Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El 25 de juliol de 2019 va entrar en vigor el nou decret de dejeccions ramaderes. Un any després, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, la ripollesa Elisenda Guillaumes, en fa una valoració positiva en aquesta entrevista. Creu que hi ha consciència per part dels productors d’internalitzar els costos ambientals dels purins. D’aquí a un any decidiran si es manté o no la moratòria de noves granges que afecta diversos municipis d’Osona.

Fa un any que es va començar a aplicar el nou decret de dejeccions ramaderes. Es pot dir que s’ha aconseguit posar fi a la inconsciència de tirar els purins al camp sense mirar prim?
Faig una valoració positiva del canvi de la manera de fer i gestionar. Hi ha una sensibilitat general perquè s’ha fet molta feina per explicar-lo a través d’una oficina de fertilització virtual amb fitxes tècniques que el defineixen de forma clara. Hi ha moltes mesures que s’han d’anar aplicant de mica en mica. Però és cert que amb els ramaders hi ha més sensibilització, ens fan arribar més dubtes, com gestionar-ho millor i ha posat tensió al sector.

Una de les novetats és una aplicació que permet veure bé on va el purí.
Sí. Quan es van digitalitzar els plans de gestió ja es va veure que hi havia duplicitats. La tecnologia ha fet aflorar alguns problemes que sobre el paper no es veien. A l’hora de justificar les hectàrees el que més ho visualitza és la Declaració Anual de Nitrogen (DAN). Els plans tècnics de gestió eren una declaració d’intencions, però la DAN és una declaració del que s’ha fet.

Com una declaració de la renda…
Correcte. Durant aquest primer any els que ja duien un llibre de gestió havien de fer la DAN. Dels 10.500 que ho havien de fer ho han complert prop de 10.000. I el que farem ara, i els hem avisat, és obrir expedients sancionadors als que no ho han fet. De cara a l’any que ve entraran al voltant de 40.000 declaracions noves, perquè hi haurà tots els ramaders, més totes les explotacions agràries que han de declarar el nitrogen que han rebut. I aquí és on hi ha la quadratura del cercle. Ens diuen que la DAN és complexa, però és que la complexitat venia perquè els números no els quadraven. Ara, amb totes les DAN sobre la taula, haurà de quadrar. Jo crec que això és una gran fita. També és cert que és un any d’adaptació, però estem contents de com ha anat el desplegament perquè fa aflorar aquests punts de tensió i obliga a buscar sistemes de tractament i aconseguir gestionar-ho de forma correcta.

Incorporar-hi els agricultors fa més patent que del que es tracta és de fer servir les dejeccions ramaderes com a adob i fertilitzar bé?
Del que es tracta és de fertilitzar bé. Per això també tenim un assessor de fertilització. Cal fer-ho amb les dosis que necessita el cultiu perquè es busca la màxima eficiència per a la planta. Hem de deixar enrere el concepte d’abocar purins.

En la valoració que en fa el departament es parla de desenvolupar una nova aplicació de control. De què es tracta?
Fins ara hem utilitzat una aplicació senzilla per poder fer la declaració i no va molt enllà. Ara volem crear una aplicació, que té un cost de 4 milions d’euros, que es pugui relacionar amb les altres que tenim. Per exemple, connectarà amb la plataforma del GPS, amb el GTR, on hi ha tots els censos actualitzats amb els quilos de nitrogen que generen. Hi ha moltes coses que no cal fer inspecció sobre el terreny, perquè el mateix programa ja ens avisarà que alguna cosa no quadra. També hi incorporem els fertilitzants minerals, perquè la contaminació d’aigües té un origen ramader en gran part però en altres punts de Catalunya té l’origen en els minerals.

Sempre s’ha dit que els nutrients que sobren a Osona, per exemple, poden servir per a altres terres. S’aconseguirà?
Com fer una bona fertilització orgànica és l’objectiu. Ens interessa incrementar-ho per fer sòls més fèrtils i perquè ja tenim aquests nutrients. I això té a veure amb l’economia circular. Si ja tenim nutrients aquí no cal que n’hi hagi de minerals. Cal ajustar el nutrient al que necessita la planta.

A Osona, pràcticament a cap municipi s’hi pot afegir més bestiar perquè ja té una càrrega ramadera molt alta, per sobre d’1,2. És una moratòria de dos anys i n’ha passat un. Es mantindrà?
A la Catalunya Central, la moratòria afecta 66 municipis. La idea era limitar les ampliacions. Sí que hi va haver abans d’entrar en vigor el decret algunes llicències demanades i donades per allò de l’efecte reclam, però ara hi ha unes restriccions importants. També en llocs de zona vulnerable A, amb un índex de més de 0,8 de càrrega ramadera, hi ha moltes limitacions. Han de justificar molt bé que una ampliació es fa per la viabilitat de l’explotació. Pel que fa al nitrogen de referència, ja ho estem aplicant. Això és que les zones que són vulnerables no en poden aplicar més del que tenen assignat.

Es podrà evitar l’augment de zones vulnerables?
Ara estem en un període de força estabilitat. En el moment que s’aprova el decret ens trobem amb el programa d’actuació reforçat, que obliga a la millora de l’aigua perquè el 2027 hem de complir amb uns paràmetres que marca la Unió Europea i que estan subjectes a sancions. Per tant, no n’hi ha prou a estabilitzar, cal millorar. I això vol dir fer-ho molt bé i no és un efecte immediat. Al sòl ja hi tenim molta concentració i ens caldria que hi arribés aigua neta. D’aquí aquest programa.

En aquest sentit, ja existeixen tecnologies al mercat per recuperar l’aigua contaminada. No s’ha plantejat com a opció o és massa car?
Hi ha una oportunitat amb els fons de recuperació que s’han atorgat arran de la Covid-19. Entre els projectes que hem presentat, 10 dels quals des del DARP i que ens han acceptat, hi ha propostes per fomentar sistemes de tractaments de dejeccions, un pla de plantes de biogàs a Catalunya per aprofitar fer energia amb el sobrant de dejeccions, i projectes de millora de la qualitat de les aigües subterrànies. Està presentat per l’ACA i es vol implantar algun sistema de descontaminació.

Desapareixeran les dues plantes de tractament de purins que hi ha a Osona, que no són sostenibles perquè el que fan és cremar gas?
Aquestes plantes tenen els dies comptats, entre 5 o 10 anys. La seva viabilitat està qüestionada. I ara ens hem d’espavilar per tenir una alternativa. Les de biogàs que planifiquem serien l’alternativa sempre buscant la viabilitat per elles soles, sense necessitat de subvencions.

De fet, hi ha alguns privats que ja ho fan…
Quant a tecnologies, al departament tenim un grup d’experts de tractaments i estem elaborant una guia de sistemes perquè hi ha moltes coses ja inventades. El que s’ha de veure és la millor solució per a cada cas. La idea és fer una mena de quadre senzill on es digui la inversió de cada tecnologia, el cost que té per al ramader i així que la gent ho pugui comparar amb el que li costa ara. De fet, un dels punts que el decret obliga i ja ho estan fent els ramaders és la internalització dels costos ambientals. I és que fa anys potser portar el purí a uns camps podia costar 1,5 euros, però quan es van encetar les guerres per la terra el cost va passar a ser de 10 o 15 i no surt a compte. Llavors és quan es plantegen l’alternativa. A Osona ja hi ha més granges amb sistemes propis, com el compostatge o la separació sòlid-líquid que permet, amb el sòlid, transportar-ne fora.

A Osona, la gestió i seguiment de les dejeccions es fa sota el paraigua del centre BETA de la UVic. També s’ha avançat en recerca, oi?
Sí, en aquest sentit jo voldria destacar dos projectes importants. D’una banda, el projecte europeu Life Agri Close, que lidera el DARP, que es mira la fracció sòlida i líquida que surt del purí, del qual ja sabem el contingut. Per exemple, el fòsfor queda concentrat a la part sòlida i per tant aquí es pot veure quina necessitat hi ha d’aquest nutrient i com s’aplica. I això ho lligo amb un altre projecte important que tenim també a escala internacional i que lidera el grup BETA: el Fertimanure. Vol trobar línies de negoci que hi ha amb aquest producte que surt del tractament, valoralitzar-lo i comercialitzar-lo. Per exemple, de la part sòlida, amb algun tractament més obtens els nutrients organo-minerals que poden servir per a un cultiu determinat amb l’ajut de nutrient químic.

Funciona la taula de ramaderia sostenible d’Osona?
Justament teníem una assemblea de la taula abans de la Covid-19 que ara reprendrem. L’enfocament que li donem és que serveixi per visualitzar el que tenim i cap on volem anar. I en aquest sentit, hem de buscar l’alternativa a les dues plantes de cogeneració que hi ha. Quant a tractaments en explotació i a l’espera de com es reparteixen els fons d’Europa arribats per la Covid-19, hi haurà ajuts per als qui en posin, ja que sovint la inversió inicial és el més difícil.

Osona, però, pot realment instal·lar més granges, més porcs? No s’ha de dir prou?
Des del departament treballem en un pla de ramaderia sostenible que bàsicament consta de dues potes. Una, relacionada amb la ramaderia extensiva. La viabilitat ambiental està contrastada però tenen problemes de viabilitat econòmica. L’altra, la intensiva, és viable econòmicament però no ambientalment. La idea seria treballar en la part ambiental. En farem un pla, però jo visualitzo una certa transició. Ja hi ha tota una sèrie de normatives existents que els obliguen en aquest sentit. Hi ha el decret de dejeccions, però també el reial decret de producció porcina que els obliga en les MTD (millors tècniques disponibles) i estem revisant el decret perquè hi ha coses que poden grinyolar. Així, un dels punts que es posarà sobre la taula és el de la moratòria després d’analitzar les dades a fons. Sabrem si cal mantenir-la, ampliar-la o reduir-la.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Aquests dies té previst comprar amb motiu del Black Friday?

En aquesta enquesta han votat 309 persones.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't