Marina Garcia Castillo: “Encara es pensa que ser musulmana i ‘queer’ és incompatible”

Marina Garcia Castillo és investigadora predoctoral a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), a la línia d’interseccionalitat del Grup d’Estudis de Gènere. La seva recerca se centra en la diversitat sexual i de gènere des d’una perspectiva interseccional, especialment en la relació amb la diversitat cultural i religiosa. Actualment és doctoranda al programa d’Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques, amb una tesi que analitza les experiències de desigualtat de les persones queer d’origen islàmic a Catalunya i com les polítiques públiques aborden aquest creuament. Queer defineix les persones que viuen el gènere o la sexualitat fora de les categories normatives. Entre els treballs recents de Garcia Castillo destaca l’article “I don’t want to be the Muslim lesbian idol”: experiences of queer women from Muslim backgrounds in Catalonia (“No vull ser l’ídol de les lesbianes musulmanes”: experiències de dones queer d’origen musulmà a Catalunya), publicat a la revista acadèmica Journal of Gender Studies, on analitza les experiències de dones queer d’origen musulmà i com negocien identitats, expectatives familiars, espiritualitat i discriminacions creuades. D’on neix el seu interès per estudiar les experiències de dones queer d’origen musulmà a Catalunya?És una confluència d’interessos. D’una banda, sempre m’ha interessat com diferents orígens, cultures i religions han entès la sexualitat, sobretot en el context de l’Estat espanyol. Tot i viure en un estat aconfessional, el catolicisme impregna moltes capes de la societat i, entrellaçat amb factors històrics, ha configurat formes d’entendre la sexualitat que els moviments feministes han intentat transformar. D’altra banda, l’islam ocupa una posició subalterna al nostre país, sovint vinculada a estereotips com “endarrerit” o “poc democràtic”. En aquest marc, quan es parla de sexualitat i, especialment, d’orientacions dissidents, sembla que aquest creuament no existeixi, com si ser d’origen islàmic i LGTBIQ fos incompatible. El meu interès neix de qüestionar aquesta visió homogènia del col·lectiu LGTBIQ. Durant el màster vaig llegir treballs de Gerard Coll-Planas, Gloria García-Romeral i Belén Masi, que abordaven aquestes experiències a Catalunya. Treballant amb Coll-Planas i García-Romeral, vam veure que el subjecte de les polítiques públiques no és neutre: està travessat per classe social i racialització. Això implica que, si es parteix de la idea que ser LGTBIQ i tenir un determinat origen és incompatible, es dissenyen polítiques que reprodueixen aquest biaix. També és rellevant que les experiències de dones no heterosexuals d’origen musulmà han estat menys visibles i sovint tractades des d’una lògica de victimització amb un component islamòfob. “Les polítiques públiques no són neutres: si es parteix que ser LGTBIQ i tenir un origen musulmà és incompatible, es reprodueixen biaixos i es generen noves desigualtats” Quines dificultats apareixen amb més freqüència quan es creuen sexualitat, origen cultural i religió?Hi apareixen tensions vinculades a l’estigma, la pressió familiar, la islamofòbia i la sensació de no encaixar en diferents espais. Pesen molt els imaginaris que presenten les persones LGTBIQ d’orígens islàmics com a incompatibles. Això obliga moltes dones a negociar constantment la seva posició. També hi ha tensió amb els models de visibilitat LGTBIQ hegemònica. Algunes participants expressen incomoditat amb etiquetes rígides o amb la pressió de “sortir de l’armari”. Els estudis també mostren una crítica a discursos de rescat i a formes d’emancipació que no tenen en compte la racialització ni la complexitat dels vincles. Tot i això, hi ha estratègies, creativitat i formes pròpies de construir pertinença. Entre els testimonis, quin paper tenen la família i l’entorn comunitari?La família, les amistats i l’entorn comunitari són centrals per al benestar. Són espais d’afecte però també d’expectatives. Sovint apareixen estratègies de compartimentació o silencis parcials per preservar vincles. Com conviuen la fe i la identitat queer?Conviuen de maneres molt diverses. Hi ha tensions, però també reapropiacions personals de la fe. Es produeix un desplaçament cap a una espiritualitat individualitzada. Algunes participants connecten la seva fe amb la identitat LGTBIQ a través de relectures de textos islàmics. Són processos de negociació i reinterpretació. Aquesta mirada d’incompatibilitat també existeix dins l’activisme LGTBIQ?Sí, pot aparèixer en alguns espais LGTBIQ. Es dona per fet que ser musulmana i queer és incompatible o que l’alliberament només passa per determinades formes de visibilitat. Això pot reproduir islamofòbia i una visió occidentalitzada del que significa ser queer, tot i que a Catalunya hi ha també tradicions més crítiques. Quin és el principal mite que cal trencar?Que les persones queer d’origen musulmà no existeixen o són un oxímoron. Vivim en un context de racisme islamòfob on els drets LGTBIQ s’instrumentalitzen. Cal trencar la idea que islam i identitats LGTBIQ són incompatibles. La recerca mostra justament el contrari.

Marina Garcia Castillo: “Encara es pensa que ser musulmana i ‘queer’ és incompatible”

La IA accelera i la demanda elèctrica corre al darrere

Quan el clima colla, la cistella tremola

Catalunya perd vent, la dispersió de la contaminació es complica

Sol, solet… i cada vegada més extrem

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter