Els cribratges de detecció precoç del càncer han caigut entre un 6% i un 36% a Osona a causa de la pandèmia. Per identificar el de mama, per exemple, l’any 2020 es van portar a terme 6.401 mamografies quan el 2019 se n’havien fet 8.715. Això suposa una reducció del 27%. També es va registrar una davallada de proves en el càncer de còlon i recte, tot i que el descens més marcat, del 36%, correspon al de coll uterí, que es realitza mitjançant citologia a consulta.
Haver perdut múscul en detecció precoç és una situació que es repeteix arreu de Catalunya, on el diagnòstic de càncer va baixar un 10% l’any 2020. La bona notícia és que en la majoria de casos s’ha tornat a posar la directa. Imma Cervós, gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central, explica que sobretot a l’atenció primària “ens vam trobar un pacient de patologia crònica descompensada per falta de seguiment, perquè ell mateix s’havia deixat, algú que tenia por d’aproximar-se al CAP…”. Això fa que persones amb càncer no consultessin fins temps després dels primers símptomes i, per tant, que entressin al circuit en estadis més avançats de l’habitual. “Són casos puntuals i al sistema està molt marcat com prioritzar-los”, apunta Cervós, però és veritat que quan es disparen els contagis cada dia cal fer equilibris per donar sortida a la urgència covid i no covid.
La davallada més important va ser durant la primera onada
L’anàlisi per mesos demostra que el diagnòstic precoç va caure sobretot durant la primera onada de la pandèmia. Els hospitals estaven abocats en el coronavirus i, si calien TAC per seguir complicacions de la covid, era impossible programar també mamografies o colonoscòpies. A falta de tancar el 2021, això s’hauria començat a revertir com a mínim en el càncer de coll uterí i el de mama, motiu pel qual Cervós remarca una vegada més l’esforç dels professionals sanitaris.
Des del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Marta Parera, cap del Servei d’Oncologia i Hematologia, detalla que els diagnòstics que més han vist reduir-se són els de pròstata, limfomes i melanomes: “Ja de normal és menys freqüent que la gent consulti per qüestió de ganglis o lesions a la pell. En un context d’excepció, això s’accentua”. Pel que fa a estadis, el de recte és l’únic on fins ara consideren provat l’impacte de la pandèmia: el 2020 se’n van detectar de més avançats que al 2019.
Tot i això, mai s’han aturat els tractaments ni les operacions
Malgrat la reducció de cribratges, la cap d’Oncologia també recorda que pels pacients diagnosticats es va mantenir sempre tots els tractaments, i que a l’Hospital Universitari de Vic mai s’ha deixat de practicar operacions urgents: “Dins d’ajustar l’activitat a la pandèmia, tot va seguir endavant”. Des del seu punt de vista, de fet, ara mateix a la seva àrea la situació ha tornat a la normalitat i no hi ha la mateixa por de trepitjar l’hospital: “És diferent de la primera onada, quan els pacients ingressats eren clarament molts menys, i només els més greus. La gent intentava aguantar a casa”.
Més enllà dels sistemes de detecció precoç, la consigna davant de qualsevol sospita de malaltia greu és consultar el sistema sanitari com més aviat millor: dolor, pèrdua sobtada de pes, una tos que no se’n va… “El problema creix si s’espera a venir”, explica Marta Serrarols, gerent del CAP del Remei de Vic, “en patologia greu, disposem de l’hospital de dia mèdic. Ens donen hores d’una setmana per l’altra, va tot molt ràpid”.
UNA EINA MOLT ÚTIL
L’objectiu principal dels programes de detecció precoç és identificar la malaltia en els estadis inicials, ja que això s’acostuma a traduir en un millor pronòstic. Entre els més estesos hi ha el de còlon, que a banda de detectar el càncer permet prevenir-lo mitjançant l’extirpació de pòlips (lesions premalignes).
Aquest 2021, la represa dels programes de cribratge s’està fent aplicant totes les mesures de protecció contra la covid-19, des de desinfecció addicional d’espais i equipaments fins a protecció dels professionals o aforaments reduïts a les sales d’espera. Tot plegat fa que calgui més temps per a les proves i, per tant, més hores d’agenda i personal.
En l’àmbit de recerca oncològica, els laboratoris van haver de tancar durant la primera onada de la pandèmia, però Parera explica que no es van aturar els assajos clínics que ja hi havia engegats. Encara que sigui amb adaptacions, sobretot el format telemàtic, durant el 2021 s’han pogut recuperar els congressos d’actualització o les formacions especialitzades.
