C. Dinarès / G. Freixa
Anna Pou té una formació envejable: llicenciada en Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ampliar els seus estudis especialitzant-se a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en l’àmbit de la fotografia i la imatge digital. El 2007, però, va decidir agafar un camí ben diferent del que havia traçat fins llavors i va fer les oposicions per entrar al cos de la Guàrdia Urbana de Vic. Ho va aconseguir, i d’aquesta manera se li obrien les portes d’un món, el de la seguretat ciutadana, que històricament s’ha associat a la força i al sexe masculí: “En la nostra professió, un 95% de la feina que fa un guàrdia urbà passa per la part verbal o per escriure. La força física potser la necessites en un 5% de tots els casos que et trobes. Has d’estar preparat, però no és determinant”, explica Pou.
En aquest sentit, la seva experiència li permet confirmar que mai s’ha sentit condicionada pel fet de ser dona a dins del cos policial, “però sí quan estic de servei al carrer. Encara avui hi ha homes que pel fet que les indicacions les hi doni una dona no les escolten i no et fan cas. Després li repeteix el mateix un company que és home i accepten les ordres”. En la seva voluntat de continuar formant-se i creixent, Pou ja té un nou repte a l’horitzó: opositar per convertir-se en la primera caporal de la Guàrdia Urbana a Vic en 150 anys d’història del cos.
La presència de dones en càrrecs de responsabilitat de la Guàrdia Urbana de Vic i en molts cossos policials és molt baixa. A la capital d’Osona, Pou és una de les vuit dones d’una plantilla que s’enfila fins a la setantena d’agents.
