Els parquets | Deliri aranzelari

La guerra dels aranzels que, aparentment, s’ha declarat des dels Estats Units no augura cap guanyador i, en canvi, una pila de perdedors. En pura teoria, l’atac de proteccionisme (i de testosterònica demostració de poder) del president dels Estats Units té un resultat de creixement artificial de preus general. La inflació va ser una de les claus que expliquen el resultat electoral del mes de novembre als Estats Units, però el guanyador d’aquelles eleccions pren mesures que, precisament, incidiran en un increment de preus. El president ho vestirà d’explicacions alternatives, i potser se’n sortirà convencent que no té res a veure en el creixement dels preus, però la veritat serà que, sense correccions, els aranzels seran perjudicials, finalment, per als consumidors. És a dir, per als mateixos electors que l’han portat a la Casa Blanca. Els aranzels són unes taxes addicionals que s’imposen a productes que provenen de l’estranger. En un context com el que ha imperat fins ara, el de la globalització, els intercanvis comercials eren aproximadament lliures. Sense la barrera de les taxes especials, es tractava de buscar productes i serveis de la màxima qualitat al mínim preu. En funció de cada activitat, el comprador posava per davant o bé la qualitat o bé el preu i, en tot cas, es tractava de buscar l’equilibri màxim. Imposar aranzels, en nom de la raó que es vulgui buscar, trenca aquest equilibri. Els analistes no acaben de posar-se d’acord sobre els motius que han portat el nou inquilí de la Casa Blanca a situar els aranzels com una de les primeres manifestacions de la seva presidència. Sí que hi ha més consens a l’hora d’augurar el perjudici general, inclosos els Estats Units, d’aquesta agressiva irrupció presidencial a l’escena econòmica internacional. Imposar taxes especials a productes provinents de tercers països, es digui Mèxic, el Canadà (suspeses provisionalment), la Xina o, com s’anuncia, la Unió Europea, tindrà efecte sobre aquests països o comunitats. Però aquests mateixos països o comunitats no es quedaran de braços plegats. La xarxa creada després d’anys de globalització porta a una situació, en el millor dels casos d’empat tècnic. Aranzel per aranzel. Un creixement de preus artificial, perquè no té a veure amb els costos de producció, sinó amb un pur caprici populista. Alguns exemples per il·lustrar el despropòsit. Un fabricant dels Estats Units que necessiti peces que s’elaborin a Mèxic per completar el seu producte haurà hagut de pagar per aquestes peces un 25% més pel simple fet que ho ha decidit així el seu govern. Per cada 100 dòlars que pagava fins ara per aquelles peces, ara n’haurà de pagar 125. Té algunes opcions sobre la taula: assumir directament el sobrecost, i això incidirà en els beneficis, disposarà de menys recursos per invertir, haurà de retallar costos i probablement fer acomiadaments; collar el proveïdor per rebaixar els preus, i si el proveïdor accepta serà aquest el que tindrà menys beneficis i posarà en marxa la roda esmentada de menors inversions o acomiadaments, o repercutir el preu en el consumidor. Pagarà més pel mateix producte, i això vol dir que no en comprarà menys o haurà de prescindir d’altres articles. A més, els indicadors d’inflació pujaran i això serà una nova empenta perquè els bancs s’amoïnin i diguin que s’ha de refredar l’economia (que de fet no s’haurà escalfat, però tant serà) i apujaran els tipus d’interès, els crèdits seran més cars i, com que hi haurà menys diners disponibles, el consum baixarà amb totes les conseqüències ja conegudes sobre menys beneficis, menys inversió i més atur. Es pot argumentar que el que intenta el president dels Estats Units és disposar d’una arma negociadora per imposar la seva sinistra agenda. Aquesta manifestació de fatxenderia, que probablement satisfaci la seva parròquia, té el perill que els receptors de les amenaces no acabin d’entendre quin és el joc i acabin responent amb la imposició d’aranzels pel seu compte. L’atac de proteccionisme haurà tingut, així, un efecte sobre els consumidors, convertits en purs hostatges del joc de la gallina (consistent a saber qui aguanta més en una situació de risc). Els càlculs d’experts assenyalen que portar a l’extrem aquesta imposició d’aranzels acabarà costant entre 800 i 1.000 dòlars anuals més a cada americà (caldrà calcular l’efecte sobre la resta d’economies). El mateix inquilí de la Casa Blanca per als propers quatre anys ha arribat a admetre que les polítiques aranzelàries seran “doloroses” per a la seva població. Cal fer un exercici de fe per creure’s els beneficis a llarg termini que s’auguren. Tot i que Europa encara no ha caigut a la xarxa del deliri aranzelari del president dels Estats Units, no cal ser endeví per, sobretot a la llum de les seves desconcertants declaracions sobre el suposat abús europeu de les regles de l’intercanvi comercial amb el seu país, aventurar que tard o d’hora arribaran. Per a Catalunya significaria, segons dades de l’agència de desenvolupament Acció, una afectació sobre un 3,6% de les exportacions totals, uns 600 milions d’euros, que és el valor del que les empreses venen als Estats Units. Però a aquesta xifra s’hi ha d’afegir que ja són algunes, per no dir moltes, les empreses catalanes que havien seguit l’estratègia d’instal·lar-se a Mèxic per, des d’allà, vendre al gegant nord-americà. Aquestes empreses ja tenen un primer tast del que els pot venir. La combinació de proteccionisme i populisme que s’amaga rere els aranzels obre un camí carregat d’incerteses.

Els parquets | Deliri aranzelari

Una mica d’atenció a l’atenció!

Crítica de cinema | ‘Limónov‘ de Kirill Serébrennikov

Els millors minuts… | Els animals i com s’identifiquen

El 9 ets i uts | La primavera la sang altera

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Un bus de Sagalés s'accidenta a Mollet

Arresten el conductor que va provocar l'accident mortal a l'Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Es trenca el pacte de govern de Junts i PSC a Manlleu

Dos accidents aquesta tarda a la C-17, a Tona i Orís

Detenen dos joves per atracar una joieria a Torelló

Arriba a judici 20 anys després l'estafa immobiliària als pisos de Can Garcia de Manlleu

Manifestació a Manlleu contra la Zona de Baixes Emissions

Problemes per circular per algunes carreteres del Ripollès per culpa de la neu

La comunitat musulmana de Manlleu organitza un iftar especial per donar a conèixer el ramadà