L’emblema de Vic, distingit

Si es pensa en un producte que pugui representar Vic en la seva essència, és fàcil que el cap se’n vagi a la llonganissa. O a la llangonissa, com li diuen molts osonencs i osonenques. El context i cultura del porc que ha envoltat la Plana de Vic des de fa anys ha permès que capital de comarca i producte esdevinguessin carn i ungla, i que la llonganissa de Vic –amb primeres referències escrites de l’any 1456– anés guanyant distinció, de mica en mica.Va ser així com el 13 de juliol de 1988, quan faltaven quatre anys per a les Olimpíades del 1992, el producte va rebre la denominació de qualitat. Una distinció que li va atorgar la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, i que s’havia sol·licitat oficialment l’abril del mateix any.Les denominacions de qualitat van ser creades per la Generalitat l’any 1983 per protegir els productes tradicionals catalans, tipificant-los, millorant-ne la qualitat i fomentant la seva industrialització a la comarca d’origen. El 1988, ja amb el seu vistiplau, doncs, la llonganissa de Vic es va convertir en el dotzè producte català a rebre aquesta categoria, després d’altres com les maduixes del Maresme, el torró d’Agramunt o les anxoves de l’Escala. A més, va esdevenir el primer genuïnament d’Osona a comptar amb la distinció, a la qual només tindrien accés les llonganisses que s’adiguessin a la formulació original, i amb seu i fàbrica a la comarca.Aleshores, pocs fabricants osonencs seguien la tradicional fórmula de la llonganissa vigatana, basada en el sistema de preparar la carn i barrejar-hi només sal, nitrat, sucre i pebre, sense cap més producte ni additiu. Per donar-li el color adequat no es fan servir colorants, sinó que la tonalitat s’aconsegueix barrejant la carn de truja i de porc. Un cop està ben triturada, s’hi afegeixen els quatre productes esmentats, que, amb ben poca cosa, donen lloc a la famosa i gustosa llonganissa de Vic. Després ja només cal esperar el procés de curació, d’entre uns tres i quatre mesos, que acabarà de confeccionar l’aroma i sabor tan característics.Una composició que va començar a regular el consell provisional de denominació de qualitat, presidit per l’aleshores cap del Servei de Protecció de Qualitat, i amb set industrials osonencs d’indústries càrnies per vocals. El consell va néixer com l’encarregat de portar els registres de fabricants del producte, ja que només les empreses inscrites als registres tenien el dret d’utilitzar la denominació. Paral·lelament, el producte, com qualsevol altre amb la distinció, va haver de començar a passar un control de l’empresa Calitax –entitat per controlar la concordança dels productes amb el nivell exigit pels reglaments–, i finalment una darrera supervisió del Departament.Tot un procés per garantir la continuïtat de la formulació vigatana i valorar la qualitat de la llonganissa de Vic, que va evolucionar amb el temps fins a aconseguir el reconeixement europeu. El gener de 2002, la Unió Europea va autoritzar inscriure el producte com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP). D’aquesta manera, la llonganissa de Vic es va convertir en l’única IGP reconeguda d’un embotit català, una categoria de la qual encara ara gaudeix, 24 anys després.Protegir un nom o liderar un territori? Una reflexió sobre el futur de la IGP llonganissa de VicLes grans transformacions no acostumen a començaramb una llei, sinó amb una nova manera d’entendrela realitat. Això és el que proposa l’estudi “How local and regional authorities support the recognitionand development of geographical indications in their territory”, promogut per la Comissió de RecursosNaturals (NAT) del Comitè Europeu de les Regionsarran del nou Reglament (UE) 2024/1143. El document defensa que les indicacions geogràfiques ja nos’han de concebre únicament com un mecanisme perprotegir un nom o un producte, sinó com una políticacapaç de generar activitat econòmica, cohesió social idesenvolupament territorial.Aquesta mirada europea arriba en un moment especialment rellevant per a la IGP Llonganissa de Vic.Des de la seva creació, la nostra Indicació Geogràfica ha contribuït decisivament a preservar un producte emblemàtic, a protegir un saber fer centenarii a reforçar el prestigi d’un territori que és sinònimd’excel·lència xarcutera. Aquest patrimoni no noméss’ha de preservar; s’ha de projectar cap al futur.El mateix estudi posa de manifest que les experiències europees més reeixides són les que han sabutconvertir les indicacions geogràfiques en un projectecompartit entre productors, administracions i societat. Quan una IG deixa de ser només un distintiu dequalitat i es converteix en un instrument de promoció del territori, multiplica el seu impacte sobre l’economia local, el turisme, la cultura gastronòmica i laprojecció internacional.És en aquest context que convé plantejar-nos unareflexió de futur. El prestigi de la Llonganissa de Vicés, sens dubte, el nostre principal actiu. Precisamentper això hem de preguntar-nos si aquest capital deconfiança pot esdevenir també la base d’un projecteencara més ampli per a Osona. Sense precipitar decisions ni renunciar a l’exigència que caracteritza lanostra IGP, és legítim estudiar si altres productes tradicionals, amb un vincle històric i territorial acreditat,poden reforçar en el futur aquesta estratègia comuna.No es tracta d’ampliar per créixer. Es tracta de créixer per continuar protegint allò que ens fa únics. UnaIGP amb més capacitat de generar valor és també unaIGP amb més força per defensar els seus productors,impulsar la innovació, atraure talent, participar enprojectes europeus i consolidar el lideratge del nostre territori.També cal dir-ho amb naturalitat: en un entornque evoluciona tan ràpidament, la inacció no és neutral. Si Europa aposta per indicacions geogràfiquescada vegada més fortes i més integrades en les polítiques de desenvolupament territorial, quedar-nos almarge d’aquesta evolució comporta el risc de perdreoportunitats que difícilment tornaran.Els qui avui tenim la responsabilitat de representar la IGP Llonganissa de Vic no som propietaris delseu llegat; en som els seus custodis. La nostra obligació és preservar-lo, però també preparar-lo perquècontinuï essent útil d’aquí a vint o trenta anys. Lamillor manera d’honorar la feina de les generacionsque ens han precedit és deixar a les que vindran unaIndicació Geogràfica encara més sòlida, més respectada i més rellevant per al conjunt d’Osona. Europaha obert una nova etapa. Ara és el moment de decidirsi volem ser espectadors del canvi o protagonistes delnostre futur.David Garcia-Gassull, president del Consell Reguladorde la IGP Llonganissa de Vic

L’emblema de Vic, distingit

L’agost del 2025 a l’illa càrnia: un foc difícil d’extingir

Aquell estiu del 2020: amb l’ull posat als rebrots de covid-19

“Sabem què i com va passar, però hi ha respostes que només podrien donar-les els terroristes”

Aquell 17 d’agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"