Fa més de quatre anys que els pobles de les Guilleries pateixen les conseqüències d’un augment de conills sense aturador. Els agricultors són els grans afectats per la plaga, i estan farts de no trobar solució a un problema que provoca pèrdues materials i econòmiques. Segons explica Pau Parés, enginyer agrícola, “és seguríssim que n’hi ha una plaga”. L’obvietat es demostra quan “ja els veus durant el dia, ni tan sols s’amaguen”. Els conills s’han anat multiplicant any rere any i això comporta que “cada vegada hi hagi més danys als conreus”, fins i tot “fan els caus a dins dels camps, quan abans sempre es quedaven a les vores”.
La cacera d’aquests conills és una de les solucions més efectives per fer front a la superpoblació, però alhora els caçadors són “cada cop més grans, caminen menys” i hi ha més tendència a dedicar-se a la becada i al senglar que no pas la caça menor.
En aquesta línia, Jordi Soler, de la Societat de Caçadors de Folgueroles, explica que “costa eliminar la ‘superplaga’ de conills”. La situació va cada vegada a pitjor i és que “no n’hi ha hagut mai tants com ara”. Folgueroles és una de les poblacions més afectades per l’alta presència d’aquesta mamífers, però la plaga “s’està expandint cap a Roda de Ter, Santa Eugènia, Sant Julià de Vilatorta o Calldetenes, entre altres municipis”.
Soler relata que “el clima i els camps els han agradat”, i això fa que no es moguin de la zona. Davant del crit d’ajuda que fa el sector de la pagesia, des de les societats de caça intenten organitzar batudes i demanar permisos especials per furar en algunes zones quan no és temporada de caça, una tècnica que consisteix a capturar els conills introduint una fura a dins dels caus per fer-los sortir i traslladar-los, posteriorment, a altres àrees més boscoses on no hi hagi superpoblació. “Fem el que podem, però furant només acabem amb el 10-15% de tota la població de conills”, explica Soler. Per això, les societats de caçadors s’estan reunint amb els guardes forestals dels municipis afectats per intentar col·laborar i trobar solucions consistents per a la prevenció d’aquesta plaga que, segons Soler, “acabarà sent un problema”.
Una altra de les poblacions més afectades per la plaga de conills ha estat Tavèrnoles, des d’on el seu alcalde, Carles Banús, porta més de dos anys denunciant la situació i buscant-hi solucions. “De moment, poca cosa ha fet l’administració. Demanem ajuda i ens responen sempre que parlem amb els caçadors, sense donar-nos cap sortida ni fer cap acció”, reclama. Banús és propietari d’una finca amb camps de conreu, on “des de fa quatre o cinc anys els conills es mengen la colza”. La situació ha estat tal en alguns moments que “de 10 hectàrees de terreny que teníem plantades, els conills se n’han acabat menjant prop d’un terç”.
Aquestes pèrdues materials són un problema per als pagesos i la rendibilitat dels seus camps, ja que fan molt mal. Segons Banús, s’està arribant a un extrem que derivarà en el fet que “la gent es cansarà de viure de pagès”. La plaga de conills s’està tornant cada cop més evident, són molts els veïns que relaten que cada vegada se’n veuen més d’atropellats a les carreteres. “Cada matí se n’han de retirar diversos de xafats a l’asfalt”, diu Banús.
