activitats a tots els pobles; almenys als cinc municipis grans del Ripollès. Enguany protestarem a davant dels edificis de l’Estat espanyol per demostrar que la colonització va més enllà de la repressió, ja que gestionen coses malament. A Ripoll, a les 17.14, ens trobarem davant del SEPE perquè volem demostrar que no ha funcionat la gestió dels ERTOs.

L’ANC ha apostat per un treball més silenciós darrerament. Quines institucions o estaments cal controlar a curt termini?
És difícil de dir. Volem ocupar els espais més rellevants i fer-los catalans i de la República, però cal dir que ho fem perquè veiem que no hi ha una estratègia clara des dels partits polítics i les institucions. També treballem l’estratègia internacional, ja que tractem molts temes judicials d’aquest nivell. Per ara, hem aconseguit controlar la Cambra de Comerç i volem enfortir els sindicats nacionals pel tema de les vagues generals, però també hem començat a preveure el tema de les eleccions del Barça i d’altres que no podem dir per no donar pistes.

Influir d’alguna manera en les eleccions del Barça?
A través de la campanya Eines de País, hem creat Anem per Feina, una patronal independentista, perquè Foment del Treball va denunciar la nostra campanya de consum estratègic. Després de crear-la, el Barça es va inscriure a Foment sense consultar-ho als socis. Una institució tan important del país i internacionalitzadora ha de tenir un paper més actiu en la societat catalana i no pertànyer a una institució que denuncia les iniciatives d’entitats catalanes.

A l’ANC aposteu per la unilateralitat i la desobediència? Sobretot, veient que el Parlament no està en aquesta línia.
Són dues coses diferents. La unilateralitat és la manera d’arribar a la independència. Creiem que si fos pactada, seria millor; però mentre no tinguem un interlocutor des d’Espanya que ho vulgui fer, doncs apostem per no quedar-nos de braços plegats i perdre el temps amb qui no vol pactar. Abans d’assolir la independència, tenim l’estratègia de la lluita no violenta i es poden fer moltes accions com l’ocupació d’espais de poder, la creació d’alternatives i la desobediència civil.

Hi ha accions previstes per si finalment el Suprem revoca definitivament el tercer grau dels presos?
Donem tot el suport als presos polítics i als familiars. No només a aquests; sinó també als centenars d’encausats per diversos temes. Aquí al Ripollès n’hi ha més d’una desena. Tenim la caixa de solidaritat però no hi dediquem especialment esforços mobilitzadors perquè creiem que hem de fer-ho a coses que ens portin a la independència. Fer grans reivindicacions per aquest tema pot fer-nos oblidar que el nostre objectiu és la independència. Per això tenim presos, perquè la repressió vol fer-nos oblidar que s’ha de construir la República Catalana.

Anant al Ripollès. Ara mateix no existeix l’ANC de Ripoll. El dia de la declaració al jutjat de la regidora Sílvia Orriols tenia al costat al seu excoordinador. La proximitat a l’FNC —tot i que ara sigui no adscrita— d’alguns membres de la junta anterior n’ha influït el relleu?
No vincularia una cosa amb l’altra, almenys oficialment. Al Ripollès tenim cinc assemblees i la junta de Ripoll va plegar perquè havia expirat el mandat i no es van trobar substituts a les reunions de socis que van fer. La resta de coordinadors de la comarca i jo com a representant del secretariat hem treballat perquè a Ripoll no faltessin les mobilitzacions. Ara no hi ha junta oficial, però tenim gent activa de Ripoll que començarà a fer actes, penjarà cartells o, per exemple, vendrà samarretes aquest dissabte.

Per tant, es recuperarà?
No pot no haver-hi ANC a Ripoll. És difícil trobar gent, però ens hem mogut i estem intentant crear un grup. sobre l’FNC, condemnem el seu discurs perquè, tot i estar d’acord amb la seva part nacionalista, des dels valors republicans no es pot acceptar el racisme.

Sent la independència un objectiu difícil a curt termini, quin seria l’objectiu d’aquest mandat al secretariat?
La independència no és tan difícil perquè si mirem a l’any 2010, era un tema utòpic i gens realista. Mai haguéssim pensat que el 2014 i el 2017 es faria una consulta i un referèndum respectivament. En pocs anys pot canviar tot. Ara també tenim un entrenament de veure tot el que ha passat i estem més preparats. L’objectiu és seguir defensant la unilateralitat veient que el diàleg no és possible després dels pocs resultats que ha donat la taula de diàleg. I a banda del que he dit abans, també cal fer més pressió política.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.