Osona se situa amb un 76,3% com la tercera comarca, seguida del Barcelonès (77,9%) i el Baix Llobregat (76,4%), amb percentatges més elevats de població que ha comprat alguna vegada per internet, i és que en l’últim any totes les comarques han incrementat el nombre de compres electròniques. Així ho revelen les dades sobre connexió digital presentades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que plasmen també com l’any 2021 el 96,9% de les llars catalanes amb algun membre de 16 a 74 anys tenien connexió a internet a través de banda ampla, xifra que significa un increment de tres punts en relació amb l’any 2019.
El naixement d’internet es remunta al 29 d’octubre de 1969, quan el Departament de Defensa dels Estats Units va efectuar l’enviament d’un missatge a través d’una xarxa formada per dos ordinadors situats a Los Angeles i San Francisco. En plena guerra freda, l’objectiu del govern nord-americà raïa en la creació d’una xarxa que fes possible la comunicació informàtica entre bases militars del país. Mig segle després, internet, que va ser concebut com un instrument amb fins militars, ha passat a convertir-se en un element indispensable en el dia a dia, també en el sector del comerç. En paraules de Roger Noguer, gerent de Vic Comerç, “des del comerç no podem obviar l’alt grau de penetració que té internet en la venda de productes. Creiem que el consum en línia, que amb la pandèmia ha augmentat, continuarà una evolució ascendent”. Així, si bé reconeix que “és cert que en els darrers anys hi ha hagut un increment de botigues especialitzades en un producte que han transcendit el mercat local per fer servir el digital’’, es reafirma en la idea que “els negocis que representem des de Vic Comerç estan pensats per desenvolupar-se en un entorn físic”.
Per Noguer, doncs, “l’experiència sensorial de comprar a una botiga física no te la dona internet. Tenim prou arguments per defensar un model de comerç humanista, interactiu i presencial, encara que som conscients que el comerç electrònic continuarà creixent i ens farà adaptar el nostre model comercial, basat en el comerç responsable’’. En aquest sentit, sobre l’auge de plataformes com Clickacasa, que permet portar a casa menjar de restaurants d’Osona i altres comarques, Noguer pensa que “és un model de negoci interessant per la gent que en un moment concret no es pot desplaçar, però no hauria de substituir l’experiència enriquidora d’anar a sopar a un restaurant’’. Pel que fa a la difusió d’iniciatives com Km-0.cat, una botiga en línia per comprar productes de pagès i que està impulsada per productors agrícoles entre els quals hi ha quatre osonencs, Noguer remarca que “acaben saltant-se el distribuïdor i, per això, no sé fins a quin punt conserven l’essència del quilòmetre zero, que implica generar mobilitat perquè et portin un producte”. Amb tot, Noguer subratlla que “ens equivocaríem si anéssim en contra del fet que les botigues físiques reforcin el seu negoci amb vendes per internet. Com a Centre Urbà Vic, el que hem de fer és potenciar el model de negoci presencial, buscant enfortir tot allò que no et pot donar internet’’.
Respecte del Ripollès, malgrat que el percentatge d’un 67,6% a les estadístiques ofertes per l’Idescat no és suficient com perquè figuri entre les 10 comarques amb percentatges més alts de població que algun cop han comprat a la xarxa, Jordi Tarré, tècnic d’Empresa i Comerç de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), destaca “la bona rebuda’’ de la plataforma de venda en línia Respira de Compres al Ripollès, creada fa tres anys. L’objectiu, argumenta Tarré, “és que a través d’aquesta plataforma la gent pugui comprar des d’on sigui els productes de les botigues locals del Ripollès’’.
D’aquesta manera, cada botiga paga 10 euros mensuals per formar part de la plataforma, “però a diferència de multinacionals com Amazon, no els cobrem comissió’’, apunta Tarré. Josep Pascal, secretari general de la UIER, defineix la plataforma com una “multibotiga, on cada botiga pot adjuntar a la xarxa l’enllaç que dirigeix a la seva pàgina web’’. Al seu torn, Tarré expressa que “durant el confinament, la gran majoria de botigues físiques del Ripollès va perdre molts ingressos. Això ens va fer obrir els ulls per veure que fer vendes en línia és també una opció pels comerços de proximitat’’.
Tant és així que des de la UIER fa dos anys que es treballa amb tècnics que, tal com explica Tarré, “es dediquen únicament i exclusiva a visitar comerços i els assessoren tècnicament per fer una transformació digital al comerç del Ripollès. La gent acaba veient que la digitalització és el present, però sobretot el futur’’. Actualment, entre l’ampli ventall de botigues que hi ha a la plataforma digital Respira de Compres al Ripollès, que distribueix per tota la península Ibèrica, destaquen les de queviures o electrodomèstics, però Tarré no descarta “incorporar-hi també restaurants’’.
Alhora, segons Tarré, “fins ara la plataforma incloïa botigues locals que posaven dos o tres productes, però ara estem treballant perquè empreses de gran format que tenen milers de productes puguin connectar el seu estoc amb la plataforma’’.
Sigui com sigui, els números de l’Idescat evidencien que internet ha vingut per quedar-se, però això no preocupa Noguer, que creu fermament que “al llarg de la història, el sector del comerç ha demostrat que té una capacitat d’adaptació als canvis increïble, i n’estic segur que ho continuarà demostrant”.
{{ comment.text }}