L’independent Carles Valls, de Junts per Balenyà, fa front al seu segon mandat com a alcalde. Aquest dijous va ser entrevistat al programa Angle obert d’EL 9 TV.
Quarta legislatura consecutiva amb alcalde de Junts per Balenyà. En què es basa aquesta continuïtat?
Crec que la tradició de Balenyà és la de portar sempre una llista d’independents i això acaba sent un èxit de la gent del poble, que ens coneix i ha fet aquest seguiment i transició entre Anna Magem i jo. Els vuit anys d’ella van ser d’un estil i els gairebé cinc que porto jo en són d’un altre. Tret del període [del PSC] de Tomàs Girvent, que va entrar amb calçador per diverses circumstàncies, abans hi havia Josep M. Puigdomènech, que tampoc representava cap partit concret. És tradició, però la població de Balenyà està en un canvi constant, amb gent nova i que es desplaça, que treballa fora del municipi, i això també fa que els resultats puguin canviar.
A les eleccions, l’altre partit de l’equip de govern, Units pel Poble, així com el principal partit de l’oposició, Sumem, van retallar distàncies. Junts per Balenyà va passar de cinc a quatre regidors i tant Units com Sumem van pujar a tres. Van veure perillar l’alcaldia?
Jo no. En tot cas, si l’hagués vist perillar hauria estat en favor d’Oriol Usart [d’Units pel Poble] amb el meu suport, no amb el del PSC. De tota manera, els resultats electorals acaben depenent de la participació i aquest salt d’un regidor amunt o avall pot ser a causa d’un punt o dos de participació o fins i tot d’alguns vots. Crec que hem fet vasos comunicants a l’equip de govern i també a l’oposició, però no se sap. En tot cas, l’equip de govern ha mantingut el mateix nombre de regidors i l’oposició també.
Formar part d’un equip independent, sense estar lligat a un partit d’abast supramunicipal, fa més fàcil la feina d’alcalde o la dificulta?
Té avantatges i inconvenients. Tinc molt bona relació amb les direccions de Junts i d’ERC, com amb part de la gent del PSC, però entenc que en l’àmbit municipal val més no estar vinculat a un partit concret, perquè a vegades, encara que no hi hagi ordres de partit, hi poden haver tendències o maneres d’actuar imposades, amb les quals tu no estaries d’acord. Nosaltres tenim tota la llibertat per fer el que creiem que hem de fer. Dit això, també veig que els partits que governen altres entitats o llocs superiors haurien d’evitar treballar contra l’Ajuntament perquè són oposició, i treballar a favor parlant ells amb els seus partits: tenim ERC governant la Generalitat i el PSOE governant la Diputació i Espanya. Nosaltres necessitem més finançament, més diners i no em serveix de res que la Diputació sigui rica i tingui recursos il·limitats, perquè aquests recursos on han d’estar és als ajuntaments. Jo treballaria per suprimir la Diputació i bolcar aquest nivell de governança en els consells comarcals, o en vegueries, o el que fos, però fer una altra distribució. El primer problema és que hem de rebre més diners, i els que es reben que no siguin de forma arbitrària.
Per les seves paraules, veig força separació entre vostès i l’oposició.
Jo si fes oposició municipal i estigués en un partit que està governant al territori m’asseuria a la taula amb l’alcalde i li demanaria què necessita. En el cas d’ERC, que té la Regidoria de Salut a la Generalitat, podria parlar-hi per aconseguir fer un consultori nou i que ens el pagui Salut o ens en pagui una part. Això ja ho vam fer nosaltres com a independents amb ERC: en el cas de l’institut escola vam aconseguir un conveni per cofinançar-lo entre l’Ajuntament (30%) i la Generalitat (70%). I per part del PSC estan governant la Diputació. Aquest suport, des de l’oposició, no me l’han ofert mai, ni un partit ni l’altre. Quan Junts estava al govern de la Generalitat, sí que havíem anat a parlar amb diverses conselleries de Junts amb l’Oriol [Usart], encara que ens emportéssim negatives.
En aquest mandat han revalidat l’acord amb Units pel Poble. Hi havia acord previ per tornar a pactar?
Nosaltres portàvem quatre anys governant junts. I a les eleccions ens vam presentar separats, però era difícil trobar una diferència entre els nostres programes. Estàvem encaminats a dir que portàvem quatre anys junts i la nostra obra de govern està plantejada a vuit anys vista per fer aquesta reestructuració d’equipaments al municipi, que és costosa i no és senzilla. Després del període d’Anna Magem, que va ser de remuntar una mica l’economia de l’Ajuntament i d’estalviar, aquestes legislatures són de consolidació dels projectes, perquè el poble s’està quedant endarrerit. Sabem que hi ha coses que s’haurien de fer i no les estem fent perquè no tenim tots els recursos que voldríem.
En l’àmbit fiscal, aquest 2024 ja no podran fer ús del romanent de tresoreria per a inversions com sí s’havia pogut fer des de l’arribada de la pandèmia. Què els ha permès tirar endavant aquest romanent?
Hem invertit molt, amb moltes subvencions, però també posant de la nostra part, i aquí teníem dues vies: o el romanent, que aleshores n’hi havia, o endeutar-nos. Perquè quan es fan infraestructures extraordinàries, t’has d’endeutar, com quan algú es compra un cotxe o una casa. Això és el que està passant ara: jo insisteixo que no hauríem de fer les inversions amb endeutament, però tenim uns ingressos tan ajustats a la despesa corrent que tens poc marge per invertir. Si reps una subvenció que cobreix el 80%, però l’altre 20% et falta, què fas? Això és el que et fa anar endarrerit en època d’inversions. A més, la pandèmia va fer mal i vam haver de destinar molts recursos del romanent per ajudar famílies i empreses, recursos que no hem tingut per a altres temes.
Una part del finançament de l’Ajuntament arriba a través dels tributs. En el darrer ple d’ordenances, com va passar a molts altres municipis de la comarca, van haver d’incrementar, per exemple, l’impost de l’IBI o la taxa de recollida de residus. Era inevitable?
Sí. Si no ve el govern d’Espanya, mentre estiguem a Espanya, i t’injecta més diners, és inevitable, perquè impostos com l’IBI són dels pocs impostos directes que l’Ajuntament pot gestionar. És important, però la recaptació pràcticament ens marxa tota a pagar les nòmines. A la taxa d’escombraries anem a intentar cobrir el cost del servei per norma, i no el cobrim, però si ens hi apropem bastant ja va bé. Necessitem molta ajuda de la Generalitat i del govern espanyol, perquè municipis com el nostre no podem subsistir només amb això, és impossible.
La recollida de residus és un dels serveis que s’ofereix a través de la Mancomunitat La Plana. És un model que els és més còmode?
Sí. En serveis com aquest hi ha tres opcions: gestió directa des de l’Ajuntament, gestió de forma mancomunada o bé amb concurs extern. Aquesta última opció, però, sempre l’acaben guanyant les empreses grans i potents, amb conflictes laborals, servei poc eficient i amb beneficis que són per als accionistes. En canvi, la mancomunitat és una empresa pública i els amos “som” els ajuntaments, així que si hi ha beneficis es reinverteixen al servei. És una opció amb millor preu, o sobretot molt més bon servei que el que et donaria una empresa privada. Nosaltres amb la Mancomunitat estem molt contents, encara que tot és millorable.
El principal projecte que es plantegen per a aquest mandat és el de la urbanització del terreny de l’antic Karibú, de 9.000 metres quadrats. En quina situació es troba ara mateix?
La Comissió d’Urbanisme s’ha d’acabar de pronunciar per la permuta que vam fer d’aquest terreny, de Bonpreu, amb uns altres que teníem nosaltres al polígon. S’ha hagut de fer un procés molt transparent i s’ha alentit molt. En tot cas, nosaltres ja tenim fet el pla d’usos del terreny, que ha de tenir una gran zona verda, un espai destinat al consultori, si es pot acabar construint, i un altre espai destinat a temes socials. És una oportunitat molt gran per disposar d’uns terrenys cèntrics adequats per a equipaments públics i no hi havia cap terreny millor que el del Karibú. Quan tinguem la propietat final del terreny, l’acabarem d’urbanitzar i farem aquestes tres porcions. Hi volem també habitatge social per a joves, gent gran o certs col·lectius, amb opcions en què no haguem d’invertir, a través de cooperatives o fons que permetin que l’Ajuntament només hi hagi de posar el terreny.
De què depèn que als terrenys s’hi pugui construir el nou consultori mèdic?
Amb l’arribada de la covid es va veure clarament que el nostre consultori era molt petit, però com que hi ha dèficit de professionals arreu, les conselleries de Salut estan seguint la tendència de recentralitzar serveis i no aposten per aquest tipus de consultoris pròxims a la població. El necessitem, però finançar el 100% de l’obra del consultori amb fons propis és impossible, també és qüestió de ganes de la Generalitat. Els metges els han de posar ells i no volen fer-ho perquè no en tenen. Aquí hi ha la controvèrsia.
La mobilitat és un altre dels aspectes a desenvolupar. Estan millorant l’accés al municipi per la zona nord, amb quin objectiu?
Ens trobàvem que el tram que va des de l’entrada de l’autovia fins a la benzinera semblava una autopista i volem que aquest carrer sigui de trama urbana, amb velocitats de 30 km/h, amb carrils més estrets i factors reductors de velocitat. Aquesta actuació ve gràcies a una subvenció que vam demanar amb l’excusa de comunicar l’estació i el polígon amb una via per a vianants, segregada o carril bici. Però a part d’això, ens ha permès fer un passeig per a tot, que serà guapíssim.
Parlem de mobilitat sostenible, però també de consum i energies renovables. A Balenyà en són pioners a través de la cooperativa energètica Balenyà Sostenible, que ara també està impulsant una xarxa de calor i fred per a tot un barri. Quin paper assumeixen des del consistori?
Des de l’Ajuntament sempre hem donat suport a la iniciativa, a més teníem com a regidor Ramon Roig, que està comandant el tema de la cooperativa, i ara tots els temes d’aquest àmbit els derivem a la comunitat energètica. Acaben sent els veïns del poble i és com un apèndix, com una altra empresa que treballa pel poble i hi dona serveis. Nosaltres cedim les teulades i la cooperativa és la que fa les inversions de plaques. Està generant il·lusió entre la gent, com ara amb aquest district heating que es vol fer a un barri. Que algun dia Balenyà pugui arribar a ser el primer poble, ja no et dic d’Osona o de Catalunya, sinó de tot l’Estat, que es pugui desconnectar en un moment de la xarxa virtualment, perquè físicament no es podrà mai, és un objectiu magnífic.
