La negociació de l’acord laboral a l’Ajuntament de Manlleu dóna pistes del nou escenari polític

Aquest punt, que hauria d’haver tingut només una transcendència laboral, va prendre un caire polític. El motiu, la presència del portaveu de CiU, Josep Suriñach, a la comissió negociadora. Ni PxC ni els no adscrits, en canvi, hi havien estat representats.
L’alcalde, Pere Prat, d’ERC, va explicar que la presència de Suriñach no tenia res a veure amb la negociació oberta per explorar la possibilitat que CiU s’incorpori a l’equip de govern, sinó amb la tradició que hi ha a l’Ajuntament de Manlleu que, quan es negocia el conveni, s’hi incorpori també al principal grup de l’oposició. Això, va dir, l’alcalde Joaquim Vivas ja ho havia fet amb ell, aleshores a l’oposició, en el període 1999-03. L’explicació no va convèncer els no adscrits i la PxC. Rafa Cuenca, en nom dels no adscrits, va dir que durant el procés no havien tingut cap informació i que alguns punts que contenia el conveni, com passar de 35 a 37,5 hores, encara que vinguessin imposats pel govern central, representaven una regressió en el dret dels treballadors. Antoni Sánchez, de la PxC, va dir que haurien estat disposats a votar-hi a favor, però que no ho farien perquè se’ls havia menystingut. A estendre aquesta impressió va contribuir-hi el portaveu de CiU, Josep Suriñach, que va començar dient: “Vam ser a la negociació. Ho sabem [com ha anat] de primera mà”. La frase, que una interpretació innocent podria desxifrar com la simple constatació d’un fet, en realitat feia evident la diferència entre CiU, que va ser a la negociació, i els altres dos grups, que no van ser-hi. Aquesta sintonia –equip de govern i CiU van coincidir en tots els punts al ple de dimarts– dóna pistes del nou escenari polític que es dibuixa a Manlleu per a la segona part del mandat: ERC i ICV tindran el suport de CiU per arribar al 2015. Falta saber si serà un suport extern, com fins ara, o si uns i altres decidiran fer un pas més i compartir responsabilitats de govern.