Pagesos fins al moll de l’os: a la caseta d’en Fermí de Moià hi ha ara la quarta generació de masovers

Els Serracarbassa són la quarta generació seguida de masovers, a la Caseta d’en Fermí, un cas singular. Parlem, doncs, amb pagesos de tota la vida. A la família s’explica que la Caseta és just al mig del termenal entre en Fermí i Coromines, perquè la pubilla del mas s’hi va casar, amb en Fermí, i l’emplaçament tenia una dimensió simbòlica. A la casa ara hi viuen Joan Serracarbassa i Dolors Sala, de més de 80 anys. Els seus pares havien vingut d’Oló i de Caselles, un altre mas proper. Qui porta les regnes del negoci actualment és en Salvador i la seva filla Maria, de 56 i 28 anys. L’explotació és gran, amb un ramat de 450 cabres i el conreu de 70 hectàrees de camps, tots de producció ecològica. L’avi encara baixa cada tarda per pasturar les cabres, diu la Maria, i “ja podem patir el dia que no es presenti”, hi afegeix en Salvador, perquè el seu pare, de 85 anys, no ha fet altra cosa que viure i treballar de pagès. Tradicionalment, el mas havia sigut de vaques de llet. Per la dimensió, s’havien fet un nom. També tenien una aula d’entorn rural: explicaven com funcionava una granja, anaven al galliner, veien ovelles, cabres i cavalls... Els dies feiners els visitaven escoles i els caps de setmana, famílies, que podien interactuar amb el bestiar. Era molt bonic i complementava els ingressos, però mai plegaven de treballar. Pel que fa a la llet, “se’n feien cèntims”, quan tot depenia del menjar que produïen. Els deien, però, que per ser competitius i compensar el cost de recollir la llet a la comarca calia créixer, i quan per atipar les vaques van haver de pujar el menjar de fora, les coses van canviar. L’any 2014 prenien la decisió de substituir-les per cabres, unes “vaques petites”, la qual cosa els va permetre tornar a ser autònoms. Generen tot el menjar: fan cereals, –blat i ordi– i farratge –civada amb bessa, trepadella, alfals i raigràs– que sembren, tallen, embalen i encinten. A més dels de la masoveria, conreen els camps de Magadins Nou i més finques. N’estan del tot convençuts, d’haver-se passat a la producció ecològica. No es recol·lecta tant cereal i creixen herbes, però el distintiu va associat a un diferencial de preu, perquè n’hi ha demanda i gent que s’ho pot permetre, mentre que qui arriba a final de mes amb dificultats no valora de la mateixa manera el segell ecològic. Els Serracarbassa van decidir-se per la cabra de raça murciano-granadina. És ben negra, o una mica caoba. La productivitat queda per sota d’altres varietats, però el contrapunt és més qualitat de llet i carn i, a més, s’adapta bé al fred de Moià. La Maria va estudiar Enginyeria Agrària a la Universitat de Lleida i té un màster en Producció Ecològica. A l’inici no en volia saber res, del negoci familiar, però amb el pas de les vaques a cabres va canviar el xip. Es va començar a incorporar el 2022 i des de fa dos anys també està integrada administrativament a l’empresa. A més de la filla i el pare, hi treballen contractats la Laura i el Youssef. N’estan molt contents. A l’inici, la gent els plegava i els va costar, trobar de qui poder refiar-se. Ara fa tres anys que tenen estabilitzat el personal i la Maria i el Salvador poden fer festa el dissabte o el diumenge, i també es combinen per poder descansar almenys una setmaneta de vacances. No estan especialitzats en les tasques, és a dir que s’intercanvien. La Maria diu que per algunes feines del tractor encara porta la “L”, com embalar, que se’n cuida el pare. Però el pare respon que és la filla qui fa anar la màquina d’embolicar les bales, que ell no en sap. Tenen tres tractors, i tots tres fan falta per combinar les feines de la granja i els camps. També hi ha tres rucs que mantenen net un tros de bosc, i un parell de cavalls que muntaven fa anys. Ara no tenen temps. En la perspectiva del Salvador, el que més ha canviat és que abans es llevaven al matí i feien la feina de pagès, i mai venia d’una hora. Ara al matí haurien de llevar-se només pels papers i, si quedés temps, dedicar alguna estona a pagès. No s’havien de fer tants números ni hi havia tanta burrocràcia. “Des dels despatxos sembla que els pagesos ho fem tot malament”, lamenta. És per això que tenen externalitzada la part administrativa. També recorda que abans la gent del poble els anava a comprar llet. Ara ningú té temps per fer-la bullir i, a més, amb les cuines vitroceràmiques s’enganxa i es crema de seguida, si no es remena constantment. La conversa deriva cap al clima, que si estius i hiverns ja no són com els d’abans, que si glaça una estona al matí i prou, que si amb l’aturada de la covid ja es van veure canvis de temps... Parlen d’un futur negre, però se’ls veu contents de poder continuar amb la masoveria. Els coneixen com els de la casa de sota La Cabra d’Or, la que va portar un emir andalusí, segons la llegenda. I veient aquell estol de cabres d’origen andalús, que cuida també un marroquí, es desdibuixa una mica la frontera entre mite i realitat.

Pagesos fins al moll de l’os: a la caseta d’en Fermí de Moià hi ha ara la quarta generació de masovers

“Em sento forta”

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Farmàcia a vuit dels deu pobles

Enric Casacuberta recorrerà corrent la mítica Ruta 66 per recaptar fons per l’ELA

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"

Mercè Generó es jubila d'Osonament

La manlleuenca Mima Riera, una agent dels Mossos a la pel·lícula sobre els atemptats del 17-A

El gurbetà Ignasi Quer marca quatre dels cinc gols del Barça en el debut de Lliga a la Segona RFEF