Malgrat tot, “vull pensar que la meva infància va ser molt feliç”, diu la vigatana Freeda Kyeera Yaana. El seu origen i el seu color de pell, com a moltes altres persones, li ha comportat algunes dificultats en un món en què el racisme, també de forma inconscient, està integrat en tots els àmbits de la societat. La noia, que ara té 22 anys, va arribar a Vic quan en tenia 4 o 5, originària de Ghana. El seu pare, explica, ja feia un temps que hi era i més tard van fer el reagrupament familiar amb la mare. “Vaig estar un any o dos vivint amb els pares, fins que es van separar”, recorda. Això va comportar un canvi substancial a la seva vida: “Vaig anar a viure amb una tutora que seria una mare, la Paqui”. El pare “se’n va despreocupar” i la mare no va tenir més opció que compartir un pis amb altres persones “perquè no en trobava per a ella, jo era petita i la mare no creia que fos l’espai més adequat per a mi”. Així que la Paqui “es va convertir en la meva segona mare, la meva mare blanca, i la seva família, també en la meva”. Entre setmana vivia amb ells i el cap de setmana anava amb la seva mare: “Va ser com una adopció una mica rara”. Això ha fet que “sempre hagi estat criada en un entorn privilegiat de blancs”, encara que això no l’ha deixat al marge del racisme, ja que “soc una persona racialitzada”.
De petita s’havia trobat amb casos puntuals, diu la Freeda, “em deien ‘tu no pots jugar perquè ets negra”. Explica que “mai m’havia sentit discriminada de nena, però de gran comences a veure coses i ets conscient de què hi havia al darrere”, i també d’alguns comentaris d’un professor que li deia “determinades coses i situacions en què et senties infravalorada”.
No tenir la nacionalitat, i per tant tenir NIE en lloc de DNI, també posa traves al seu dia a dia. Fa temps que intenta demanar la nacionalitat, “per tenir els papers i més facilitats”, afirma. Ella, en haver estudiat aquí la Primària, l’ESO, el Batxillerat i també a la universitat –ara estudia Comunicació Cultural a la UdG–, no ha de fer l’examen, però tots els tràmits són llargs i complicats. “Treballo aquí, estudio, soc part d’aquest país, i per què no puc tenir els privilegis o drets com el meu company que és blanc?”, es pregunta.
Trobar habitatge pel seu color de la pell és complicat per a la seva mare biològica, comenta Freeda Kyeera. El pis on viu actualment el volen vendre i “no troba pis pel sol fet de ser negra, encara que té la renda, treballa i sempre ha pagat on és actualment: no volen la mare perquè és negra”. En aquest sentit apunta que els particulars diuen que no i les immobiliàries els comenten que “els propietaris no volen”. Aquest fet “em va fer molt mal perquè em va fer tocar de peus a terra”, ja que era ella qui trucava per fer les gestions i deia el NIE i no el DNI. “Llavors vaig pensar que a mi també em passarà”, encara que ara viu en un pis llogat als pares d’una amiga, i per tant no s’ha trobat les mateixes barreres que la seva mare.
La jove també està vinculada al món de l’esport, ja que és atleta i entrenadora del Club Atlètic Vic. En aquest àmbit per una banda “se’ns afavoreix però també és racisme”. Comenta que també per fet de tenir NIE “si guanyes un campionat de Catalunya no se’t dona la medalla, estàs fora de concurs”, encara que “facis una bona marca”. La medalla “és el de menys, però això em molesta, ofèn que no et reconeguin perquè és una manera més de dir-te que en el fons no ets d’aquí”.
“Osona és racista”, assegura, i fins i tot la Freeda s’ha vist en el punt que algú “se’m va ofendre perquè li havia dit racista”. Tot plegat, malgrat el seu entorn, “és una lluita constant”.
