Quan el clima colla, la cistella tremola

La crisi climàtica acostuma a representar-se amb imatges de glaceres que es fonen, boscos cremats o embassaments buits. Però alguns dels seus efectes més directes apareixen en espais molt més quotidians: una parada de fruita, una ampolla d’oli o el tiquet del supermercat. El canvi climàtic ha deixat de ser només una amenaça futura per convertir-se en una variable econòmica que condiciona el preu dels aliments, la producció i el consum. Un estudi recent liderat per l’economista Maximilian Kotz, de l’Institut de Potsdam per a la Investigació de l’Impacte Climàtic, un centre de recerca amb finançament de l’administració alemanya, conclou que els fenòmens meteorològics extrems ja influeixen de manera directa en la inflació alimentària. Les onades de calor, les sequeres o les precipitacions excepcionals afecten les collites, redueixen l’oferta disponible i provoquen increments de preu que acaben arribant als consumidors. La relació és especialment visible en els aliments frescos. Quan una sequera redueix la producció d’oli d’oliva al Mediterrani o una onada de calor malmet una collita de fruita, el resultat és una menor disponibilitat de producte. En mercats cada vegada més globals, aquestes alteracions locals es transmeten ràpidament a través de les cadenes comercials i poden acabar afectant milions de persones. El fenomen no és anecdòtic. Segons els investigadors, l’augment de la freqüència i la intensitat dels extrems climàtics fa preveure que aquests episodis siguin cada vegada més habituals. Això implica que la inflació vinculada al clima podria deixar de ser una excepció puntual per convertir-se en un factor estructural de l’economia contemporània. Europa i el cop climàtic Europa és una de les regions on aquesta realitat es manifesta amb més intensitat. La dependència dels mercats globals d’aliments, sumada a l’exposició creixent als efectes del canvi climàtic, incrementa la vulnerabilitat del continent. Un informe recent de la consultora britànica Oxford Economics afirma que la zona euro és la gran economia desenvolupada més exposada a episodis d’inflació alimentària provocats per alteracions climàtiques en les principals regions productores del món. Quan els aliments s’apugen de manera persistent, els efectes es traslladen a tota l’economia. Les famílies destinen una part més gran dels ingressos a cobrir necessitats bàsiques, cau la capacitat de consum i augmenta la pressió sobre les polítiques públiques. Els col·lectius amb menys recursos són, a més, els més vulnerables davant d’aquests increments. Aquesta situació també planteja nous reptes als bancs centrals. Tradicionalment, institucions com el Banc Central Europeu (BCE) analitzaven variables com els salaris, el consum o el cost de l’energia per anticipar l’evolució dels preus. Ara han d’afegir-hi un altre factor: el clima. Una sequera prolongada o una onada de calor excepcional poden tenir efectes sobre la inflació comparables als d’una crisi energètica o una disrupció geopolítica. Quan el clima entra a l’IPC El cas de l’oli d’oliva il·lustra bé aquesta nova realitat. Les sequeres extremes registrades els anys 2022 i 2023 a Itàlia i l’Estat espanyol –que a Catalunya es van encadenar amb un episodi de sequera persistent entre el 2021 i el 2025– van provocar una caiguda significativa de la producció i van impulsar un fort increment dels preus a escala europea. El que inicialment semblava un problema agrícola es va acabar convertint en un factor d’impacte directe sobre l’IPC. La crisi climàtica també obliga a replantejar conceptes que semblaven gairebé garantits. La seguretat alimentària, l’estabilitat dels preus o la disponibilitat regular de determinats productes depenien, en bona part, d’un clima relativament estable. Aquest escenari està canviant. Les alteracions meteorològiques poden afectar simultàniament diverses regions productores i fan més difícil compensar les pèrdues d’un territori amb excedents d’un altre. Catalunya també ho nota Catalunya no és aliena a aquest procés. La sequera persistent dels darrers anys ha evidenciat la fragilitat dels sistemes productius davant l’escassetat d’aigua. Les limitacions al reg, la reducció dels rendiments agrícoles i la necessitat d’adaptar cultius són alguns dels senyals d’un canvi que ja forma part del present. La gran novetat és que la crisi climàtica ha deixat d’explicar-se només en termes ambientals. Les temperatures rècord, la manca de precipitacions o els fenòmens extrems continuen sent indicadors d’un planeta que s’escalfa, però el seu impacte real es mesura cada cop més en l’economia quotidiana. Durant anys, la informació meteorològica servia per decidir si calia sortir de casa amb paraigua. Ara també ajuda a entendre per què s’encareixen els aliments, les assegurances, l’energia o fins i tot el cost del crèdit. El clima sempre havia condicionat l’activitat humana. La diferència és que ara condiciona cada vegada més els preus. Verema de la DO Alella en un municipi del Vallès Oriental / Toni Torrillas Setze aliments sota pressió L’encariment dels aliments associat als fenòmens climàtics extrems ja no és una hipòtesi. Una anàlisi del mitjà especialitzat Carbon Brief identifica almenys 16 productes alimentaris que han experimentat tensions de preu relacionades amb sequeres, onades de calor, inundacions o precipitacions excepcionals registrades en els darrers anys. L’exemple més conegut és l’oli d’oliva. Les sequeres prolongades a Itàlia i l’Estat espanyol, dos dels principals productors mundials, van provocar una forta reducció de les collites i una escalada de preus que es va notar a tot Europa. Però la llista és molt més llarga. El cafè ha patit l’impacte de la sequera al Brasil i el Vietnam. El cacau s’ha encarit després d’episodis de calor extrema i irregularitat de pluges a Ghana i Costa d’Ivori. Al Japó, les temperatures rècord han afectat la producció d’arròs, mentre que al Regne Unit les pluges persistents han perjudicat collites de patata i hortalisses. També s’han registrat afectacions en productes com els cítrics, el raïm, la fruita fresca, el sucre o els cereals. El mecanisme es repeteix: una alteració meteorològica redueix l’oferta disponible i els preus reaccionen a l’alça. La particularitat actual és que aquests fenòmens extrems es produeixen cada vegada amb més freqüència i poden coincidir en diverses regions productores. Això dificulta que els mercats compensin les pèrdues d’una zona amb la producció d’una altra. El resultat és més volatilitat i una exposició més gran dels consumidors a les conseqüències econòmiques de la crisi climàtica.Les sequeres, les onades de calor i altres fenòmens extrems ja no només alteren paisatges o collites: també tensionen els mercats i empenyen els preus dels aliments. Europa comença a comprovar que la crisi climàtica també es nota al tiquet de compra.

Quan el clima colla, la cistella tremola

Catalunya perd vent, la dispersió de la contaminació es complica

Sol, solet… i cada vegada més extrem

Anna M. Rodríguez: “Respirar aire net hauria de ser un dret com tenir aigua potable”

El foc ha deixat de tenir senyor i el país encara li va al darrere

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Ja hi tornem a ser

De Vilanova de Sau a la NASA

Aquests són els beneficis de beure cafè

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló