Sol, solet… i cada vegada més extrem

Catalunya arrenca la segona meitat de l’estiu després de dues onades de calor confirmades oficialment i de nombrosos episodis de temperatures extremes i persistents. El que fins fa pocs anys semblava excepcional ara s’acosta cada vegada més a la normalitat. Els científics ja ho havien advertit. Les dades mostren que això es consolida. A 17 d’agost de 2026, Catalunya ha viscut dues onades de calor declarades oficialment pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), encara que els episodis de temperatures extremes han estat molts més. La primera, entre el 21 i el 24 de juny, va coincidir amb la revetlla de Sant Joan i va formar part d’un llarg episodi de calor que havia començat dies abans. La segona, entre el 5 i el 10 de juliol, va ser especialment intensa i va deixar registres històrics, com els 44,1 graus a Vinebre. Des d’aleshores, la calor no ha desaparegut. Entre el 12 i el 16 de juliol, Protecció Civil va tornar a activar avisos davant la previsió d’un nou episodi extrem que inicialment es va presentar com una possible tercera onada de calor. Finalment, les observacions no van permetre catalogar-lo oficialment com a tal segons els criteris climàtics del Meteocat. A finals de juliol i durant els primers dies d’agost, una nova calorada intensa i persistent va afectar bona part de la Península i va tornar a disparar les alertes a Catalunya. Tampoc aquest episodi ha quedat registrat, fins ara, com una tercera onada de calor oficial independent al conjunt del país. La diferència no és només terminològica. Perquè un episodi sigui considerat científicament una onada de calor cal que se superin determinats llindars de temperatura durant un mínim de tres dies consecutius i en una extensió territorial suficient. Això explica que els avisos preventius o les referències a una nova onada que apareixen durant un episodi no coincideixin necessàriament amb la catalogació definitiva que es fa quan ja es disposa de totes les observacions. Un estiu pot ser extraordinàriament calorós sense acumular un nombre equivalent d’onades de calor oficials. Excepcionalitat habitual La pregunta, per tant, continua sent inevitable. És un estiu extraordinari o el reflex d’un canvi més profund? La resposta cal buscar-la gairebé una dècada enrere. El 2017 es va publicar el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, la síntesi científica més completa disponible fins aleshores sobre l’evolució del clima al país. Aquell document advertia que Catalunya s’escalfava més ràpidament que la mitjana mundial, que les onades de calor serien més freqüents, que les sequeres tendirien a allargar-se i que els estius serien progressivament més secs. No es tractava d’exercicis especulatius, sinó de projeccions elaborades a partir de les millors evidències científiques disponibles. Gairebé una dècada després, el darrer Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) del Meteocat permet comprovar fins a quin punt aquelles tendències s’han accelerat. Si el Tercer informe situava l’augment de la temperatura mitjana en 0,23 graus per dècada durant el període 1950-2014, el BAIC 2025 eleva la tendència a 0,27 graus per dècada per al període 1950-2025. L’escalfament és encara més intens en les temperatures màximes, que creixen a un ritme de 0,33 graus cada 10 anys. El 2025 va ser el tercer any més càlid de tota la sèrie instrumental i Catalunya encadena quatre anys consecutius amb anomalies superiors als dos graus respecte del període preindustrial. Els senyals s'acceleren Però els canvis no es limiten als termòmetres. El BAIC constata que els dies amb temperatures superiors als 30 graus continuen augmentant, sobretot a l’interior, mentre que les nits tropicals i tòrrides deixen de ser un fenomen exclusiu del litoral. Al conjunt de la costa catalana es registren prop de 40 nits tropicals més cada any que a mitjan segle passat. La calor ja no només és més intensa, també dura més hores perquè les temperatures nocturnes dificulten que els edificis i el cos humà puguin refredar-se. L’estiu del 2026 ha tornat a portar aquests indicadors al límit. A mitjan agost ja s’havia superat el rècord històric de dies d’un mateix any en què almenys un observatori català havia registrat més de 40 graus. El recompte arribava als 18 dies, per sobre de la marca establerta l’any anterior. Les temperatures nocturnes també han deixat registres excepcionals. A l’estació del Raval de Barcelona, per exemple, ja s’havien acumulat 47 nits tòrrides, és a dir, nits en què el termòmetre no havia baixat dels 25 graus, el valor més elevat de tota la seva sèrie. La pluja ofereix un altre exemple de com la realitat ha evolucionat. El Tercer informe ja advertia d’una disminució progressiva de la precipitació, sobretot a l’estiu. El BAIC confirma que és precisament aquesta l’estació on el senyal climàtic és més clar: des del 1950 la precipitació estival ha disminuït aproximadament un terç, l’equivalent a uns 45 mil·límetres menys. La gran sequera viscuda entre el 2021 i el 2025 encaixa plenament dins d’aquesta tendència. També el vent està canviant. El Tercer informe apuntava la necessitat d’estudiar millor aquesta variable. El BAIC hi dedica per primera vegada una anàlisi específica i detecta una disminució de la velocitat mitjana del vent del 4,9% per decenni, un fenomen conegut com a global stilling o encalmament. També disminueixen els episodis de vent molt fort, sobretot al nord del cap de Creus. La dada va més enllà de la meteorologia: menys ventilació natural pot dificultar la dispersió dels contaminants, especialment en territoris com Osona i el Vallès Oriental. La calor no és igual a tot arreu La calor extrema tampoc es mesura igual arreu. El Meteocat fixa els avisos a partir del percentil 98, és a dir, la temperatura que només s’ha superat en el 2% dels dies d’estiu de cada municipi. A l’àmbit d’EL 9 NOU, aquest llindar és de 38,2 graus a Vic, 38,1 a Manlleu, 37,9 a Torelló, 37,8 a Granollers, 37,5 a Cardedeu, 36,9 a Prats de Lluçanès, 36,5 a Moià i 36,4 a Ripoll, entre d’altres. A Camprodon n’hi ha prou amb 32,8 graus. Quan aquests llindars se superen de manera prou extensa i durant almenys tres dies consecutius és quan l’episodi pot acabar catalogat científicament com una onada de calor. El canvi climàtic, per tant, no s’entén només pels rècords de Ponent. També es mesura quan els valors excepcionals passen a formar part de la normalitat climàtica de cada municipi. I hi ha una diferència clau entre els dos documents. El Tercer informe parlava sobretot del futur. El BAIC parla del present. Les seves pàgines ja no descriuen allò que podria passar, sinó allò que ja està passant. Les dues onades de calor oficials d’aquest 2026, els successius episodis caniculars, els 18 dies amb registres superiors als 40 graus i les desenes de nits tòrrides no demostren que el canvi climàtic existeixi; això la ciència ja ho havia establert fa anys. El que mostren és fins a quin punt la calor extrema guanya freqüència, intensitat i persistència. La notícia, per tant, ja no és només quantes onades de calor es poden comptabilitzar oficialment al final de l’estiu. És que els episodis extrems s’encadenen encara que no tots compleixin els requisits estrictes per rebre aquesta etiqueta. L’excepcionalitat ja no depèn d’un sol rècord ni d’una sola onada. Es troba en la suma de dies i nits extraordinàriament càlids que, cada vegada més, deixen de semblar extraordinaris. Isotermes a 1.500 m del 26 de juny de 2026 / wetterzentrale.de No tot són 40 graus Quan els termòmetres s’enfilen per sobre dels 35 o 40 graus és habitual sentir a parlar d’una onada de calor. Però, científicament, no qualsevol episodi calorós rep aquesta qualificació. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) aplica uns criteris molt precisos basats en el comportament del clima a cada territori. El primer és el percentil 98. Cada municipi té un llindar propi calculat a partir de les temperatures màximes registrades durant dècades. Només quan se supera la temperatura que correspon al 2% dels dies més càlids de la seva sèrie històrica es considera que s’ha assolit un valor extrem. A Osona, aquest llindar se situa entorn dels 38°C; al Vallès Oriental, als 37,8°C; al Ripollès baixa fins als 34,5°C, mentre que a Ponent supera els 40°C. Per això una mateixa temperatura pot representar una situació excepcional en una comarca de muntanya i ser relativament habitual a la plana de Lleida. La segona condició és la persistència. Aquest llindar s’ha de superar durant almenys tres dies consecutius. Si la calor extrema només dura un o dos dies, el Meteocat parla d’un episodi de calor intensa, però no d’una onada de calor. La ciència també presta molta atenció al que passa quan es pon el sol. Les nits tropicals, amb mínimes que no baixen dels 20 graus, i sobretot les nits tòrrides, quan no es baixa dels 25 graus, s’han convertit en un altre indicador de risc per a la salut. No només impedeixen el descans, sinó que dificulten que el cos es recuperi de l’estrès tèrmic acumulat durant el dia. La calor ja no es mesura només pel màxim que marca el termòmetre al migdia, sinó també per la incapacitat de la nit per refrescar l’ambient.

Sol, solet… i cada vegada més extrem

Anna M. Rodríguez: “Respirar aire net hauria de ser un dret com tenir aigua potable”

El foc ha deixat de tenir senyor i el país encara li va al darrere

Catalunya pot fabricar més contaminant menys?

La crisi del Golf reobre el miratge nuclear en plena transició energètica

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes