La IA accelera i la demanda elèctrica corre al darrere

Mentre Elon Musk anuncia nous macrocentres de dades per alimentar els seus models d’intel·ligència artificial, l’ONU alerta que aquestes infraestructures podrien arribar a consumir 945 TWh d’electricitat anuals el 2030. El consum elèctric de la IA creix a gran velocitat i obre un nou debat: com sostenir aquesta expansió sense disparar-ne l’impacte energètic i ambiental. L'empresari Elon Musk ha tornat a convertir una broma en una declaració industrial. Al sostre del futur centre de dades Colossus 2, a l’estat nord-americà de Tennessee, hi ha fet pintar “Macrohard”, una picada d’ullet a Microsoft que, vista des de satèl·lit, acaba funcionant com una metàfora del moment: la intel·ligència artificial (IA) ja no és només programari, sinó naus, xips, línies elèctriques, refrigeració i sòl. La cursa va ràpida. Massa ràpida per no preguntar-se amb quina energia, amb quina aigua i amb quines regles s’està desplegant. Aquesta és la qüestió que posa sobre la taula l’informe “Cost ambiental del consum energètic de la intel·ligència artificial: petjades de carboni, hídrica i territorial”, publicat a principis d’aquest mes per l’Institut de l’Aigua, el Medi Ambient i la Salut de la Universitat de les Nacions Unides. El document no és un al·legat contra la IA. De fet, recorda que la IA ajuda a optimitzar sistemes energètics, fer controls ambientals o accelerar la recerca. Però trenca una idea còmoda: la IA no és només codi. També és formigó, coure, silici, liti, electricitat, aigua i residus. El consum elèctric es dispara La dada central és molt contundent. Els centres de dades van consumir 448 TWh d’electricitat el 2025 i podrien arribar als 945 TWh anuals el 2030. És gairebé el triple del consum elèctric anual combinat del Pakistan, Bangladesh i Nigèria, tres països que sumen més de 650 milions d’habitants. Segons l’ONU, aquest consum comportaria una petjada de 399 milions de tones de CO2 equivalent, 9,3 bilions de litres d’aigua i més de 14.500 km² d’ocupació territorial. L’Agència Internacional de l’Energia (IEA), en l’informe especial “Energia i IA”, publicat l’abril del 2025, va arribar a una projecció similar: els centres de dades passarien d’uns 415 TWh el 2024 a uns 945 TWh el 2030. La diferència important és el matís. Avui representen aproximadament l’1,5% de l’electricitat mundial i, segons l’IEA, només explicarien una desena part del creixement de la demanda elèctrica global fins al 2030. Continuaran tenint un pes inferior al de la indústria, la climatització d’edificis o l’electrificació del transport. Per això, els informes consultats conviden a evitar lectures simplistes que presentin la IA com el nou gran enemic climàtic. Els seus reptes són uns altres: que creix molt de pressa, que es concentra territorialment i que pressiona xarxes locals que sovint no estan preparades. Els centres de dades a Europa Europa té un paper secundari però significatiu en aquest escenari. Segons l’IEA, els Estats Units concentren el 45% del consum elèctric mundial dels centres de dades; la Xina, el 25%, i Europa, el 15%. Però el cas irlandès és esborronador: els centres de dades ja consumeixen al voltant del 23% de l’electricitat del país. Quan una infraestructura digital es concentra en pocs punts, deixa de ser una estadística global i es converteix en un repte de planificació energètica. La Comissió Europea ja havia vist venir part del debat. El 2017, el Joint Research Centre va publicar “Tendències del consum energètic dels centres de dades en el marc del Codi europeu de conducta per a l’eficiència energètica dels centres de dades”. Aquell informe situava el consum dels centres de dades de la UE en 56 TWh el 2007 i recollia projeccions de fins a 104 TWh anuals el 2020, tot i advertir que les estimacions variaven segons la metodologia emprada. També apuntava una dada clau per al present: la refrigeració podia arribar a representar fins al 40% de l’energia d’un centre de dades. La sostenibilitat de la IA, per tant, no depèn només de comprar electricitat verda, sinó de dissenyar bé edificis, ubicacions, sistemes de fred i usos. No totes les peticions a la IA consumeixen igual La paradoxa és que l’acció més visible de la IA –fer una pregunta a ChatGPT o Gemini– és també una de les menys costoses energèticament. Una consulta de text es mou en ordres de magnitud inferiors als d’altres pràctiques digitals quotidianes. El salt arriba quan la IA deixa de respondre text i comença a generar imatges o vídeo. L’informe de l’ONU estima que una imatge estàndard pot consumir 2,9 Wh, molt més que una resposta curta de text. La lliçó, doncs, no és deixar d’utilitzar IA, sinó fer-la servir amb proporció. No tot requereix el model més gran, una resposta llarga o una sortida multimèdia. Igual que es va aprendre a apagar llums o a moderar la climatització, també caldrà aprendre una nova higiene digital: demanar el que cal i amb el format que cal. I caldrà exigir a empreses i administracions transparència sobre energia, aigua i residus. La qüestió no és frenar la IA, sinó evitar que la infraestructura que la sosté creixi més ràpid que la capacitat de gestionar-ne els impactes. Per primera vegada, la revolució digital obliga a parlar alhora d’algoritmes, electricitat, aigua i territori. El vídeo en streaming concentra una part important del trànsit digital / Esther Vargas Netflix i TikTok pesen més que una pregunta a la IA El debat sobre la petjada energètica de la intel·ligència artificial (IA) pot portar a una conclusió equivocada: pensar que cada consulta és, per si sola, una catàstrofe ambiental. No és així. En l’ús individual, una consulta de text consumeix relativament poca energia. El consum es dispara quan l’activitat digital exigeix grans volums de càlcul o de transmissió de dades. El vídeo en streaming continua sent un dels principals motors del consum energètic d’internet. Plataformes com Netflix, YouTube o TikTok concentren bona part del trànsit mundial perquè transporten milions d’imatges per segon, sovint en alta definició. Els videojocs en línia i, especialment, el cloud gaming també tenen una petjada elevada: combinen processament gràfic, connexió permanent i servidors que generen les imatges en temps real. El cost creix amb la complexitat La IA de text se situa en una altra escala. El repte no és tant la consulta individual com la seva multiplicació. Segons l’informe de l’ONU, entre el 80% i el 90% de l’energia associada a la IA es consumeix durant la fase d’inferència, és a dir, quan milions d’usuaris interactuen cada dia amb els models. A més, la generació d’imatges pot requerir més de mil vegades l’energia d’una consulta de text i la creació de vídeo és encara més exigent. També convé posar les xifres en context. El conjunt de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) representa entre el 4% i el 7% del consum elèctric mundial. És una quota significativa, però inferior a la de sectors com la indústria manufacturera, responsable d’entorn del 42% de tota l’electricitat consumida al món, o al pes energètic del transport i d’activitats com la producció d’acer, ciment o productes químics. La qüestió, per tant, no és demonitzar la IA, sinó entendre on es concentra el seu impacte. Una conversa amb un assistent virtual no té el mateix cost que generar centenars d’imatges, reproduir hores de vídeo en streaming o mantenir una sessió de joc al núvol. La sostenibilitat digital dependrà cada vegada més de l’eficiència dels centres de dades, de l’origen de l’electricitat que consumeixen i dels hàbits d’ús dels milions de persones que utilitzen aquests serveis cada dia.

La IA accelera i la demanda elèctrica corre al darrere

Quan el clima colla, la cistella tremola

Catalunya perd vent, la dispersió de la contaminació es complica

Sol, solet… i cada vegada més extrem

Anna M. Rodríguez: “Respirar aire net hauria de ser un dret com tenir aigua potable”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”