Arreu del món hi ha actualment 50 milions de persones que conviuen amb demències i malalties neurodegeneratives, una xifra similar a la població de tot l’Estat espanyol. Des dels laboratoris de la universitat d’Osnabrück, al nord-oest d’Alemanya, Marina Rierola (Sant Miquel de Balenyà, 1992) hi aporta el seu granet de sorra intentant entendre millor l’Alzheimer, la més comuna, i en concret quin paper juguen les proteïnes tau i beta amiloide en la connexió entre neurones del cervell. La seva aventura al país d’Einstein i Beethoven, però també del bratwurst o la cervesa, va començar fa quatre anys i mig, després d’haver estudiat Ciències Biomèdiques i Neurociències a la Universitat Autònoma de Barcelona i decidir-se per l’estranger a l’hora de fer el doctorat. “Era conscient que havia de triar un projecte que em motivés moltíssim, perquè especialitzar-te tant exigeix dedicar tota la teva vida a això durant uns anys”, explica Rierola.
La universitat d’Osnabrück la va convèncer tant per la línia d’investigació com per les seves instal·lacions de microscòpia avançada, però Rierola tenia clar des de bon principi que emprenia un viatge amb bitllet de tornada, i si no hi ha res de nou l’estiu del 2021 posarà el punt final a aquesta etapa a Alemanya: “Quan vaig marxar m’empenyia la il·lusió de viure a fora, però trobo molt a faltar la família i la parella. Tinc una neboda de 3 anys i tampoc em vull perdre la seva infantesa”.
“Els alemanys en general són més reservats, però tots compartim un marc mental molt europeu”
Un cop torni a ser a Catalunya, la idea és quedar-se a la Plana de Vic i provar sort al sector farmacèutic o a les start-up biotecnològiques que estan emergent a Barcelona, tot i que si pogués es decantaria per continuar al món acadèmic: “El problema és la precarietat, els contractes curts… És una pena que s’inverteixi tan poc en investigació, perquè després et trobes que els laboratoris d’Europa estan plens de bons professionals formats al sud que venim aquí buscant un doctorat ben remunerat”.
És precisament aquesta fuga de cervells la que explica que el dia a dia de Rierola passi més per l’anglès que l’alemany, ja que a la feina són majoria d’estrangers. Una petita família que en el seu cas l’acaben de complementar tres noies que a banda de companyes de pis s’han convertit en amigues. I és que ella, malgrat el fred i la pluja, entre els 165.000 habitants d’Osnabrück hi ha trobat caliu: “Aquí no tinc la platja ni la muntanya a una hora de casa, i és veritat que els alemanys en general són reservats, però tots compartim un marc mental molt europeu que es nota en la consciència sobre el canvi climàtic o la idea de viure en una gran regió on qualsevol país és accessible”.
