Els parquets | Genèrics en espera de reforma

Fent números grossos, prop d’un miler de medicaments amb recepta tenen problemes de subministrament a les farmàcies de l’Estat. Les causes són diverses i, de manera freqüent, s’apunta a problemes de fabricació, generalment perquè els laboratoris no disposen de primeres matèries per fabricar els medicaments o per envasar-los, o a problemes en la distribució, però hi ha factors que s’han explorat menys i que també tenen una incidència en les dificultats d’accés per part de la població. Hi ha casos com el del fàrmac utilitzat en el tractament de la diabetis Ozempic, que s’està utilitzant per a una altra finalitat probablement menys urgent com els tractaments d’aprimament. Però, més enllà d’aquestes casuístiques més o menys conjunturals, també n’hi ha d’altres d’econòmiques i reguladores que incideixen en la quantitat de fàrmacs que es posa a disposició dels pacients. El marc general és que els laboratoris farmacèutics que han aconseguit desenvolupar un medicament per al tractament d’una malaltia determinada té, durant un període de 20 anys, la protecció d’una patent que li permet tenir l’única presentació que quedarà coberta, totalment o parcialment, pel sistema públic de salut. Amb aquesta distribució exclusiva, podrà amortitzar al llarg dels anys les inversions per dissenyar la fórmula química i fer els diversos assajos clínics en diferents fases que validin l’eficàcia per al tractament de les malalties. Passat el període de protecció, la resta de laboratoris estan autoritzats a fer versions d’aquell producte. És el que es coneix com a medicament genèric. L’existència de més competència hauria d’afavorir un descens del preu d’aquell medicament. Això és el que sol passar. El laboratori que ha fet la seva versió del principi actiu d’aquell medicament no ha hagut d’invertir tants diners a fer les comprovacions mèdiques necessàries. Conscients que hi ha un fàrmac amb menors costos de producció, les autoritats sanitàries decideixen que el preu que haurà de pagar l’Estat en part o totalment per a un medicament amb recepta serà inferior al que cobria per a un medicament amb patent, que generalment paga en part o totalment aquells. Però hi ha maneres i maneres d’aplicar aquest descompte. I com apunta un article publicat recentment al blog especialitzat en estudis econòmics nadaesgratis, a l’entorn europeu hi ha països que aconsegueixen que la factura pels medicaments els resulti més avantatjosa. Suècia és el que aconsegueix reduir-ne més el cost. L’Estat espanyol no aconsegueix passar de mitja taula. De fet, els medicaments genèrics a l’Estat doblen el cost que tenen els que es comercialitzen a Suècia. Es podria argumentar que a l’Estat espanyol no hi ha prou fabricants i, per tant, hi ha menys competència, però les dades ho desmenteixen: és el segon estat del continent on acaben intervenint més fabricants de genèrics, només darrere d’Alemanya. Per tant, es tracta més d’una qüestió de regles del joc. Fa 20 anys, quan es va començar a estendre la fórmula dels medicaments genèrics, la norma era que l’Estat marcava un preu de referència, que és el que abonaria a les oficines de farmàcia, i les companyies eren lliures de fixar el seu preu. La diferència entre una quantitat i l’altra la pagaria el pacient. Cada govern ha anat introduint canvis normatius i actualment el sistema obliga els laboratoris a igualar el preu més baix de venda. Això incentiva poc les rebaixes de preu. A Suècia, o a Dinamarca, es fa de forma diferent: cada mes, o fins i tot cada dues setmanes, es fan licitacions públiques. Aquells medicaments de més venda, els més atractius, acostumen a tenir moltes empreses interessades a ser les que aportin aquell fàrmac determinat. Per tant, intenten abaratir el preu final i això beneficia el sistema públic i els consumidors. Els preus es mouen en funció de la demanda i de les circumstàncies productives, però tenen un comportament diferent que a l’Estat, on el càlcul és que quan comencen a comercialitzar-se medicaments genèrics els preus baixen al voltant del 40%, però s’estanquen en aquesta quantitat i ja no baixen gaire més. I tampoc no pugen quan les circumstàncies (dificultats d’accés a primeres matèries, per exemple) els incrementen els costos. Aquí hi ha una altra causa potencial de desabastiment. Si produir és més car, però els preus estan gairebé congelats, les empreses tenen com a opció deixar de distribuir mentre esperen que el mercat s’aclareixi. Són circumstàncies que mereixerien una administració més atenta a introduir millores en benefici tant del sistema públic com, sobretot, dels pacients. En aquest aspecte, hi ha informes diversos, com el que ja fa dos anys va fer la Comissió Nacional de Mercats i Competència. Aquest informe ja assenyalava aspectes com l’escassa transparència a l’hora de determinar els preus dels medicaments quan encara tenen patent, la necessitat d’explorar fórmules que fomentin més la competència quan s’autoritza l’entrada de fàrmacs genèrics per a un determinat tractament i, finalment, algunes ineficiències en el sistema de retribució als distribuïdors majoristes i a les oficines de farmàcia. Des de fa mesos, el Ministeri de Sanitat està anunciant que publicarà noves normatives sobre medicaments genèrics. Però només són anuncis. Està per veure que el resultat sigui un desitjable enfocament cap als pacients amb un sistema que, a més, permeti estalviar despesa pública. I evitar dificultats per accedir a tractaments a qui ho necessiti.

Els parquets | Genèrics en espera de reforma

Històric ascens del Femení Osona a la segona màxima categoria catalana de bàsquet

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d’Oló

Un cotxe calcinat a l’Eix del Lluçanès

La salut femenina va de pujada… i encara hi anirà més

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens