Fins a 300 persones, immigrants de la Xina, Nigèria, Ghana, l’Amèrica del Sud i l’Europa de l’est, haurien estat víctimes d’aquesta xarxa.
L’operació, batejada amb el nom de Pin-su, s’ha tancat amb nou imputats acusats de pertinença a organització criminal, delictes contra el dret dels treballadors, falsedat documental, coaccions i blanqueig de capitals. Els Mossos d’Esquadra, que investiguen el cas des de finals de 2012, han acreditat que les víctimes havien d’avançar una suma elevada de diners, que en algun cas ha arribat als 16.000 euros, per accedir a un lloc de treball. D’aquesta manera es podia regularitzar la seva situació a Catalunya.
De fet, les primeres sospites van arribar en veure que diverses persones d’orígen xinès havien regularitzat la seva situació a administrativa gràcies a la feina que feien en empreses càrniques d’Osona. Hi treballaven a través d’una cooperativa amb seu a Santa Perpètua de la Mogoda però gestionada per l’home d’orígen xinès detingut a Vic la setmana passada. Un cop aquí se’ls contractava i se’ls imposava l’obligació de retornar la resta del deute a partir de deduccions de la seva nòmina. Ara bé, mai coneixien quin era el seu salari, d’un import ínfim, segons els mossos d’esquadra, perquè el cap de la trama decidia lliurement les retribucions. Tampoc coneixien els seus drets laborals i en alguns casos fins i tot els obligaven a treballar malgrat evidenciar diversos problemes de salut.
La xarxa també disposava de pisos on hi allotjaven els treballadors, la qual cosa també contribuïa a regularitzar la seva situació administrativa.
Amb els beneficis que feia la cooperativa amb l’explotació dels treballadors havien generat una xarxa de blanqueig de capitals, basada amb préstecs que concedien a altres compatriotes perquè poguessin obrir basars o restaurants, pagant traspassos d’entre 20.000 i 50.000 euros a Badalona, Barcelona, l’Hospitalet, Torrefarrera i Llançà. L’operació es va tancar la setmana passada amb la detenció de sis persones i la imputació de tres més, tots d’orígen xinès excepte un, el cap de recursos humans de l’empresa del grup baucells on operava la cooperativa fraudulenta. De fet, entre les entrades i escorcolls que van fer els mossos la setmana passada també van entrar en aquesta empresa d’on es van endur part de la documentació que encara s’està analitzant. Els sis detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs.
Nota de premsa dels Mossos
Desarticulat un grup d’explotadors laborals que blanquejava els beneficis en locals de restauració i basars
· La investigació realitzada per un equip conjunt de Mossos amb Inspecció de Treball de Catalunya s’ha saldat amb sis persones detingudes, entre les quals hi ha el cap de l’organització, i la imputació de tres persones més
. A banda de persones d’origen xinès, l’organització també explotava ciutadans de nacionalitat nigeriana, ghanesa i de diversos països d’Amèrica del Sud i de l’Europa de l’Est
. Fins al moment s’ha acreditat l’adquisició de nou locals a Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Llançà i Torrefarrera amb diners obtinguts de l’explotació laboral
Agents de la Divisió d’Investigació Criminal de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, adscrits a la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans de l’Àrea Central de Crim Organitzat, van detenir els dies 26 i 30 de gener sis persones, d’edats compreses entre els 30 i els 38 anys, tots de nacionalitat xinesa, pels delictes de pertinença a organització criminal, delictes contra els drets dels treballadors, falsedat documental, coaccions i blanqueig de capitals. L’operació, anomenada PIN-SU, s’ha portat a terme mitjançant un equip conjunt amb Inspecció de Treball de Catalunya i sota la tutela del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Vic. Amb aquestes detencions s’ha desmantellat una organització criminal assentada a la comarca d’Osona dedicada a l’explotació laboral, integrada per ciutadans de nacionalitat xinesa.
La investigació es va iniciar a finals de 2012 després de la detecció de diverses persones xineses que havien aconseguit regularitzar la seva situació administrativa gràcies a la feina que havien desenvolupat en empreses càrniques de la comarca d’Osona. Les primeres indagacions van posar de relleu que alguns treballadors havien contret un deute econòmic molt elevat amb els investigats, amb la finalitat d’accedir a un lloc de treball, mitjançant la gestió fraudulenta d’una cooperativa de treballadors.
Els investigadors van acreditar que les víctimes es veien obligades a satisfer una suma elevada de diners (fins a 16.000 €, en alguns casos), que es podia avançar parcialment en origen, per poder accedir a un lloc de feina a les empreses. Un cop a Catalunya se les contractava, se’ls falsejaven o ocultaven les condicions laborals i se’ls imposava l’obligació de retornar la resta del deute a partir de deduccions en la seva nòmina. L’investigat i la seva trama també decidien lliurement les retribucions que aquestes persones acabaven percebent d’aquestes empreses. D’aquesta manera, els treballadors en moltes ocasions desconeixen quines eren les seves retribucions ni els seus drets laborals. En alguns casos fins i tot els obligaven a treballar malgrat evidenciar diversos problemes de salut.
Per completar l’explotació econòmica els investigats disposaven d’una gran quantitat de pisos amb una doble finalitat: d’una banda, hi allotjaven els treballadors i, de l’altra, els facilitaven un altre dels requisits per a la regularització –a banda dels contractes laborals–, com és l’acreditació de residència al país.
Les víctimes eren principalment treballadors d’origen xinès, però també s’ha descobert que els investigats havien estès la seva activitat a treballadors de nacionalitat nigeriana, ghanesa, a procedents de països de l’Amèrica del Sud i de l’Europa de l’Est. El total de treballadors afectats per aquesta explotació podria superar els 300.
La Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans també ha pogut corroborar que els detinguts, havien generat una xarxa de blanqueig de capitals amb els beneficis que aconseguien de l’activitat criminal, basat en els préstecs que concedien a altres compatriotes perquè poguessin establir negocis propis com basars o restaurants. Per mitjà d’aquest sistema aconseguien un efecte multiplicador del rendiment del capital. Aquests préstecs es feien fora dels circuits legals, sense declarar. Els traspassos dels nou locals comprovats va oscil·lar entre els 20.000 i els 50.000 €, depenent del tipus de local o negoci: dos bars a Badalona, tres a Barcelona, un a l’Hospitalet de Llobregat, un bar-restaurant a Torrefarrera i un restaurant i un basar a Llançà.
L’operació va culminar el dia 30 després de realitzar entrades i perquisicions a l’empresa on es derivaven els treballadors, a la cooperativa gestionada pel principal investigat i a d’altres immobles i comerços. Totes les actuacions es van coordinar amb Inspecció de Treball i han conclòs amb la detenció de sis persones i la imputació de tres més. Entre els imputats hi ha el responsable de recursos humans de l’empresa receptora dels treballadors, l’únic implicat de nacionalitat espanyola.
Actualment se segueix analitzant l’abundant documentació intervinguda a les entrades i perquisicions, les dades bancàries i les econòmiques, amb l’objectiu d’establir l’abast real dels fets investigats i les possibles responsabilitats d’altres persones físiques o jurídiques que eventualment se’n derivin.
Després de declarar en seu judicial el jutge va declarar la llibertat amb càrrecs per a tots els imputats.
{{ comment.text }}