“La previsió és reduir dos terços el consum d’energia l’any 2050”

La primera Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible tancava les portes dissabte després de tres dies d'activitat i amb les energies renovables com a protagonistes al costat de la bioconstrucció i els biocombustibles. Entre les ponents de les jornades tècniques hi havia Marta Morera (Campdevànol, 1979), directora de l'Institut Català d'Energia, que ha elaborat la Prospectiva Energètica de Catalunya (Pronecat) 2050. Quins tipus d’energia preveu la Proencat per arribar a un escenari de sobirania energètica basada en les renovables el 2050?Electrificant i essent més eficients la previsió és reduir dos terços el consum d’energia. I aquest terç final es preveu que es generi al 100% amb energies renovables, bàsicament fotovoltaica i eòlica, que són les que en els àmbits econòmic i d’eficiència donen més bon resultat. Per tant, quines energies hem de deixar de consumir?Un 45% de l’energia actual es destina a la mobilitat i aquesta és bàsicament amb combustibles fòssils, amb petroli. Aquí hi ha un gran camí per canviar la mobilitat, reduir tot allò que sigui dependre del vehicle privat (també en el transport de mercaderies), electrificar el que es pugui electrificar i transformar també la part de transport amb ferrocarril tant com es pugui. I com a usuaris finals tot el que sigui vehicle elèctric o vehicle elèctric compartit. "Es preveu instal·lar 60 GW de renovables en el 2,5% del sòl de tot el territori"Marta Morera, directora de l'Institut Català d'Energia (Icaen) Pel que fa a les renovables deia que el protagonisme principal ha de ser per l’energia solar i l’eòlica.Sí. El 2050 es preveu haver instal·lat 60 GW en total d’energies renovables, dels quals 26 GW amb eòlica i 33 GW amb fotovoltaica. Els càlculs estan fets sobre l’ocupació del 2,5% del territori de Catalunya que bàsicament i majoritàriament és sòl de baixa qualitat. És una de les premisses que s’ha utilitzat a la Proencat. Això ha generat protestes. En el cas d’Osona, per exemple, davant d’alguns projectes de parcs fotovoltaics.Una part és competència de la Generalitat i s’ha regulat amb el Decret llei 24/2021 per anar a màxims d’autoconsum, amb l’ocupació de cobertes o de petites i mitjanes instal·lacions en sòl properes al consum i connectades a la xarxa de mitja tensió (que també és clau tenir-la controlada) i amb els punts d’accés necessaris per connectar aquestes petites i mitjanes instal·lacions. Després, instal·lacions de fins a 50 MW, que també se’n requeriran perquè hi ha activitats industrials molt intensives en consum d’energia que necessiten instal·lacions més grans i també s’hauran d’abastir d’energia. S’ha anunciat la creació d’una energètica pública. Quina serà la seva funció?Està per definir. En els propers sis mesos s’ha de treballar en la definició de què ha de fer exactament aquesta energètica pública, o el model de negoci final que podria fer. Però bàsicament el que hauria d’aconseguir és impulsar i participar de les instal·lacions de generació d’energia on potser com a promotors privats no s’invertiria (instal·lacions fotovoltaiques en embassaments o en autopistes), aprofitant també certs punts de distribució d’energia que es podrien incorporar a l’energètica pública. És a dir: generació i distribució. Entrar en la comercialització no tindrà sentit perquè hi ha moltes comercialitzadores i a Catalunya en concret moltes d’interessants. I en la part d’hidroelèctriques veure quan caduquen les concessions i si es pot incorporar la gestió en l’energètica pública. Què vol dir amb “preus competitius”?Està clar que els d’avui no ho són. La prospectiva ha calculat el 2050 preus al voltant dels 50-55 €/MW, que es consideren molt competitius. Venim de rècords històrics en el preu de l’electricitat i també està pujant continuadament el carburant. En els propers anys amb la transició energètica haurem de pagar més per l’energia?Si s’acompleixen els objectius que s’han marcat amb la Proencat 2050 no hi ha aquesta previsió, al contrari. Es tracta d’assegurar el preu més baix i això s’assegura amb generació renovable i amb reducció de la demanda. Quin paper hi juguen les comunitats energètiques? Els municipis han de poder arribar a autoabastir-se?Autoabastir-se serà en una part però hi ha municipis que poden arribar a nivells alts. Ara amb el decret llei s’afavoreix que l’autoconsum i que les comunitats d’energia es puguin constituir amb la màxima rapidesa administrativa possible. Però falta la regulació estatal, que les defineixi i els doni el paraigua regulador. Ara hi ha una convocatòria de subvencions de l’IDAE que ja dona una idea de per on poden anar els trets. "Amb la Proencat hem demostrat que les nuclears poden tancar perfectament"Marta Morera, directora de l'Institut Català d'Energia (Icaen) La Generalitat ha situat el consens territorial com un element clau en aquesta transició energètica. Com s’ha de treballar el consens?El decret llei crea la taula de diàleg social per a les energies renovables que en pocs dies començarà a treballar amb els diferents agents econòmics, socials i ambientals del país. I també tenim la convocatòria de subvencions de l’Icaen oberta als consells comarcals per a la creació de les oficines comarcals per dotar d’un tècnic que serà el punt de contacte entre la Generalitat i els municipis per coordinar-nos. La Comissió Europea ha inclòs el gas i la nuclear en el catàleg d’energies verdes.El titular espanta. En el fons són estratègies de països que tenen la necessitat que les inversions (França amb les nuclears i Alemanya amb el gas) puguin ser considerades verdes. És un tema de taxonomia i en tot cas no vol dir que sigui aplicable a tot arreu. En el cas de Catalunya, hem demostrat amb la Proencat que no cal la nuclear ni el gas implantant les renovables que tenim previstes.

“La previsió és reduir dos terços el consum d’energia l’any 2050”

El Vic Riuprimer guanya el líder

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l’objectiu

Els propietaris d’habitatge d’entre 30 i 44 anys cauen del 64% al 46% en deu anys

Per una Plana Viva reclama un banc de terres per a la pagesia i mancomunar els polígons industrials

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona