A Osona hi ha gairebé 3.000 persones que cada dia prenen 10 medicaments o més. La majoria superen els 75 anys i han anat sumant patologies cròniques amb el pas del temps, però també n’hi ha de joves que conviuen amb malalties com la diabetis o la hipertensió. Totes elles comparteixen la rutina d’haver de seguir un tractament amb fàrmacs que és probable que els hagin receptat diferents especialistes o que hagin acumulat després d’ingressos en hospitals d’aguts i sociosanitaris. Aquestes circumstàncies, sumades a la inèrcia de visites molt acotades temporalment a causa de l’elevat nombre de pacients per metge, poden provocar que els plans de medicació es desajustin, motiu pel qual els equips d’atenció primària estan incorporant farmacèutics que s’ocupen de revisar-los. A Osona posen cara a aquesta feina Ester Vizcaíno i Vanesa Garcia, que explica que “és important tenir l’oportunitat d’aturar-te, parar un moment, i mirar si les dosis són adequades, si hi ha duplicitats o si cal retirar medicaments que eren necessaris en un moment concret però ara generen més riscos que beneficis”. La filosofia és que sempre hi ha alguna cosa a millorar, per petita que sigui. I l’objectiu, optimitzar els tractaments perquè augmenti la qualitat de vida dels pacients i d’aquesta manera també s’estalviïn des de visites al CAP fins a ingressos hospitalaris.
Una altra de les feines que porten a terme Garcia i Vizcaíno és assessorar els professionals sanitaris abans de prescriure, així com buscar alternatives en cas que la indústria farmacèutica deixi de fabricar determinats medicaments o sorgeixen efectes adversos. Pel que fa a la ciutadania, de moment s’ha començat a treballar amb les persones que prenen més medicació, però a la llarga la voluntat és arribar a tothom i abraçar de principi a fi el procés que comença amb la signatura d’una recepta, ja que també avisen els consumidors quan canvia la presentació d’un fàrmac o procuren que els facin servir correctament: “Amb els inhaladors, per exemple, ens trobem molt poca gent que sap utilitzar-los com toca”.
“No hi ha medicaments per a tota la vida. S’han d’anar ajustant”
Aquesta sensació de ser d’ajuda amb només una visita a la consulta o una trucada telefònica és precisament el que més agrada a Garcia, una granollerina que des de petita es va sentir atreta pel món de la salut malgrat tenir clar que no es dedicaria ni a la infermeria ni la medicina. La temptava farmàcia. I un cop acabada la carrera, va continuar formant-se amb l’especialització en farmàcia hospitalària –l’equivalent al MIR dels metges–, que d’entrada la va portar a treballar durant quatre anys a l’hospital de Mataró: “El gran handicap és que allà tractes el pacient només en fase d’hospitalització a causa d’una patologia aguda, mentre que l’atenció primària et dona l’oportunitat de seguir-lo durant molt més temps i d’una forma global, adaptant la seva medicació segons el moment en què es troba i tenint en compte les malalties que pateix”.
Que la feina sigui gratificant és un punt a favor, però a vegades també els exigeix picar molta pedra, perquè durant les darreres dècades s’ha fet un ús desmesurat dels fàrmacs i hi ha pacients que tenen interioritzada la rutina de “prendre’s un protector d’estómac fins i tot quan ja no segueixen el tractament que ho feia necessari” o que “no volen deixar-ho perquè al seu dia se’ls va dir que seria per a tota la vida”. Garcia en aquest sentit és taxativa. Diu que no hi ha medicaments per sempre, sinó que s’han de canviar seguint el compàs de com evoluciona el pacient. I insisteix: “El primer esglaó en tot tractament no ha de ser un fàrmac, sinó seguir una bona alimentació i hàbits de vida saludable.
La pandèmia s’ha convertit en un altre repte i ara, de fet, ella i els seus set companys a la Catalunya Central estan en plena campanya per intentar reduir el consum d’ansiolítics i hipnòtics, entre els quals les pastilles de dormir. “Pot ser que fossin necessaris en un moment concret de pèrdua de feina, solitud, por al virus… Però no es tracta de convertir-los en un recurs permanent. Un cop hem fet el maneig dels símptomes inicials, hem d’aplicar tècniques psicològiques, més efectives i que no consten de fàrmacs”, conclou Garcia.
{{ comment.text }}