La construcció confia recuperar el 2022 les xifres prepandèmiques

La crisi financera del 2008 arran de la bombolla immobiliària ho va fer esclatar tot. El sector de la construcció i de la promoció va ser un dels més tocats, en què observaven com s’acumulaven en pilons les factures que quedaven pendents de pagar. Tot això en un temps en què els bancs van donar carta blanca a les famílies a gastar més diners dels que realment es podien permetre. Dotze anys després de la coneguda com a gran recessió, el món s’ha vist immers en una nova crisi econòmica derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. Malgrat que la construcció i la venda d’habitatges va disminuir, aquesta vegada el sector n’ha sortit més ben parat. Segons l’informe Euroconstruc, recollit per l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), l’organisme augura recuperar el 2022 la producció anterior a la pandèmia. Això es deu, segons l’APCE, al fet que l’economia del conjunt d’Europa comença a guanyar força i “a encaminar-se a una recuperació bastant dinàmica”. A més, el sector de la construcció no només deixaria enrere el xoc de la pandèmia, sinó que “aspira a produir de nou a nivells rècord el 2022 i fins i tot a superar-los el 2023”. Però el camí no és fàcil. La mateixa APCE detalla que existeixen alguns factors que poden fer perillar aquesta previsió, com podrien ser els riscos de les ofertes, en forma d’escassetat o encariment de materials i de la mà d’obra. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de l’Habitatge / NEUS PÁEZ Miquel Sitjà, president de la Demarcació de les Comarques de la Catalunya Central del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), explica en una conversa amb EL 9 NOU que la “patacada forta va ser entre el 2006 i el 2009, que hi va haver una forta caiguda de la producció”. Des d’aleshores, la situació ha estat bastant inestable, amb pujades i baixades en determinats moments. Durant el 2019 detalla que hi va haver una gran pujada de l’activitat, però durant el 2020 hi va haver una gran caiguda. En l’actualitat, si es compara el primer trimestre del 2021 amb el conjunt del 2020 s’observa un creixement, ja que “partim d’unes bases molt baixes”, comenta Sitjà. Per altra banda, es mostra molt crític pel que fa a la lentitud a l’hora d’obtenir les llicències de les obres. En aquest sentit, denuncia que “hi ha ajuntaments que tarden 12 mesos a donar-ne” i que una manera de recuperar més de pressa el sector seria que “les llicències es donin amb més rapidesa i facilitat” i que les administracions “siguin tan àgils com sigui possible”. “Han de fer els deures per activar l’economia”, insisteix. S’han venut més habitatges de segona mà que de primera El Col·legi comptabilitza les activitats en relació amb els nous habitatges i tot allò que suposi una reforma estructural important dels edificis. Així doncs, les llicències de reformes per exemple de lavabos i cuines, com que es consideren obres menors, no han de passar necessàriament per l’organisme. D’entre tots els reptes que hi ha sobre la taula, Sitjà fa molta èmfasi en la rehabilitació dels parcs construïts, ja que “si la rehabilitació a Europa està a un ritme del 4% o 5%, aquí estem a cotes del 2%”. Tal com explica, hi ha una gran quantitat d’edificis dels anys 60, 70 i 80 i “el gran deure és fer una renovació energètica”, a diferència dels països del nord, que com que hi ha més parcs públics, les “rehabilitacions són més altes”. Quim Ararà, gerent i soci fundador de Gruposona 2000, empresa de Vic encarregada a la promoció i construcció, explica que tot i la Covid-19 “no ens ha faltat mai feina”, malgrat que el més complicat era anar a les cases dels particulars en l’època més difícil de la pandèmia. Algunes feines es van parar o posposar i “després de l’aturada, hi ha hagut una accelerada forta”, comenta Ararà. A dia d’avui els segueixen entrant projectes de persones que disposen del finançament necessari i que ja tenien la idea des de feia un any. A això se li afegeix el fet que ara la gent “el tema del finançament el té més clar”. “En aquella època era tot més fictici”, referint-se en l’any de l’esclat de la bombolla immobiliària. A més, el teletreball ha impulsat diverses famílies a fer “reformes a casa seva per acabar d’adaptar-la” a les noves feines. Fins i tot s’han trobat amb gent que ha canviat d’habitatge perquè arran de l’experiència amb el teletreball “va prioritzar les cases amb espais exteriors amb vistes al bosc”. En preguntar-li sobre la situació dels companys d’altres empreses, Ararà comenta que la tònica ha estat força semblant arreu. No obstant això, un dels problemes amb els quals s’estan trobant és que “no hi ha operaris i no et veus amb la possibilitat de trobar-ne”. Josep Cayuelas, responsable de la immobiliària JC Habitatge de Ripoll, destaca que hi ha una alta demanda de pisos de lloguer, però “la comarca està força malament i no n’hi ha”. En relació amb obra nova, destaca que està molt parada, malgrat que hi ha solars i terrenys disponibles per edificar-hi. Per altra banda, el nombre de veïns provinents de Barcelona ha augmentat i “volen venir a teletreballar aquí a dalt”. No obstant això, “tenim esperança que pugi una mica la cosa” i “interessaria que la gent que té pisos tancats es posin les piles i es puguin llogar”. Sitjà conclou que amb la pandèmia de la Covid-19 “el ciutadà s’ha sensibilitzat més pel que fa al tema de tenir un habitatge i viure en una llar i ha vist que potser no totes les cases satisfeien les seves necessitats”.

La construcció confia recuperar el 2022 les xifres prepandèmiques

Camprodon acull un càsting de figurants per a una pel·lícula sobre la tragèdia del Balandrau

Aturen el projecte de remodelació del centre de Santa Eugènia, que passarà per ple per tercer cop

Vic afegirà semàfors pedagògics als trams on hi ha radars

La novena etapa comença a marcar posicions bastant definitives al Dakar

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

La inestabilitat del sector porcí provoca pèrdues per valor de gairebé 12 milions a Baucells