Pel maig deixarà l’Ajuntament després de 12 anys a l’alcaldia amb projectes en marxa com el del nou pavelló. En quina fase està?
Teníem clar que si fèiem el pavelló havíem de tenir el finançament consolidat, ja fos amb recursos propis o amb endeutament, però que si ens endeutàvem es poguessin pagar perfectament les quotes del préstec. I hem arribat aquí: tenim el finançament pràcticament consolidat, els recursos propis hi són i ara la Diputació ens dona 300.000 euros suplementaris que ens garanteixen que l’obra podrà ser pagada sense problema pels que vinguin al darrere.
De quin muntant econòmic estem parlant?
D’1.850.000. Després hi ha un rocòdrom indoor que val uns 80.000 euros, que també forma part del projecte. El nou pavelló incorpora una sala annexa molt gran on s’ubicarà el casal de la gent gran a peu pla, amb bona accessibilitat i a la vora del CAP i del centre de dia.
Quines característiques tindrà aquest nou pavelló?
Estarà en un lloc on pràcticament sempre toca el sol. El projecte preveu un equipament eficient: zero contaminació – zero consum. Tindrà plaques fotovoltaiques que generaran energia amb excedent que serà utilitzat pel camp de futbol, el centre de dia, el centre cultural, la llar d’infants o el consultori. Per tant, serà un pavelló que no consumirà i farà que altres equipaments redueixin el consum.
Recentment han adjudicat la redacció del POUM amb la idea de dimensionar l’actual a la baixa?
Sí, l’actual es va aprovar el 25 d’abril de 2007, un mes abans de les primeres eleccions en què vaig sortir escollit alcalde. El primer dia que el vam veure ens vam posar les mans al cap: preveia la construcció de més de 2.000 habitatges i un creixement d’aproximadament 5.000 persones. El que hem fet durant aquests anys ha estat intentar acotar aquest creixement i val a dir que la crisi econòmica ens hi ha ajudat. També hem anat recollint les problemàtiques que hem detectat. Quan hem tingut llum verda de la Comissió d’Urbanisme hi hem començat a treballar. Primer vam plantejar un pla supramunicipal amb pobles veïns, però no va ser possible perquè Vic tenia pressa, la qual cosa també és comprensible. I després vam valorar fer-lo amb Calldetenes i Santa Eugènia, però era molt difícil acoblar interessos.
Com s’imagina el poble d’aquí a 20 anys?
Crec que hauria de créixer com a molt fins als 3.000 habitants, incrementant la població en un 25% o 30%, com a màxim. I una de les problemàtiques que tenim és que tots els vehicles passen pels mateixos carrers i caldrà alguna anella o circumval·lació en els propers anys.
I per on s’imagina aquesta circumval·lació?
Per l’est, es podria utilitzar l’actual carretera de Vilanova de Sau i per l’oest, per les cases més properes a Tavèrnoles. Ara comença l’hora de la veritat: no volem hipotecar els que vinguin al darrere i sobretot intentem que la gent de Folgueroles pugui opinar. La participació ciutadana ha de ser molt important, va ser ignorada fa 12 o 13 anys i per això tenim el nyap que tenim. Si no deixes opinar la gent i et penses que et dibuixaran el POUM des de fora de casa, de vegades et trobes amb aquests resultats.
El que sembla més immediat és el pas de camí a carretera del camí que comunica Folgueroles.
Fa tres anys, Carles Banús, l’alcalde de Tavèrnoles, em va comentar que hi havia el Pla Zonal que fa que determinats camins o carreteres de tercer ordre la Diputació els fa unes reformes i acaben essent carreteres amb tots els ets i uts. Vam fer una petició conjunta perquè és una carretera desconeguda però molt transitada. Aquesta actuació la considerem molt necessària, perquè la carretera és una mica perillosa i segurament esponjarà molta circulació, ja que ajudarà que molts vehicles no passin pel nucli antic per sortir del municipi per anar a buscar l’Eix per la carretera de Roda, per exemple.
Això ha de ser imminent.
Sí, el 2019 s’adjudica l’obra i es començarà a fer.
El 2019 també és la data que ha posat Red Eléctrica de España per desmantellar l’antiga línia Vic-Juià, un veritable cavall de batalla de Carles Baronet.
Sí, sembla que ara que plego hagi de venir tot de cop. Crec que el canvi de director regional de Red Eléctrica ha ajudat molt i també la bona sintonia amb determinats alts càrrecs de la Generalitat. També aquí voldria donar molt relleu a l’actuació que ha fet l’actual delegada a la Catalunya Central, que n’ha estat la interlocutora. Tant de bo comencin a treure el cablejat, que serà el primer que faran, i després les torres i ho comencin a fer abans d’acabar el mandat. Crec que serà una realitat i la veritat és que estic molt content perquè per un moment em vaig pensar que m’havien aixecat la camisa quan fa aproximadament nou anys ens van dir que retirarien la Vic-Santa Llogaia, que la van retirar, i la Vic-Juià.
Una cosa que es proposen és convertir l’escola en un escola-institut. Fa falta un institut a Folgueroles?
Tot això és un projecte de la Generalitat, del Departament d’Ensenyament. Una de les coses que aprens quan portes uns quants anys a la política és que en el moment que hi ha una idea per part de les administracions supramunicipals que pot beneficiar el teu municipi el que fas és ser dels primers a dir que hi estàs interessat. A Folgueroles reunim moltes condicions, tenim molts nens i nenes i la major part dels de Tavèrnoles i terrenys per créixer en matèria de pati.
En quina fase està la proposta?
Tot va sortir arran que a Balenyà se’ls va concedir i tothom sap que Sant Julià, Calldetenes, Folgueroles, Santa Eugènia i Vic, que també pressiona, és una zona on hi ha molts nens i nenes i a curt termini o a la llarga és un territori que haurà de tenir escola-institut. Nosaltres ja ens hem postulat. Amb tota sinceritat, crec que som els més ben posicionats.
De projectes mancomunats sí que van prosperar les càmeres de vigilància preventives de robatoris conjuntament amb Calldetenes i Sant Julià.
Hem estat quatre alcaldes, Santa Eugènia, Calldetenes, Sant Julià i Folgueroles, que, des de fa pràcticament vuit anys, vam intentar fer coses conjuntament. Una de les coses de les quals ens sentim més orgullosos, conjuntament amb Tavèrnoles i Vilanova de Sau, és la cantada. Això de les càmeres va ser iniciativa de Marc Verdaguer, de Calldetenes, i ràpidament ens hi vam apuntar.
Estan funcionant com a element dissuasiu, estan donant resultats?
Les informacions que tenim és que sí. A tots els cotxes que passen se’ls fotografien les matrícules i això com a mínim ja és dissuasiu, i per altra banda la policia disposa de més informació. De fet, fins abans de posar les càmeres veies més vehicles policials a les rotondes que ara, també és perquè els estem facilitant la feina
