En els últims tres anys, l’índex d’envelliment a Osona ha superat el llindar dels 100, una xifra que significa que ja hi ha més persones de més de 64 anys que no pas amb una edat inferior als 16. La tendència es fa extensiva a la resta de Catalunya, a on el 2019 es va assolir un màxim històric pel que fa a aquest indicador amb un 117%. O el que seria el mateix, per cada 100 menors de 16 anys hi ha 117 majors de 64. Les xifres a Osona també indiquen una tendència a l’alça i, en el darrer lustre, l’envelliment ha augmentat un 8%. La relació entre joves i gent gran, però, no és tan marcada com en altres territoris i se situa per sota de la dada de Catalunya, amb el 102,91% a nivell comarcal. En aquest sentit, cal destacar que els dos grans nuclis de població —Vic i Manlleu—, mantenen l’índex per sota del 100. Entre les variables que poden explicar aquesta situació hi ha el fet que les dues ciutats amb més habitants són un pol d’atracció. En primer lloc, per una major oferta d’habitatges de lloguer que s’adapten millor a la demanda del jovent i, de l’altra, per l’arribada de població estrangera. Vic i Manlleu van ser els dos municipis d’Osona amb un saldo migratori més elevat el 2018 —últim any del qual es tenen dades—, i la majoria de persones que van arribar ho feien per motius laborals, per tant, es trobaven en la franja inferior als 65 anys.
En el 2019, a Osona hi havia 10 municipis amb un índex d’envelliment inferior a 100, sis menys que fa cinc anys, ja que Taradell, Seva, Calldetenes, les Masies de Voltregà, Sant Martí de Centelles i Orís han superat el llindar en aquest període de temps. També és curiós el cas de Lluçà, ja que segons mostren les dades de l’IDESCAT, en els últims cinc anys ha rejovenit la seva població un 22% i ha aconseguit baixar del 100. El municipi que més s’ha rejovenit segons les estadístiques és Santa Cecília de Voltregà (-34%), tot i que la població d’Osona amb un índex d’envelliment més baix és Muntanyola (69%), que en els darrers anys ha experimentat un creixement d’habitants important gràcies a l’arribada de noves famílies. A l’altre costat de la balança hi trobem pobles com Tavertet (388%), Sant Boi de Lluçanès (320%) o Sant Sadurní d’Osormort, amb poblacions molt envellides. Tots ells comparteixen el fet de trobar-se en un entorn rural, sense indústria i poques oportunitats laborals, un fet que dificulta l’arribada de gent jove.
Aquest és precisament un escenari que es repeteix al Ripollès: la població jove marxa a àrees urbanes per buscar oportunitats laborals i al territori hi queda una població envellida. Ara mateix l’índex és de 206%, que vol dir que per cada 100 menors de 16 anys n’hi ha 206 que superen els 64. Els moviments demogràfics en municipis amb pocs habitants com Les Llosses o Queralbs fan que l’índex, tot i mantenir-se molt elevat, marqui una tendència a la baixa a la comarca en el darrer lustre. Serveis com la fibra òptica o el teletreball poden afavorir que gent jove aposti per quedar-se al Ripollès.
