Els dies de confinament han estat especialment complicats per a persones que tenen una addicció a l’alcohol o a substàncies estupefaents. Sònia Reig, infermera referent del Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències (CASD) d’Osona Salut Mental –l’antic CADO–, assegura que en general “el pacient addicte s’ha trobat molt sol i ha tolerat malament l’aïllament”. Pel que fa al consum, explica que s’han donat diferents situacions. En alguns casos, hi ha qui “s’ha tancat i no ha consumit i ha anat bé per deixar-ho”. Però aquests són pocs. Segons Reig, també s’ha donat el cas que “alguns no han consumit perquè no trobaven substància” i per aquest motiu necessitaven augmentar la medicació i la metadona, “perquè no tinguessin síndrome d’abstinència o ansietat”. Però també els qui han mantingut el consum perquè “han trobat el camell que els ho proporcionava”. La infermera explica que alguns pacients li deien que “el camell anava a casa” o que es movien per aconseguir la substància, i afegeix que “deien que costava trobar-ne de qualitat i després no consumien”.
En el cas de persones amb alcoholisme a qui estava previst que comencessin a fer la desintoxicació i que pel coronavirus no es podia fer en les condicions previstes, “havien de mantenir el consum perquè si es deixa de beure de cop té el risc de tenir síndrome d’abstinència greu, que es complica amb un delirium tremens que pot acabar amb la mort del pacient”. Als qui havien començat la pauta se’ls ha anat ajustant per via telefònica, assegura Reig.
“El malalt addicte a vegades treballa en economia submergida”
Als qui anaven a recollir la metadona, se’ls allargava la dosi “per evitar que s’apropés a l’hospital per evitar riscos”, ja que en alguns casos tenen VIH o altres patologies. “Ho hem adaptat a les necessitats de cada pacient”, explica la infermera del CASD. Aquests dies, comenta, també s’ha fet molta atenció telefònica. Alguns que feien visites mensuals ara se’ls ha trucat setmanalment, ja que molts ho demanaven també perquè viuen sols. El fet que s’aturés l’activitat també ha fet accentuar el sentiment de “soledat, moments d’ansietat i alteracions en l’hàbit del son”, per la qual cosa agraïen més les trucades, encara que no tots viuen sols. Segons Reig, “el malalt addicte moltes vegades treballa en economia submergida per cobrir les necessitats; molts econòmicament van justos” i aquests dies “algun pacient no tenia per menjar”. Se’ls ha cobert els àpats i també dormir sota teulada, en un treball amb els Serveis Socials. Tot i això, “no treu que algú no hagi dormit al carrer perquè no volia entrar en la normativa”.
En les trucades també han tractat “pors, idees errònies sobre la Covid-19” que tenien alguns pacients, “hi ha molt desconeixement”, assegura Reig. També s’han trobat amb pacients que han recaigut, alguns dels quals feia anys que no passaven pel CASD, amb qui han començat tractaments. Aquests dies també “s’han contingut molt i ara preveiem un augment de pacients”, assegura.
“Tenim la certesa que també ha consumit”
El seu fill té 28 anys i va començar a fumar porros quan era jove. Ara, amb 28 anys, en fa cinc que la família, que prefereix preservar la identitat, va saber que també consumia cocaïna i que “ha estava tot una mica descontrolat”, explica el pare. “Primer la gent que està amb això el que fa és negar-ho”, comenten. Finalment, “es va declarar i vam parlar de què podíem fer”, encara que remarca que “hi ha poca informació i poca agilitat en aquestes qüestions”. Quan van aconseguir que acceptés fer un tractament a través del CASD, un cop a la setmana havia de fer una prova d’orina però “va començar a dir mentides i no hi anava”. Després d’uns mesos, relaten els familiars, “va tornar a recaure una mica més fort” i ho van intentar a través d’un psicòleg privat, “però no va funcionar”. La família explica que al cap d’un temps van tornar al CASD, i malgrat que “no avancem molt ràpid es va fent el control”.
Durant el confinament, el centre ha quedat “en stand-by”, tot i que, per exemple, els familiars han fet de forma virtual les sessions del grup de suport de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona (AFMMO), al qual van entrar a inicis d’any. Aquests dies, “ho hem portat com hem pogut”, comenta el pare. “Tenim la certesa que ha consumit, sortia i en podia comprar; el mercat negre de consum ha estat actiu igualment” i això “crea una certa impotència”. “Anava a comprar tabac i tornava amb tabac i portava alguna cosa més”, diuen. Tot i això, el seu fill ha continuat treballant i quan ha estat més difícil és els caps de setmana. Ho notaven “amb l’actitud: més xulo, passota i amb faltes de respecte”. Aquests dies “hem anat enrere, hem patit veient que els passos que havíem fet han anat en orris”.
