Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Estar en minoria suposa molt esforç, però estem contents amb la decisió”

Entrevista a Marçal Otuño (ERC-JpT), alcalde de Torelló

La pandèmia ha generat una problemàtica amb l’incivisme, o l’ha modificat, sobretot al centre.
La Covid, però no només, ha estat l’espurna que ha posat de relleu aquesta crisi que tenim la societat amb l’incivisme. El problema és com assumim el repte d’aconseguir que col·lectius que es troben apartats de la comunitat se’n sentin formar part i entrin en la dinàmica de les actuacions cíviques, el respecte per l’espai públic i la convivència. És una tasca complexa i amb resultats que no es veuran immediatament.

“L’incivisme no el podem tractar només des d’un vessant policial”

Ha de ser un treball transversal?
L’incivisme no el podem tractar des d’un vessant policial i hem de trobar les eines per treballar-ho des d’altres vessants. Les restriccions de la Covid han fet emergir un nou model d’oci, sobretot en els joves. Properament convocarem la resta de grups per tornar a constituir les taules de l’oci nocturn i tractar-ho. Més enllà de l’incivisme hi ha una conseqüència que és la inseguretat, que sí que fa falta tractar des de la policia.

Al ple JxCat deia que es podria ampliar la policia fins a 30 efectius.
Vam trobar curiós el plantejament de JxCat: vam heretar d’ells un model de policia amb una problemàtica bàsicament perquè no s’havia apostat per aquest cos. No entenem que ara plantegin per què no tenim 30 agents quan estem solucionant que els 24 es puguin consolidar. La nostra és una aposta per la policia, ho hem demostrat des del primer moment, i això ha permès donar una solució definitiva a aquest conflicte. Aquest projecte passa per consolidar places i en una segona fase ampliar el cos.

Amb què xocaven més per posar-se d’acord amb la policia?
Crec que era un problema d’actitud, i amb una actitud constructiva ens vam asseure amb la policia. Tothom estava d’acord que la solució havia d’anar vinculada a la relació de llocs de treball que es va aprovar el juliol d’aquest any, i que és el marc on s’han d’anar ajustant les millores pels diferents col·lectius. Un cop es va aprovar aquest projecte que ha portat molta feina, celebrem molt el resultat. La vam aprovar amb l’aval del 80% de l’assemblea de treballadors i al ple amb el vot favorable de la CUP i el PSC i l’abstenció de JxCat.

Han trobat la fórmula per governar en minoria.
És de les coses que ens fa més contents quan fem balanç d’aquest mig mandat, comprovar que l’aposta que vam fer a l’hora de decidir governar en minoria era una bona aposta. Vam dir que volíem desplegar el nostre projecte però que havíem de sumar altres mirades i que ens esforçaríem a fer-ho arribant a acords en cada tema. Això comporta molt esforç, molt desgast, patir perquè hi ha temes que l’acord s’ha posat molt car, però ho hem anat aconseguint. Hem passat per la mateixa oscil·lació que té aquest model, per períodes en què els acords han estat més fàcils amb el PSC i altres amb la CUP. Ens agradaria poder continuar així per enriquir més el projecte i fins ara no ha estat possible fer-ho amb JxCat.

Amb el PSC, tot i que havien dit que no hi pactarien, van estar a punt de casar-se.
Quan vam fer l’acord amb el PSC pel pressupost de 2021 hi havia altres punts i s’apuntava la possibilitat que es pogués estabilitzar, però quan vam començar a explorar-ho vam veure que no, que era millor la via dels acords puntuals.

Va ser quan van restablir els ponts amb la CUP?
Amb la CUP un dels projectes que de seguida vam veure que compartíem és el del centre cultural del Club. Ha fet que la relació a partir d’aquest projecte fos més fluida i que a més a més poguéssim començar a plantejar altres espais de col·laboració com l’Espai Dona.

“Treballem perquè les obres del centre cultural del Club comencin el 2022”

En quin punt es troba el projecte del Club?
Els arquitectes estan desenvolupant el projecte de rehabilitació. La idea neix a l’hora de donar sortida a una de les prioritats que era trobar un sostre per a l’escola de música. Va anar creixent i es va veure que es podia fer un pas més en la vida cultural promovent un espai de creació, les sinergies entre l’escola de música, la d’arts plàstiques, la biblioteca. El Club hi encaixava i a part que fèiem una actuació també en l’àmbit urbanístic per reforçar el centre del poble com a pol cultural i perquè es planteja obrir l’espai de la biblioteca als jardins i interactuar amb tot l’entorn.

Es pot posar preu i data?
Sí, amb tota la precaució del món, però treballem perquè el 2022 es puguin iniciar les obres i que la segona meitat del 2023 es pugui inaugurar. Això amb un pressupost que ara està rondant els 4 milions i que una quarta part vindria finançada per la Diputació.

També busquen finançament per fer el pati de butaques del Teatre Cirvianum.
Tenim un equipament cultural de referència però que pateix un problema de confort des de fa 25 anys. La reforma mai s’ha acabat d’entomar i es treballa amb les prescripcions tècniques per treure a licitació el projecte i fer el pati de butaques de nou. Esperem poder fer l’obra abans d’acabar el mandat.

Tenen sobre la taula un canvi de model en la recollida de residus. Per quin model aposten?
Hem acabat el període d’amortització del model actual i tots estem d’acord que cal replantejar-lo. Estem a un 60% de recollida selectiva bruta i hem d’anar molt més enllà. Hem estudiat tots els models: el porta a porta n’és un que té avantatges a l’hora d’aconseguir els nivells alts de recollida selectiva, però hi ha altres models més innovadors que són una aposta de futur com els contenidors xipats. Estem en el procés per ara buscar la solució amb tots els grups.

El Consell Comarcal demanava a cada municipi quines necessitats tenien. Aquests deures no els han pogut entregar encara.
Per això la imminència de la decisió, perquè el compromís amb el Consell el tenim abans d’acabar aquest octubre, d’haver decidit quin model.

“El macroparc va fer accelerar tenir una proposta de transició energètica”

Fa un any estaven en alerta per un macroprojecte de camps fotovoltaics.
Va ser un punt d’inflexió que ens va ajudar a tots a prémer l’accelerador a l’hora de tenir una proposta de transició energètica pròpia, feta des del territori i que no ens vingués imposada. Hem treballat colze a colze amb el Consell i com a comarca ens hem de sentir molt orgullosos de la feina que es fa en aquest sentit. Amb aquest pla d’ecotransició som pioners i la Generalitat l’està agafant com a base per implementar a tot el país. En l’àmbit local treballem en la creació de comunitats energètiques i poder anar un pas més enllà de posar plaques als sostres dels equipaments municipals i poder-hi implicar parts particulars per fer entendre que la transició no la podem fer només des de l’administració.

Es va descartar fer la residència per a persones amb discapacitat intel·lectual a Les Serrasses. Ja han definit el nou projecte?
Per nosaltres és el projecte més important. Vam encarregar un estudi a la Diputació, que ens va dir que teníem un dèficit de places assistencials d’unes 85 persones i alhora que per a persones amb discapacitat intel·lectual necessitàvem unes 15 places.

Plantegen un projecte que ho englobi tot?
Veiem que el model assistencial ha d’estar centrat en la persona independentment si les necessitats de cura les té per edat, discapacitat intel·lectual o física. Ho vam començar a treballar amb Sant Tomàs, que havia participat de la primera idea de Les Serrasses, i hem conegut iniciatives interessants. Ara plantegem als terrenys de la Cabanya aplicar una solució arquitectònica modular que permetria començar a concretar i eixugar aquest dèficit de places. La Covid ha tingut molt impacte perquè els models de residències s’han hagut de repensar. Estem en condicions de tenir clar quin model volem proposar a la Generalitat, tenir una idea de com ha de ser arquitectònicament, però no el podem tirar endavant sense saber quina participació pública hi pot haver en les places perquè condiciona la viabilitat financera.

“Hi ha la idea de reformar el carrer Sant Miquel però no serà de vianants”

La Diputació va fer un estudi per reformar la placeta d’en Pujol. Va lligat amb el carrer Sant Miquel?
S’engloba amb la idea de tenir el màxim de projectes redactats a punt perquè llavors, en funció de subvencions i necessitat, ho puguem anar desenvolupant. A través de la Diputació va sortir la possibilitat d’estudiar la reforma del carrer Sant Miquel i la placeta d’en Pujol. Ara disposem d’una primera idea que hauríem de treballar, pressupostar-lo i calendaritzar.

Vol dir fer el carrer Sant Miquel per a vianants?
La proposta és de reforma però no de canvi de model. Mantindríem la mobilitat actual, però amb un urbanisme diferent.

Que hi hagi de passar una rua de Carnaval condiciona?
És una de les condicions que vam posar, que encara que fos un dissabte a l’any hi havia de poder passar la rua, i quan van veure les imatges ho van entendre.

Es va comprar la nau de les carrosses i ara s’ha començat a reformar.
S’està enllestint la primera fase de la reforma sobre seguretat i antiincendis i ara es faran els serveis com lavabos i piques, que és el que van demanar els carrossaires, i llavors hi hauria una fase més ambiciosa de desplegar tot el projecte de la nau com a centre que vagi més enllà de la construcció de les carrosses.

També és portaveu d’ERC al Consell Comarcal. Com ha afectat dins del grup la crisi per l’elecció del gerent?
Es va resoldre. Dona punt final en aquesta crisi i permet que ens puguem centrar en els projectes.

Hi ha divisió dins el grup?
No, hi va haver un moment que es va solucionar pels canals que estan previstos i es treballa com a grup que té la presidència i amb JxCat i els independents amb una governança que permet tirar endavant projectes.

Continua com a independent. Té previst fer-se el carnet d’ERC?
La implicació en el projecte d’ERC és total, més enllà del formalisme de si hi ha el carnet o no. El projecte municipal es va construir amb la suma d’ERC i JpT, però alineats i d’acord amb ERC. I estic molt content que sigui així perquè per poder treballar des d’una alcaldia, tenir el suport i recursos d’un partit ha fet que poguéssim avançar més ràpid.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Aprova que s’aixequin la majoria de restriccions contra la Covid-19?

En aquesta enquesta han votat 1055 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.