Axel Boid i el projecte Milestone van fer arribar tot just fa uns mesos l’art urbà a un dels barris més proletaris de Ripoll. Situat al sector sud del municipi, a la part més meridional del carrer Progrés, a mitjans de la dècada dels seixanta del segle XX s’hi van aixecar dos blocs d’habitatges. El carrer va ser anomenat Fuensanta per agrair al militar Serafín Sánchez Fuensanta la seva intercessió per desencallar aspectes burocràtics que no deixaven tirar endavant el projecte de la Cooperativa Ferroviaria San Eudaldo. A més de tenir dues de les façanes més lluïdes del municipi, ara ja tenen nom.
Una seixantena de veïns van dipositar el seu vot durant una matinal plujosa dissabte per decidir que el nom de Ferroviaris era el més adient d’acord amb els veritables protagonistes a l’hora de construir els blocs, per més que en aquella època els mèrits sempre se’ls acabessin emportant els responsables del règim franquista. Mig segle llarg més tard s’ha corregit aquella denominació després d’un procés participatiu durant el qual s’ha pacificat progressivament la indignació inicial d’un nombre significatiu d’habitants que es resistien a treure Fuensanta del seu nomenclàtor. El percentatge de votants és, segons la regidora de l’àrea de Cultura, Montsina Llimós, “molt alt” i es felicita perquè aquest cas deixarà de ser notícia d’una vegada, sobretot per uns veïns “que no ho vivien bé”.
La voluntat de l’Ajuntament és que aviat es puguin penjar les plaques amb el nou nom del carrer dels Ferroviaris. Llimós explica que ara l’aprovació del canvi de denominació l’ha de validar el ple i que ella vetllarà perquè sigui el més àgil possible. Des de fa tres anys, quan es van retirar les plaques que recordaven el general franquista, el carrer n’està orfe, tot i que popularment s’ha continuat anomenant Fuensanta, un nom que probablement s’arrossegarà a l’imaginari local encara durant una temporada. L’Ajuntament també s’ha posat al servei del veïnat per afavorir els tràmits perquè el canvi no comporti maldecaps burocràtics ni tampoc cap despesa significativa.
Les altres dues propostes –del Ferrocarril o de la Cooperativa Sant Eudald– van quedar descartades amb un percentatge baix. Un dels temors de la consulta era que s’hi produïssin vots nuls, reclamant encara l’opció de Fuensanta, però només n’hi va haver dos. Segons Llimós, un matí sense cap mena d’incidència més enllà de la pluja que va acompanyar les votacions. Un mal poeta diria que les llàgrimes de Serafín lamentaven l’exercici democràtic. Però només seria això: poesia barata.
