Julio Basulto: “Una mala dieta és un factor clau per al desenvolupament de malalties mortals com ara el càncer, la diabetis o els infarts”

Una conferència de Basulto a la Universitat de Vic va servir per desmentir alguns dels mites que tenim sobre l’alimentació i les seves conseqüències. De fet, la seva xerrada sentenciava: “El segó aprima, el dejuni augmenta la longevitat i altres memorables mites dietètics”… Sabem poc del que mengem?

Sabem molt poc de l’estreta relació entre alimentació i salut. Ho prova una enquesta europea que va mostrar que només 1 de cada 10 persones pensa que una mala dieta pot perjudicar la salut. Una mala dieta és un factor clau per al desenvolupament de malalties mortals com ara el càncer, la diabetis o els infarts.

Per exemple, la costum que tenim de fer el cafè després de dinar… és bona? O seria un error perquè podria impedir que els nutrients o micronutrients de l’àpat anterior s’absorbeixin?

La costum de prendre un cafè després de dinar no és dolenta, excepte en persones que pateixen anèmia ferropènica, perquè el cafè pot disminuir l’absorció del ferro de l’àpat. Malgrat això, estudis recents mostren una bona adaptació de l’organisme als “enemics” del ferro. Només en persones amb anèmia correctament diagnosticada és necessari contraindicar el consum de cafè.

El Centre d’Informació del Cafè i Salut (cicas.es) parla d’un consum moderat de cafè de 4 a 5 tasses al dia. Realment 4 o 5 tasses ens aporten més beneficis que perjudicis? Tenint en compte que la cafeïna del cafè interactua amb l’absorció del calci o el ferro…

Estudis observacionals havien relacionat el consum de cafè amb l’osteoporosi i l’anèmia, però assaigs més recents no han provat aquesta relació. No és convenient “aconsellar”, en qualsevol cas, el consum de cafè a la població, ja que hi ha gent susceptible als efectes negatius de la cafeïna.

Són alts els percentatges de persones amb intoleràncies alimentàries?

Són alts, però és molt més alt el percentatge de gent que creu tenir intoleràncies alimentàries sense ser veritat. Qualsevol exclusió dietètica pot tenir conseqüències sobre la salut, i és per això que no és convenient fer “autodiagnòstics”.

Quins són els problemes més freqüents?

La intolerància en realitat hauria d’anomenar-se “hipersensibilitat no al·lèrgica”, ja que una persona amb intolerància sí que pot prendre petites quantitats de l’aliment implicat. La més comuna és la “intolerància a la lactosa” (la lactosa és el sucre que conté de forma natural la llet), que hauria d’anomenar-se “hipersensibilitat no al·lèrgica a la lactosa”. Una persona amb aquesta afecció pot prendre llet, però en petites quantitats.

Parlant d’intoleràncies… es discuteix sobre si introduir gluten als nadons entre els 4 i 6 mesos amb quantitats petites junt amb la lactància materna disminuiria el risc de desenvolupar celiaquia en un futur. Quan es considera que s’hauria d’introduir per prevenir la celiaquia al màxim?

El darrer estudi al respecte és un estudi observacional i veiem que els propis autors indiquen que encara no se sap amb exactitud l’edat més favorable per introduir el gluten. No obstant això, són bastant concloents les evidències que assenyalen que el més recomanable és que la lactància materna exclusiva duri fins als 6 mesos. L’Associació Americana de Pediatria ha assenyalat recentment que “els nadons alletats de manera exclusiva fins als 4 mesos presenten un major risc de malalties respiratòries del tracte inferior, otitis mitjana, i diarrea que els alletats de manera exclusiva fins als sis mesos o més. El risc de pneumònia en aquests nens es multiplicaria per quatre.”

Però què passaria sí no hi ha lactància materna?

A nivell global, l’absència de lactància materna suposa un grandíssim risc per als nadons a curt termini, però també a llarg termini –augmenta el risc de determinats tipus de càncer, càries i malalties autoimmunes¬–. Suposarà també un risc per a les mares amb més risc de càncer de mama i d’ovari o una major tardança a recuperar el pes previ a l’embaràs i osteoporosi.

Als esportistes sempre se’ls ha dit que consumir pasta abans de competir els dóna energia. Però resulta que la pasta també inflama, de manera que perjudica els tendons o les articulacions. És un mite, també?

És un mite. I com en tots els mites, costa moltíssim més desmentir que crear. Convé que els atletes, en qualsevol cas, prenguin pasta, millor si és integral. La pasta no perjudica les articulacions. Abans de competir han de prendre una dieta rica en carbohidrats.

I parlant d’esports, quins són els millors hidrats de carboni?

Els de la fruita sencera, verdura, pasta integral, pa integral, fruits secs i llegums.

La vitamina D és necessària per ajudar a absorbir el calci. Als països del nord es suplementa vitamina D, però aquí no. És cert que tenim moltes hores de sol, però els rajos de sol de l’hivern no sintetitzen tanta vitamina D a la pell com els d’estiu (a més a més, a l’hivern la gent no sol passar gaires hores a l’aire lliure). Llavors, caldria suplementar a la població amb vitamina D?

Sembla que convé utilitzar els suplements de vitamina D en el cas dels nadons menors d’un any. En el cas dels adults només s’han d’emprar suplements o aliments enriquits si el professional sanitari de referència o les autoritats sanitàries de la zona ho recomanen.

Fa un temps va sortir un programa a TV3 que va crear certa polèmica. Es comentava que l’aspartam era molt perjudicial. Però teòricament el que porten les pastilles d’aspartam (edulcorants) és molt poc i no arriba a la dosi tòxica. Què en pensa de l’aspartam com a edulcorant?

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) acaba de revisar l’aspartam. La conclusió ha estat l’esperada: “No desperta preocupació en quant a la seva toxicitat per als consumidors”. L’EFSA, en qualsevol cas, també assenyala que no hi ha proves que demostrin que el consum d’aliments o begudes en què s’han substituït els sucres per edulcorants acalòrics (com l’aspartam), contribueixi a aconseguir o mantenir un pes corporal normal.

I per concloure, i escombrant cap a casa, considera que s’aprofita poc l’avantatge que suposa viure en una zona de dieta mediterrània?

Sens dubte, ja que prenem una insuficient quantitat de fruites i hortalisses, una ingesta baixa de cereals, sent la major part refinats, en contra de les recomanacions, i un consum elevat de carns i derivats, així com de productes elaborats amb alt contingut en sodi, greix i sucres afegits.