L’alcaldessa de Queralbs, Imma Constans, difícilment oblidarà el malson que ha viscut per culpa del coronavirus després d’estar ingressada a l’UCI de l’Hospital Doctor Trueta de Girona durant almenys 10 dies. Ha passat moments crítics durant els 44 dies que ha estat lluny de casa, però finalment ha vençut el virus. Tot i les llacunes de memòria que ha tingut per culpa de la malaltia, encara té marcat en vermell al calendari el dia 16 de març, quan va ingressar a l’Hospital de Campdevànol després d’anar a urgències. La setmana abans, Constans havia treballat amb normalitat al Cremallera de Núria de cap d’estació, havia anat a una reunió a Barcelona, al Consell d’Alcaldes a Campelles o a la inauguració del telecabina de la Vall de Núria. “Vaig veure molta gent i vaig treballar fins dissabte al migdia”, recorda. Aquell dimecres ja estava refredada i amb una mica de congestió nasal, però no va ser fins al dissabte quan ja va notar-se més xafada. Es va estirar al llit sense dinar i quan es va aixecar a la tarda va comprovar que tenia algunes dècimes de febre.
El dilluns ja estava a urgències, a l’Hospital de Campdevànol, i quan va seure a la sala d’espera ja intuïa que podia tractar-se de la Covid-19 “i li vaig dir a la meva mare que segués quatre seients més enllà”. Li van fer una analítica de sang i va donar positiu. Constans no recorda el final de la conversa amb la doctora, però ja no va veure més la seva mare fins a finals d’abril. A partir d’aquí, l’alcaldessa només recorda haver-se despertat a l’UCI del Trueta. “No he volgut saber ni quant de temps vaig estar-hi”, diu. Va estar intubada i molt esgotada. Constans recorda que deia als sanitaris “que no lluitessin més per mi, que ja en tenia prou”, però “sort que no us fem cas”, com li va dir una amiga seva que és metgessa. I això que el pronòstic no era gaire favorable, però a base d’uns tractaments experimentals i de molta lluita se’n va sortir. Li van treure els tubs. “No recordo dolor ni sensació d’ofec, només que estava tapada com en altres grips”, explica.
Constans subratlla “que s’hauria de donar un premi a cada sanitari per la seva humanitat i professionalitat”, i recorda que quan sentien que respirava malament de seguida “m’aspiraven els pulmons per treure’m mocs”. De l’UCI va passar a la semi-UCI i d’allà, a planta, sempre acompanyada d’oxigen. El fisioterapeuta, que l’ajudava a recuperar la musculatura, i la psicòloga eren els seus companys de viatge. L’efecte de tenir tubs que li recorrien la tràquea va deixar pas a un aïllament d’uns 18 dies a l’hotel hospitalari de Girona, on ja podia parlar per telèfon amb la família. Allà només tenia un contacte indirecte amb la gent que li portava els àpats i els llençols i les tovalloles. 44 dies després, el 28 d’abril, va poder tornar a Queralbs, però encara li fan un seguiment des del CAP. Constans, de 50 anys, viu amb la seva mare i el seu marit, que passen dels 70, i els primers dies estava preocupada per si els podia haver contagiat. Després de fer-se tots tres les proves per saber si té immunitat, ha descobert que el seu home el va passar amb símptomes lleus.
Constans ja ha pogut participar en dos plens telemàtics del Consell d’Alcaldes i el Consell Comarcal del Ripollès i està molt contenta i orgullosa de la resposta dels regidors a l’Ajuntament. El tinent d’alcaldia, Joan Riu, és l’alcalde en funcions mentre ella estigui de baixa i els altres dos regidors també han fet molta feina, també en l’àmbit de la comunicació per mantenir a tothom informat. Ara el malson ja ha acabat.
{{ comment.text }}