Catalunya perd vent, la dispersió de la contaminació es complica

La contaminació atmosfèrica depèn tant del que s’emet com de la capacitat de l’atmosfera per dispersar-ho. En un país cada vegada més càlid i amb una circulació atmosfèrica més complexa, Osona i el Vallès Oriental parteixen amb un desavantatge afegit: la seva geografia facilita que l’aire brut hi quedi atrapat. Quan l’aire deixa de moure’s Quan es parla de canvi climàtic, gairebé sempre es pensa en temperatures rècord, sequeres o fenòmens extrems. Però hi ha un altre canvi molt més discret que també afecta la salut: la manera com es mou l’aire. O, més ben dit, la manera com deixa de moure’s. L’aire no és només el medi on es respira. També és el mecanisme natural que dispersa els contaminants procedents del trànsit, la indústria, les calefaccions, les activitats agrícoles o la ramaderia. Quan hi ha vent, aquestes emissions es dilueixen i s’allunyen dels focus on s’han generat. Quan l’atmosfera es manté estable, en canvi, poden acumular-se durant hores o dies sobre un mateix territori. La relació entre meteorologia i qualitat de l’aire és ben coneguda pels especialistes. Per això desperta un interès creixent qualsevol evidència que indiqui que el canvi climàtic també pot modificar les condicions que afavoreixen la dispersió dels contaminants. El darrer Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), publicat aquest estiu pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), incorpora per primera vegada una anàlisi específica del vent. Les dades dels darrers 27 anys mostren una disminució de la velocitat mitjana del vent del 4,9% per decenni, l’equivalent a uns 0,43 quilòmetres per hora menys cada deu anys. També disminueixen els episodis de vent molt fort (superior als 72 km/h) i extremament fort (per sobre dels 90 km/h), especialment al nord del cap de Creus, on avui se’n registren entre 25 i 28 dies menys que fa tres dècades. Segons el Meteocat, aquesta tendència coincideix amb observacions fetes en altres punts de la península Ibèrica i d’Europa, un fenomen conegut com a global stilling o encalmament. El mateix BAIC també confirma que Catalunya continua escalfant-se a un ritme sostingut. Des del 1950, la temperatura mitjana anual ha augmentat uns dos graus i la tendència és de 0,27 graus per dècada, amb un increment especialment intens durant els mesos d’estiu. El 2024 va ser el tercer any més càlid de la sèrie instrumental catalana i el quart consecutiu amb una temperatura superior als dos graus respecte del període preindustrial. Quan menys vent complica la qualitat de l’aire Per si soles, aquestes dades no permeten concloure que la contaminació atmosfèrica augmentarà. La qualitat de l’aire és una combinació de factors que inclou les emissions, la pluja, les inversions tèrmiques, la radiació solar i la circulació atmosfèrica. Però sí que reforcen una idea: si disminueix la capacitat natural de ventilació de l’atmosfera, reduir les emissions en origen serà encara més determinant. Aquest escenari adquireix una dimensió especial en territoris com Osona i el Vallès Oriental. La configuració de les dues comarques, connectades per la conca del Congost i envoltades de serralades, ja dificulta la renovació de l’aire durant els anticiclons. En aquest context, qualsevol alteració del règim de vents deixa de ser una simple dada meteorològica per convertir-se també en una qüestió de salut pública. L’efecte embut Osona i el Vallès Oriental comparteixen una característica geogràfica que condiciona la seva qualitat de l’aire. Les dues comarques formen part d’un mateix corredor natural connectat per la conca del Congost i envoltat de serralades que dificulten la renovació de l’aire. A més, durant els episodis anticiclònics d’hivern, és habitual que es produeixin inversions tèrmiques. L’aire fred queda retingut al fons de la plana mentre una capa d’aire més càlid actua com una tapa que impedeix la barreja vertical de l’atmosfera. Els contaminants emesos prop del terra queden atrapats dins d’aquesta cubeta natural fins que no arriba un canvi de temps capaç de dispersar-los. Aquest fenomen explica que la qualitat de l’aire no depengui només del volum d’emissions. També hi intervenen la geografia, la meteorologia i la capacitat de ventilació de l’atmosfera. El geòleg i investigador Xavier Querol, un dels màxims experts europeus en contaminació atmosfèrica, fa anys que estudia aquest fenomen i que adverteix que la Plana de Vic constitueix un cas singular a Catalunya. La combinació entre una elevada activitat ramadera, emissions procedents del trànsit i de la combustió de biomassa, i una meteorologia sovint poc favorable a la dispersió converteix la comarca en un dels territoris més sensibles del país als episodis de contaminació. El Vallès Oriental comparteix part d’aquesta vulnerabilitat. Tot i tenir una estructura econòmica diferent i un pes industrial més elevat, també es veu afectat per episodis d’estabilitat atmosfèrica i per l’arribada de masses d’aire contaminat procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona. La connexió física entre les dues conques fa que els processos de dispersió atmosfèrica difícilment es puguin entendre des d’una única comarca. La calor fabrica contaminants L’escalfament global introdueix un altre element de preocupació. No tots els contaminants s’emeten directament. Alguns es formen a l’atmosfera a partir de reaccions químiques afavorides per la radiació solar i les temperatures elevades. El cas més conegut és el de l’ozó troposfèric. Aquest contaminant no surt d’una xemeneia ni d’un tub d’escapament. A diferència del diòxid de nitrogen o de les partícules, l’ozó no s’emet directament. Es forma quan altres compostos reaccionen sota una intensa insolació. Per això els episodis d’ozó són especialment freqüents durant els mesos d’estiu i afecten sovint les comarques de l’interior, entre les quals Osona i el Lluçanès. El BAIC del Meteocat mostra que les hores de sol continuen augmentant i que els estius són cada vegada més calorosos. Això no significa automàticament que hi hagi més ozó, però sí que crea unes condicions cada vegada més favorables perquè se’n formi quan hi ha emissions suficients. La qualitat de l’aire, per tant, ja no depèn exclusivament del que emetem. També depèn d’un clima que està canviant. Actuar funciona Malgrat tot, els experts insisteixen que la meteorologia no és una condemna inevitable. Les polítiques de reducció d’emissions són eficaces. Barcelona en seria un exemple. L’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona constata que les concentracions de diòxid de nitrogen i de partícules continuen disminuint respecte a fa una dècada gràcies a la renovació del parc mòbil, les restriccions al trànsit i altres mesures sobre la mobilitat. Tot i això, els nivells encara superen les recomanacions de l’OMS i continuen associant-se a un impacte important sobre la salut. L’evidència més recent arriba d’un estudi publicat a la revista científica Atmospheric Environment: X, que atribueix a la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona una reducció significativa de les concentracions de diòxid de nitrogen. Els resultats mostren que actuar sobre les emissions té efectes reals, encara que la meteorologia continuï condicionant la dispersió dels contaminants. Aquest missatge és especialment rellevant per a Osona i el Vallès Oriental. Si el canvi climàtic tendeix a afavorir períodes més càlids i més estables, confiar únicament que el vent dispersi els contaminants serà cada vegada menys realista. La resposta haurà de passar per reduir les emissions en origen, adaptar les polítiques de mobilitat, avançar en la gestió de les emissions ramaderes i incorporar la qualitat de l’aire a les estratègies d’adaptació climàtica. La contaminació atmosfèrica continuarà depenent, sobretot, del que s’emet a l’atmosfera. Però si el clima modifica també la manera com aquests contaminants es dispersen, la qualitat de l’aire deixarà de ser només una qüestió d’emissions. També serà una qüestió d’adaptació climàtica. I en territoris com Osona i el Vallès Oriental, aquesta adaptació ja ha començat. Vista des de Bellmunt d’un episodi de contaminació a la Plana de Vic causada per un anticicló al 2023 / Josep Maria Costa Casas Per què Osona i el Vallès Oriental respiren diferent? No totes les comarques tenen la mateixa capacitat per dispersar la contaminació. Osona i el Vallès Oriental comparteixen una configuració geogràfica que les fa especialment sensibles. La Plana de Vic funciona com una cubeta natural envoltada de serralades. Durant les nits d’hivern, l’aire fred baixa cap al fons de la plana i queda atrapat sota una capa d’aire més càlid. Aquest fenomen, conegut com a inversió tèrmica, impedeix que els contaminants pugin i es dispersin. Quan coincideix amb un anticicló i poc moviment de l’aire, la contaminació pot mantenir-se durant dies molt a prop del terra. El Vallès Oriental comparteix bona part d’aquesta dinàmica. La vall del Congost connecta les dues comarques i forma un corredor atmosfèric on els processos de dispersió estan condicionats tant per la meteorologia com per la mateixa orografia. A més de les emissions pròpies (trànsit, indústria o calefaccions), el Vallès també rep la influència de masses d’aire provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona. Emissions d’amoníac En el cas d’Osona, la ramaderia intensiva afegeix un element diferencial. Les emissions d’amoníac generades per les explotacions porcines contribueixen a la formació de partícules fines quan reaccionen amb altres contaminants presents a l’atmosfera. És un procés invisible però molt rellevant des del punt de vista sanitari, ja que aquestes partícules poden penetrar profundament als pulmons. Al Vallès Oriental, en canvi, hi tenen més pes les emissions associades al trànsit i a l’activitat industrial, fet que converteix dues comarques veïnes en espais amb fonts d’emissió diferents però condicionats per una mateixa dinàmica atmosfèrica. Els experts recorden que la qualitat de l’aire és el resultat de la suma de diversos factors. Quan coincideixen una conca poc ventilada, una elevada càrrega d’emissions i una atmosfera estable, el risc augmenta. És aquesta combinació la que converteix Osona i el Vallès Oriental en territoris molt vulnerables. I és també la raó per la qual la lluita contra la contaminació no es pot limitar a actuar amb episodis crítics. Requereix una estratègia permanent que combini planificació territorial, reducció d’emissions i adaptació als efectes del canvi climàtic. Quan l’aire empitjora, què es pot fer per reduir-ne l’impacte? La contaminació atmosfèrica no es pot eliminar quan arriba un episodi d’estabilitat meteorològica, però sí que es poden reduir les emissions que l’alimenten. És la lògica que hi ha darrere dels protocols d’actuació que les administracions activen en episodis d’alta contaminació. L’experiència de l’àrea metropolitana de Barcelona demostra que actuar sobre les fonts d’emissió dona resultats. Les restriccions temporals al trànsit, la renovació del parc de vehicles, la promoció del transport públic o les limitacions a determinades activitats contaminants han contribuït a reduir les concentracions de diòxid de nitrogen. Segons un estudi publicat a la revista Atmospheric Environment: X, la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona ha reduït aquest contaminant en 7,6 µg/m³ a les estacions de trànsit i en 4,5 µg/m³ a les de fons. A Osona i al Vallès Oriental, però, els reptes són més amplis. El trànsit continua sent una font important d’emissions, però no és l’única. També hi tenen un paper rellevant la combustió de biomassa, les activitats industrials i, especialment en el cas d’Osona, les emissions d’amoníac derivades de la ramaderia intensiva. Aquest gas reacciona amb altres compostos presents a l’atmosfera i forma partícules fines. Més enllà del trànsit Els especialistes insisteixen que les polítiques de qualitat de l’aire han d’anar més enllà de la mobilitat. L’investigador Xavier Querol defensa actuar sobre totes les fonts d’emissió alhora: millorar el transport públic, reduir el trànsit més contaminant, controlar emissions industrials, disminuir les emissions d’amoníac procedents de les dejeccions ramaderes i limitar la crema de biomassa en situacions meteorològiques desfavorables. Els dies d’anticicló persistent també es recomana evitar activitats que incrementin la contaminació, especialment en les zones més sensibles. Les persones amb malalties respiratòries, la gent gran i els infants són els col·lectius més vulnerables als episodis de mala qualitat de l’aire. La principal lliçó és que la meteorologia no es pot controlar, però les emissions sí. I si el canvi climàtic tendeix a afavorir períodes més càlids i més estables, reduir la contaminació en origen esdevé encara més important.

Catalunya perd vent, la dispersió de la contaminació es complica

Sol, solet… i cada vegada més extrem

Anna M. Rodríguez: “Respirar aire net hauria de ser un dret com tenir aigua potable”

El foc ha deixat de tenir senyor i el país encara li va al darrere

Catalunya pot fabricar més contaminant menys?

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Ja hi tornem a ser

De Vilanova de Sau a la NASA

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves