Tot i que els grans clàssics continuen sent els més venuts, com ara les figuretes de Playmobil, els blocs de construcció de Lego o els peluixos, aquest any tornen a aparèixer altres noms coneguts a les llistes de regals dels més menuts. És el cas de les mascotes virtuals Tamagotchi, comercialitzades des del 1997, o la línia de figures d’animals de vellut Sylvanian Families, produïda des de 1985. Altres, més moderns, continuen funcionant, com els peluixos rodons anomenats Squishmallows, una marca que ja ha dissenyat més de mil personatges de diversos colors, mides, animals i textures, que els infants poden col·leccionar. Per contra, altres compres clàssiques estan en recessió. Alguns jocs de taula didàctics es venen cada vegada menys, i els punts de venda adverteixen que reunir-se en família al voltant d’aquests passatemps és una tradició que s’està perdent.
Les botigues de joguines de la ciutat de Vic afirmen que la previsió de vendes per aquest any és “positiva, però no gaire més que l’any passat”. Els treballadors de Joguines Somnis, a la rambla del Passeig, expliquen que la pandèmia els ha fet “molt de mal”. Asseguren que enguany comencen a recuperar una mica l’activitat prepandèmica, sobretot perquè la gent “està perdent la timidesa per entrar als llocs tranquil·lament i està més disposada a sortir”, però que les xifres d’anys anteriors encara queden lluny. L’auge dels mètodes de compra en línia, especialment durant la pandèmia, és el que més els ha afectat. “Ho hem intentat: vam obrir un compte d’Instagram, una pàgina a Facebook, una pàgina web…” De tant en tant la gent els fa comandes en línia, però és un sistema que no acaba d’instaurar-se del tot pels comerços locals. Els treballadors recorden casos en què els clients els demanen assessorament per les seves compres i després els responen amb un “d’acord, ja ho compraré a Amazon, gràcies”. “La proximitat es va perdent, hi ha gent que vol un tracte fins i tot més fred, només volen la informació”.
A l’altra banda del Passeig, a Gargamel Joguines són una mica més optimistes. Apunten que, en el seu cas, la pandèmia els ha anat “més bé que malament”. Els treballadors de la botiga consideren que les vendes d’aquesta temporada poden disminuir una mica, perquè l’any passat “la gent es trobava a casa i veníem força bé”. La seva situació és contrària a la d’altres establiments: “Nosaltres vam donar de baixa la nostra web de venda en línia, però perquè ja teníem feina a botiga”. Expliquen que la tendència de la compra per internet no els afecta gaire “perquè les marques que tenim ja d’entrada no es venen a les grans plataformes”. Els responsables sostenen que gran part del seu producte només està disponible en botigues físiques.
Les famílies que es passegen per les botigues de joguines també van a ritmes diferents. Per alguns, aquest és un dels primers anys de compres: “Ens ho prenem amb calma, perquè la nostra nena és petita i encara no vol res concret”. En el seu cas, asseguren que van “sobre la marxa”. “Això de les compres és molt recent per nosaltres. Tampoc volem acumular molta quantitat de coses perquè no estigui colgada de joguines.” La família afirma que acostumen a comprar a les botigues físiques, abans que per internet. “Aquest any comprarem alguna disfressa i coses més didàctiques, com ara puzles o llibres”, expliquen.
La mare d’en Guillem, en canvi, va amb una mica més de pressa: “Aquest any anem molt malament de temps”. Apunta que, per qüestions de feina, no han pogut encetar la temporada de compres amb més antelació: “Encara no tenim gairebé res”. Tot i que normalment intenten apostar al màxim per la compra de proximitat, són aquestes presses les que a vegades no els permet comprar a botiga: “Nosaltres ho fem servir tot. M’agradaria poder comprar sempre a botiga, però quan vas molt just de temps acabes comprant a les 11 de la nit”. Asseguren que aquest any compraran joguines i intentaran que siguin “útils i didàctiques”.
{{ comment.text }}