“El dèficit de professionals es pot solventar amb un bon transport públic”

Pere Antentas (Vic, 1975) tanca un mandat de cinc anys a la presidència de la Cambra d’Osona. Les seves obligacions en un nou projecte empresarial, Rede Aberta, un operador de comunicacions gallec, el van portar a anunciar fa més d’un any que no continuaria. Marxa deixant fet el hub digital a la Cambra. A qui està destinat?Està destinat a tots els emprenedors i empreses de la comarca d’Osona. Compta amb sales de lloguer temporal, sales de juntes i està preparat per a tothom qui el vulgui utilitzar. Té uns preus molt bons perquè ha comptat amb ajudes europees. La diferència entre aquest hub i un coworking és que darrere hi ha els serveis de la Cambra (d’internacionalització, pimes, startups...) i està connectat amb Barcelona. Què vol dir? Que una empresa, autònom o una organització que tingui gent a Barcelona i Vic, pot tenir-los connectats. El que pretén la Cambra és una fer una xarxa de hubs amb totes les territorials. Ha estat un mandat d’obres. També han reformat les oficines. Què queda pendent quant a instal·lacions?Marxem amb uns deures pendents que són reformar la sala Sert. No hi hem arribat perquè vam prioritzar els diners que teníem, que ens va donar la Cambra d’Espanya a través d’un Feder, per poder generar PIB. O sigui, amb el hub digital i amb les noves oficines, vam apostar perquè hi hagués economia i els resultats són molt bons. L’ocupació dels nous espais és del 100%. I l’última era la part pública, la sala Sert, que li toca una gran reforma perquè té deficiències tècniques. Estratègicament, el que hem traspassat al senyor Pujadas [nou president] és que ens agradaria que fos un lloc on només es parlés d’economia i d’empresa. Arribaria el punt que no la llogaríem a partits polítics ni per fer-hi actes municipals. De què se sent més orgullós d’aquests cinc anys?Que gràcies a la Cambra de Barcelona, i en especial a la nostra territorial, hem engegat el tren del desdoblament, que ja està en marxa. L’hem posat al centre del debat polític i social de la comarca i, per tant, les reticències de no desdoblar la línia perquè ens vindria gent de l’àrea metropolitana les hem guanyat. És un tren que va lent, però que va i hem de tenir paciència perquè això durarà deu anys. Pensem que hi ha molts projectes, molts estudis i moltes execucions d’obres i, sobretot, molts talls. Passats aquests deu anys tindrem una gran infraestructura que ens permetrà ser part activa de la gran Barcelona amb tot això que comporta. I serà una infraestructura sostenible, que va amb energia elèctrica, i, per tant, la més eficient. Vic estarà a 45 minuts d’una gran metròpoli, amb un gran aeroport, que té un potencial econòmic brutal. I amb unes periodicitats de metro, que no haguem de mirar horaris. Això ho hem d’allargar com a mínim fins a Torelló perquè, a part, aquest tren ha de servir també de transport comarcal. Parlava de superar reticències, perquè en certa manera, políticament i des de l’empresa, al tren se li havia girat l’esquena.És un gran error per molts motius. Que una persona per anar de Vic a la Diagonal tardi 45 minuts, què vol dir? Que tots els professionals de l’àrea de Barcelona poden venir a treballar a Vic. Per tant, tot el dèficit de professionals que tenim es pot solventar amb un bon transport públic. Hem de pensar que estem en una nova era. Els grans professionals, i els professionals TIC, de màrqueting, de serveis, són professionals que tenen una hibridació: un 20% de teletreball i un 80% de presencial. Què vol dir? Que viatjar per treballar de Barcelona a Vic implica potser venir tres dies, amb la qual cosa s’obre molt el ventall de possibilitats de retenir talent. I pel tema mercaderies que s’hi ha d’apostar sí o sí perquè tenim una C-17 col·lapsada i, en 10 o 15 anys, bona part de les mercaderies aniran en tren. "No hem pogut avançar amb el parc tecnològic. No hem trobat complicitats"Pere Antentas, president sortint de la Cambra d'Osona Durant aquest mandat, vostè ha recuperat la idea del parc tecnològic. S’ha pogut avançar?No hem pogut avançar, no t’enganyaré. No hem trobat complicitats. Potser no l’hem sabut explicar bé però és una necessitat. Per què? Quan dic un parc tecnològic parlo d’un parc industrial verd. Es tracta d’una dotació d’espai perquè hi pugui haver indústria neta i del coneixement. Perquè tots tenim clar que el sector agroalimentari tindrà una profunda transformació. Hem de suplantar la part que perdem d’economia del sector agroalimentari amb nous sectors que aportin coneixement i talent. Com pots atraure nous sectors? Generant el clima òptim perquè vingui una empresa tractora. Per tant, imaginem que programem un espai de 200 hectàrees, industrial, al costat d’una via ràpida i amb planificació per a comunicacions ferroviàries per a indústries tecnològiques, netes i d’alt valor afegit. Posem una pastilla que la tinguem planificada, a punt per urbanitzar, i això facilita que qualsevol empresa internacional que es vulgui ubicar a Catalunya pugui fer-ho a Osona. Volem una empresa que generi zero emissions de carboni i la volem tecnològica. Per tant, quin efecte té? Molt beneficiós. Les feines seran qualificades, de valor afegit. És un punt de partida el projecte Prima que l’IREC (Institut de Recerca de l’Energia) té projectat a Gurb?El projecte Prima és excel·lent. Crec que s’ha de donar les gràcies a la Generalitat i l’Ajuntament de Gurb perquè hi han apostat. L’Ajuntament de Vic també ha vist que era un bon emplaçament, tot i no ser el seu terme municipal, com haurien de ser les coses. Ara bé, el Prima neix en una parcel·la molt delimitada, amb pocs metres quadrats, i amb el parc tecnològic pensem en un projecte Prima multiplicat per 100. El projecte Prima traccionarà empreses del sector perquè es faran molts pilots, moltes homologacions, molta difusió... Serà un pol de coneixement. Ha parlat de falta de complicitats. Per part de qui?No és una crítica. Falten complicitats perquè estem preparant un projecte que pot englobar quatre municipis. I qui es vol posar a liderar aquest problema? Hi ha un excés d’ajuntaments, d’administracions locals a la comarca. Si volem ser líders, hem de ser eficients. No dic que s’han de suprimir els ajuntaments, sinó que la part urbanística l’hauria de portar un sol ens a la comarca. Paradigma: Vic té un pressupost de 60 milions d’euros i té molt poca superfície. El líder de la comarca és Vic, però quina capacitat té per desenvolupar projectes tractors per a la comarca? Cap. Per tant, hem de repensar les estructures administratives. Tota la part de residus, energètica, urbanisme i d’infraestructures hauria d’estar aglutinat en un sol ens. Perquè en un món tan competitiu com el que tenim, la comarca que tingui aquestes eines serà competitiva. I això depèn de nosaltres, no depèn ni de la Generalitat, ni de Madrid. "La part urbanística l'hauria de portar un sol ens a la comarca"Pere Antentas, president sortint de la Cambra d'Osona Aquest gran ens hauria d’estar regit per polítics?Lògicament ha de tenir legitimitat popular. Els polítics són institucionals, però alhora hauria de tenir unes estructures professionals molt potents amb gent especialitzada en urbanisme, en el tren, en residus... Sovint parlem de la importància de la UVic, avui m’agradaria posar el focus en l’agència Creacció i el paper que juga en l’economia d’Osona. Creacció és una bona agència perquè aglutina recursos, perquè és capaç, com a ens públic, d’optar a les subvencions europees o subvencions de la Diputació pel foment de l’economia. Ens complementem amb la col·laboració público-privada entre Creacció, el Consell Empresarial d’Osona (CEdO) i la Cambra. Creacció ha obert les portes a molts nous emprenedors. I de Creacció m’agrada molt l’Observatori socioeconòmic, que fila molt prim i per tant genera uns informes excepcionals, amb dades de transports Vic-Barcelona, trasllats, envelliment, escolarització, fracàs escolar... És una eina molt potent, que l’hem de tenir sempre perquè t’indica com evoluciona la comarca des de punt de vista econòmic, social i ambiental. És bàsic perquè per fer polítiques has de conèixer la realitat. "La Fundació Albir és dels projectes que estem més orgullosos"Pere Antentas, president sortint de la Cambra d'Osona I del treball conjunt n’han sortit projectes com la Fundació Albir.És una de les iniciatives de les quals estem més orgullosos tot el consell de Cambra. La Fundació Albir és la representació que Osona, quan tothom va junt, funciona bé. Hem anat junts partits polítics, Consell Comarcal, els grans ajuntaments com el de Vic i el de Manlleu, Creacció, CEdO, Ausa Futur, Cambra de Comerç, la Fundació Impulsa i l’Associació Empresaris de Manlleu. Tota aquesta unió ha gestat un gran projecte per donar resposta a una situació perquè arriba molta gent de fora que no té una oportunitat i els dones la mà. I ara mateix hem donat la mà a més de 100 persones. Amb uns graus d’èxit de reinserció laboral molt importants. Ara hem aixecat un milió i escaig d’euros i continuarem aixecant diners que van quirúrgicament als sectors on són necessaris. Es formen soldadors, paletes, electricistes, fusters o qualsevol ofici i ràpidament treballen. Aquestes persones que estan en una situació desesperada, els dones la mà i una solució. Aquest testimoni que han rebut, l’aplicaran al llarg de la seva vida. "La Cambra no fa un pas enrere. La Cambra som tots i anem a sumar-hi"Pere Antentas, president sortint de la Cambra d'Osona La Cambra fa un pas enrere amb la presidència de Josep Santacreu?No, no fa cap pas enrere. La Cambra som tots i anem a sumar-hi. Hi va haver un resultat d’eleccions, evidentment, i hi va haver unes situacions de rascades com passa quan dos projectes volen ocupar una presidència. Hem de deixar temps al temps i penso que tant Eines de País com Va d’Empresa acabaran treballant de forma conjunta i per tant enfortint, en aquest cas, la presidència de Santacreu. A Osona també hi ha hagut rascades?No, perquè a Osona sumem sempre. Des del primer dia, amb el representant del nou govern, que és Oriol Guixà, es va reconèixer la victòria. Tampoc n’hi ha hagut, en part, perquè ja fa un any i mig vaig anunciar que no podia repetir per motius professionals i probablement això ha estat més senzill. És més, et dic que alguns membres del nostre consell de Cambra continuaran a la junta de Josep Pujadas. Tenim una mentalitat molt de comarca, molt oberta i de treballar tots conjuntament. Què farà a partir d’ara Pere Antentas?No em desvincularé totalment. M’agrada aportar reflexions personals, com la reflexió que s’ha de canviar el model d’ajuntaments de la comarca per fer una comarca més eficient. Per tant, sí, probablement farem un col·lectiu d’opinió, un moviment liberal, que no vol dir de dretes, més en pro de l’economia, amb temes econòmics, no amb temes polítics, que considerem estratègics i transcendentals per a la comarca. Un think tank més d’opinió.

“El dèficit de professionals es pot solventar amb un bon transport públic”

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Alerta a l’oasi del català

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme