“El nostre objectiu és que hi hagi molta participació”

Gil Salvans, alcalde d’Olost i Santa Creu, va ser aquest dijous un dels dos convidats a l’Angle obert d’EL 9 TV. Recollim a continuació un extracte de l’entrevista. La setmana que ve, la consulta. Tot a punt? Esperem que sí. Fa mesos que hi treballem i ara encarem els dies decisius. Quina opció vol que guanyi l’equip de govern? Mantenim, com marca la llei de consultes referendàries, una posició neutral. La campanya que estem fent és completament informativa. L’objectiu és que hi hagi molta participació i que la feina a partir del dia 20 sigui el que ha volgut la majoria. Organitzar una consulta sobre sortir de la comarca quan se’n forma part, no marca ja una posició? Es podria interpretar així, però nosaltres ens sentim del Lluçanès. Dubto que algú respongués d’una altra manera quan ens ho pregunten. Com hem explicat altres vegades, amb el que no estem contents és la gestió dels darrers anys, amb com s’encara la comarca i amb l’òrgan que l’acabarà regint. Si li demanem arguments perquè a la consulta hi guanyi el “sí”, sortir del Lluçanès, quins destacaria? Van molt encaminats a la responsabilitat i a la gestió pública. El Lluçanès és un territori petit, de 13 municipis, i amb la comarca administrativa que ens han creat a correcuita encara més, de 8. Generar amb aquesta realitat un òrgan de gestió pública i, per tant, amb diners públics, seguint la llei dels Consells Comarcals de fa 40 anys, ens sembla irresponsable. No creiem que la gestió pugui ser àgil ni eficient. La consulta és una reacció a com s’ha creat la comarca? A Olost ja no ens van agradar les formes de correcuita, a dos mesos de les eleccions municipals i generant tensions entre els municipis, pels del “sí” cap aquí i els del “no” cap allà. Amb aquests quatre anys hi havia oportunitat de construir la comarca tots 13. I sobretot que no s’han respectat acords unànimes, com que l’administració del Lluçanès havia de ser una prova pilot, adaptar-la a un territori rural, reduir documentació i paperassa… La Generalitat ens va retornar les modificacions que havia fet Olost als estatuts de la Mancomunitat completament retallades. No s’ha escoltat prou el territori i per nosaltres és una línia vermella que la comarca la gestioni un òrgan que se sustenta en una llei de fa 40 anys. De discussió sobre el sentiment no n’hi ha ni mica, en tenim molt, sinó que qüestionem aquest plantejament, com s’han fet els passos... I també la falta de projecte. A hores d’ara hi ha més preguntes que respostes sobre quins serveis prestarà el Consell o quant costaran. Les han traslladat a Jordi Bruch o a altres persones al capdavant de la Mancomunitat? Sí, i en aquest sentit vull defensar el meu equip de govern. En algun article s’ha titllat Olost d’insolidari, però en cap moment han deixat d’assistir a les reunions els dos regidors delegats, hem fet aportacions als estatuts, debatut serveis… Mai hem deixat de treballar pel Lluçanès. Fem ara l’exercici al revés: arguments per quedar-se a la comarca. En aquest cas són principalment sentimentals. Ens sentim del Lluçanès, i d’un Lluçanès de 13 municipis. Fa poc que hem celebrat la Fira de l’Hostal del Vilar i hi érem tots. També que hi ha serveis i decisions que si es prenen des d’un territori més pròxim poden ser més àgils i òptimes. Si al fons hi ha una qüestió de temps i maduració del projecte, per què es convoca ara la consulta? Ja en campanya electoral de les municipals vam dir que durant aquest mandat teníem intenció de consultar els veïns i veïnes. Quan vam votar la comarca el 2015, era concebent-la completa, de 13 municipis, i en un moment molt diferent de l’actual pel que fa a l’administració. Hi havia l’acord que l’òrgan de gestió, es digués com es digués, s’adaptaria a la nostra realitat. Existeix alguna pressió econòmica, política, personal… perquè Olost surti del Lluçanès? A l’equip de govern, i amb això anem tots a l’una, ens empeny la consciència que estem fent gestió pública i que tenim la responsabilitat de gestionar diners públics per a interès públic. És aquí on veiem que el nostre projecte es desvia de l’eficiència i agilitat de l’actual de la comarca del Lluçanès. A la consulta hi podran votar segons residents i persones nascudes al poble però que no hi estiguin empadronades. Com és? Així ho estableix el nostre reglament de participació ciutadana, el tenim aprovat des de fa gairebé 10 anys. Les bases són sempre aquestes quan fem processos de participació. Al debat de divendres Jordi Bruch hi va a defensar quedar-se al Lluçanès i Josep Maria Freixanet, sortir-ne? Diria que no tant sortir de la comarca, sinó defensar la postura acordada entre tots els municipis de promoure una administració diferent, més eficient i ajustada al nostre territori rural. Quina participació donaran per bona? Ens agradaria que sigui molt alta, per sobre del 40%. Quin ambient es respira aquests dies a Olost i Santa Creu? Correcte, sa. Com a alcalde estic content que hagi nascut una plataforma que defensa una opció. El més satisfactori de les últimes dues o tres setmanes és que la gent vol saber. Em sembla que era [Ramon] Margalef que deia que una persona informada multiplica. Estem aconseguint que al municipi hi passi això. Els fa patir que es pugui trencar? Sempre que es planteja una consulta pot haver-hi tensió. Crec, però, que tal com s’està treballant ni hem arribat ni arribarem a aquest punt. I amb els altres ajuntaments del Lluçanès, els ha passat factura la consulta? Continuem trobant-nos cada dues o tres setmanes a les reunions de la Mancomunitat. És cert que de reüll hi ha sempre la consulta, però no hem deixat de treballar. Les relacions són cordials. Personalment com ho està vivint? No és fàcil. Hauran sigut dos anys molt intensos, però amb els companys tenim clar que la consulta la fem per responsabilitat i bona gestió pública. Egoistament, el més còmode seria quedar-nos igual, però està bé informar la gent i que pugui decidir. Això no treu que hi hagi el desgast personal, la tensió, els nervis... En el meu dia a dia laboral treballo amb molts ajuntaments i de converses que es barregen sempre n’hi ha. Olost té un vincle molt fort amb el Lluçanès. En cap cas enfoquem la consulta com que no hi pertanyem, sinó que la comarca s’hauria de fer millor i més gran. La primera part del mandat la va marcar la sequera. Ara estan més tranquils? Força més. Al pantà hi tenim aigua per uns quants mesos. Encara hem viscut un estiu prou tranquil. Creiem que aquest tema haurà estat el cabdal del mandat. Hem treballat molt el preu i el control, seguim amb consums un 20% per sota dels de fa un any, hem invertit gairebé 600.000 euros a la potabilitzadora i preveiem destinar-ne 600.000 més a millorar la sectorització de la xarxa i el telecontrol. El projecte de Ca l’Argimon ha avançat? N’estem treballant el pla de viabilitat amb la Diputació de Barcelona, com s’hauria de modificar urbanísticament per passar de propietat privada a pública. Llavors hi haurà un procés de participació en què els veïns i veïnes decidiran la manera d'acabar de muntar el puzle. Aquest mandat esperem deixar com a mínim definit el projecte. Què hi anirà? Per nosaltres ha de ser un pulmó verd, una zona enjardinada i un refugi climàtic. Alhora, hi hem d’ubicar alguna àrea d’aparcaments i, així, oxigenar una mica el centre històric. A Olost també hi tenim la demanda d’una sala polivalent. Creiem que podria encaixar-hi, igual que una petita zona d’habitatge social. Els últims mesos s’han bolcat en la celebració del centenari del futbol. S’ho ha passat bé? Sí, molt, tot i que ho hem hagut de compaginar amb els nervis que tot sortís bé. El Futbol Club Olost és una cosa molt sentimental. Ens fa feliços tornar a tenir dos equips al poble, el de Quarta Catalana i el d’aficionats. Aviat camp de gespa? De moment anem fent amb el de sorra, però ho tenim sobre la taula, com Ca l’Argimon i alguna via verda pendent de desencallar. Ara toca passar la consulta. Després plantejarem els principals projectes pel que queda de mandat.

“El nostre objectiu és que hi hagi molta participació”

Un pastor diferencial

Les cadires preferides de Salvador Dalí, fetes a Prats

Prats ‘controla’ l’aparcament

“La cultura no l’hem de valorar per la quantitat sinó per la qualitat”

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic