Carles Banús (Junts per Tavèrnoles: TAV-JxCat) deixarà l’alcaldia aquest setembre i acabarà el mandat com a regidor després d’11 anys pilotant el consistori. Així ho va anunciar dilluns al vespre, en un acte per repassar què s’ha pogut complir i què no del pla d’actuació de mandat i, d’aquesta manera, retre comptes amb la ciutadania. Tot i que la idea d’entrada era potenciar la figura de Judit Fàbregas, amb la previsió que fos la futura alcaldable, la cara més visible de TAV va deixar l’Ajuntament per l’abril i qui agafarà el relleu a Banús serà Pep de la Mora, actual regidor d’Esports i Salut, Participació Ciutadana, Medi Natural, Urbanisme i Promoció Econòmica. Per lògica hauria de ser també ell qui encapçalés la candidatura a les eleccions municipals de l’any que ve, però dilluns va dir que els vuit mesos entre setembre i maig li serviran per veure si és possible compaginar l’alcaldia amb la seva activitat professional al Club Natació Vic-ETB. “El tram final d’aquest mandat serà un temps molt ben acompanyat i puc prometre que hi posaré totes les ganes i esforç”, va assegurar De la Mora dilluns.
Pel que fa a Banús, no tornant-se a presentar com a cap de llista compleix el que havia anunciat ja en bastir la coalició amb TAV. A partir del setembre continuarà al consistori com a regidor i de vicepresident primer del Consell Comarcal d’Osona, però un cop arribin les eleccions la voluntat és tancar etapa i tornar a la seva feina com a enginyer de telecomunicació.
Formalitzar el relleu a la tardor tampoc és casual, sinó que respon a l’objectiu que ja sigui el futur alcaldable qui treballi el pressupost i les ordenances del 2023. Banús va destacar dilluns la satisfacció d’haver pogut exercir d’alcalde de Tavèrnoles i va descriure cada regidor amb un atribut.
Si no hi ha imprevistos d’última hora, la seva previsió és arribar al final del mandat havent complert més de tres quartes parts del PAM: “Penso que com a equip de govern podem estar satisfets del que hem tirat endavant donades les circumstàncies de la pandèmia i uns anys d’obstacles econòmics importants.”
En el seu parlament va desgranar per objectius estratègics els projectes que s’ha treballat i es continuarà impulsant abans de les eleccions municipals. Entre els complerts hi ha les beques universals a famílies, amb les quals s’ha arribat a una quarantena de llars, l’alt percentatge de tràmits administratius que es poden fer telemàticament o els estudis amb la Diputació de Barcelona per analitzar com ha de créixer el poble. En cultura Banús va parlar, entre altres carpetes, de l’acord de custòdia per inventariar tot el llegat de l’escriptora Pilar Cabot, o haver consolidat la Festa Remença en un temps gairebé rècord. També hi va haver un punt específic sobre el desplegament de la fibra òptica i un altre per a la conversió en zona de vianants del carrer de l’Església, el del Call i el passatge de la Rectoria. Aquesta ha estat, de fet, “la gran obra del mandat” al poble: “La vam treballar l’anterior i l’hem pogut executar aquest gràcies a comptar amb un projecte madur. Això ens ha permès que l’Ajuntament hagi hagut d’aportar només 20.000 euros de 430.000, ja que la resta de finançament ha anat a càrrec de la Diputació de Barcelona i el PUOSC de la Generalitat.” En urbanisme, també s’ha redactat el projecte d’urbanització del carrer del Mig i la previsió és començar les obres per la tardor.
Banús també va admetre, per contra, que ha quedat pendent estudiar la viabilitat d’obrir un centre de dia rural per a la gent gran o que hi ha projectes que no s’han materialitzat malgrat haver fet feina entre bambolines, com ara els passos per instal·lar una torre de telecomunicacions que resolgui les deficiències de cobertura al municipi o la transformació en carretera del camí que els enllaça amb Folgueroles.
L’Ajuntament de Tàvernoles el comanda ara un equip de govern amb cinc regidors de Junts per Tavèrnoles: TAV-JxCat. ERC està a l’oposició amb dos representants. I és que amb les eleccions del 2019 es van reconfigurar les forces amb presència al consistori. Tradicionalment CiU i ERC havien estat les sigles en litigi, però una escissió dins d’ERC arran de la tramitació del POUM i l’ús que es volia donar als plans de Can Riera va desembocar en el naixement de TAV, segona força tant el 2011 com el 2015, fet que va relegar ERC a la tercera posició. Un cop aprovat el POUM, CiU i TAV van governar plegats el mandat passat, circumstància que després va propiciar la llista conjunta amb Banús d’1 i Judit Fàbregas de 2.
TRASPASSOS ABANS DE LES ELECCIONS
El relleu de Banús a De la Mora segueix el mateix patró que s’ha aplicat a les Masies de Voltregà, on el socialista Sergi Vilamala va deixar l’alcaldia l’estiu passat per cedir el càrrec a Verònica Ruiz. Rosa Vestit (CiU) i Maria Teresa Espadaler també havien fet el mateix a Sant Quirze de Besora l’anterior mandat.
A Osona i el Ripollès hi ha 14 alcaldes i alcaldesses que ja han anunciat que no optaran a la reelecció en els comicis del maig de l’any que ve. Es tracta d’Anna Erra (Vic), Àlex Garrido (Manlleu), Jordi Munell (Ripoll), Joan Riera (Vilanova de Sau), Joan Manel Claveria (Espinelves), Eudald Sentmartí (Malla), Camil Adam (Santa Maria de Besora), Maria Anna Pineda (Seva), Albert Güell (Sobremunt), Janna Locher (Sora), Carles Banús (Tavèrnoles), Andreu Llimós (les Llosses), Eduard Ramo (Vallfogona) i Mònica Bonsoms (Vilallonga).
