Osona és la comarca catalana on s’han fet més sol·licituds a la Generalitat per obtenir finançament per implantar tractaments de purins. També és la comarca on més ajuts es demanen per transportar purins fora de la comarca. Aquests ajuts s’atorguen únicament a les granges que portaven el purí a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes a l’Esquirol i les Masies de Voltregà. Aquestes plantes van optar per tancar d’un dia per l’altre fa gairebé un any, deixant sense el pla de gestió validat prop de 160 explotacions ramaderes. D’aquestes, algunes han fet el darrer any algunes millores i han pogut tancar el pla perquè portaven poc purí a les plantes. Però d’altres, al voltant d’una cinquantena, van rebre el passat mes d’octubre una carta de la Generalitat reclamant el pla de gestió.
Amb els ajuts per invertir en sistemes de tractament propis individuals o col·lectius –més de 9,3 milions d’euros– algunes explotacions podran tancar el pla de gestió. En total, Osona rebrà més de 3,3 milions d’euros per a 37 sol·licituds per a tractaments que afectaran 96 explotacions. A la resta de comarques –Segrià, Pla d’Urgell i Garrigues– s’han fet 23 sol·licituds que afectaran 129 granges.
D’altra banda, la Generalitat també ha llançat uns ajuts de 374.334 euros per a transport de purí fora de la comarca. Per aquesta opció, que només es donarà un cop, i té vigència fins al mes de maig, s’hi han presentat 44 granges a Osona. A altres comarques com el Segrià o el Pla d’Urgell només se n’han demanat 5 i 1, respectivament. Això significa que moltes granges d’Osona han optat per una solució temporal per treure els purins de les granges. I és que el mateix Departament d’Agricultura ja ha tret una ordre que dóna un període específic que s’acaba el 6 de maig perquè els plans de gestió estiguin elaborats i signats per personal tècnic habilitat que ja està impulsant. L’excepció en el termini seria només per si es preveuen increments de producció que suposin dejeccions superiors a 7.000 quilos de nitrogen.
Més enllà d’aquests ajuts específics per als exusuaris de les plantes de tractament, hi haurà en els plans de millora ajuts per a tot el sector. Eudald Sentmartí, responsable de l’associació d’usuaris de les plantes, explica que “tot plegat és més complicat del que sembla perquè costa decidir-se per una tecnologia o altra”. Alhora fa mesos que s’està treballant en alguna solució col·lectiva a l’estil de les plantes que hi havia però amb una nova tecnologia. Aquesta opció, però, està encara en stand by, segons Manel Romans, responsable d’aquest sector al Consell Comarcal. “No hi ha res concret i caldrà veure si surt a compte”, diu.
{{ comment.text }}