Des de fa dos anys, Pere Macias (Olot, 1956) coordina el Pla de Rodalies de Catalunya amb dos objectius principals: fer el servei al més eficient i fiable possible i aconseguir captar nous usuaris del servei de tren.
Què suposa aquest desdoblament parcial per a l’R3?
Amb les línies que tenen via única, com l’R3, tenim un problema en el que es coneix com el cantó entre estacions, un tram on no es poden creuar dos trens. Entre Vic i l’estació de Balenyà-Tona-Seva ens trobem amb un cantó força llarg, d’uns nou quilòmetres. Això condiciona la capacitat de la línia, perquè quan surt un tren de Vic cap a Barcelona no en pot pujar cap fins que no ha arribat a Balenyà-Tona-Seva. Si aquests nou quilòmetres es fan en aproximadament 10 minuts, vol dir que només pot circular un tren per aquest cantó cada 20 minuts. Si escurcem el cantó, augmentem la capacitat de la via.
I on se situarà aquest desdoblament parcial?
En aquest cas aprofitem una estructura que ja està preparada, com és el soterrament de la línia a la sortida de la ciutat de Vic en direcció a Barcelona. Al llarg d’aproximadament un quilòmetre hi posarem una doble via, i això ens ha de permetre augmentar en un 14% la freqüència de pas del cantó. És una obra que costant relativament pocs diners pot ser molt efectiva. La inversió més gran serà la construcció d’un pont a sobre del riu Mèder, per doblar la via en aquest tram.
De quin calendari d’execució estem parlant?
El projecte està redactat i ara es troba en fase de supervisió per part de diverses institucions ferroviàries. Crec que de cara a l’any que ve es podria licitar. És un projecte dels considerats immediats. La nostra filosofia és treure el màxim profit de la xarxa ferroviària amb petites obres immediates mentre treballem actuacions més significatives. És el que faria tothom a casa seva o en una empresa: buscar petites inversions que ens permetin millorar el servei. Anem a fer això: a l’espera de grans projectes com el desdoblament, que també estem treballant, mirem de millorar el servei.
Amb uns pressupostos generals de l’Estat en l’horitzó i l’aposta d’Europa per la transició ecològica, estem davant d’un moment clau per a Rodalies?
Crec que és una bona notícia que en aquest pla de reconstrucció europea que s’ha anunciat un dels eixos principals sigui tot allò vinculat amb una mobilitat més sostenible, i òbviament Rodalies forma part d’aquesta idea. Això ens fa pensar que hi haurà finançament per a tota una sèrie d’actuacions que ja teníem planificades però que tenien la incògnita dels recursos econòmics per avançar més o menys ràpid. És el cas del desdoblament del tram de l’R3 entre Parets i la Garriga.
“La mobilitat sostenible és un eix clau dels fons de recuperació europea i això és una bona notícia per Rodalies”
Ara mateix en quin punt es troba el desdoblament de l’R3?
De Parets a la Garriga ja tenim les obres del desdoblament en marxa. En la fase 0, s’estan suprimint passos a nivell i també s’ha adjudicat tota la instal·lació de les telecomunicacions d’aquest tram per poder passar de via única a via doble. També tenim el projecte d’obres del desdoblament en la fase de supervisió, en la fase final, i per tant si hi ha un impuls a través del finançament europeu es podria adjudicar de cara a l’any que ve. L’actuació a Vic és una peça petita, i la intervenció grossa més immediata és la que s’ha començat a fer entre Parets i la Garriga.
I el tram entre Vic i Centelles, quan arrencarà?
Cal fer l’estudi informatiu i la declaració d’impacte ambiental. Ara mateix s’està preparant tota la documentació per tirar endavant aquests dos documents, que són imprescindibles. Entre Vic i Centelles el terreny no presenta gaire dificultats perquè és pla, però en alguns revolts s’haurà de modificar el traçat per mantenir una velocitat adequada que estaria al voltant dels 160 quilòmetres per hora. Això vol dir tocar finques i haver de disposar de la declaració d’impacte ambiental, un informe que volem engegar en breu però que portarà uns dos anys de feina.
Es comença a articular un clam unitari a Osona i el Ripollès per fer evident per enèsima vegada que cal el desdoblament de l’R3. Què els diria?
Que s’estan fent coses i que parlem de projectes molt complicats. I si ho centrem en l’R3, la dificultat s’accentua a causa de punts de difícil actuació com pot ser el Congost o la sortida de Barcelona, on el tren passa pel mig de Mollet, Parets o Montcada a tocar dels habitatges. Quina és l’estratègia? Doncs anar per etapes, i mentre executem una cosa ja en preparem una altra. Ho veiem ara: estem executant el tram Parets-La Garriga, que ens farà millorar la capacitat de la via, i també fem una petita actuació a Vic per tenir més freqüència. Mentre fem això ja treballem a preparar els documents del tram Centelles-Vic. La idea és fer les coses de mica en mica, però sempre anar fent coses. I si arriben més recursos econòmics, doncs les podrem accelerar.
Rodalies ha estat massa abandonada per part de l’Estat espanyol?
Crec que a Rodalies hi va haver un moment en què es van fer un bon grapat de coses. Amb Mercè Sala a la presidència, entre el 1991 i el 1995, les millores van ser apreciables. Per exemple, la majoria de trens que encara avui circulen es van comprar en aquest període. Després, però, no es va fer res més, i durant el segle XXI, especialment a Catalunya però a tot l’Estat en general, no han tingut cap mena de priorització. La prioritat ha estat l’alta velocitat. Això és un error històric brutal que ha comès Espanya i sembla que ara es vol començar a revertir.
“La prioritat s’ha centrat en l’alta velocitat i això és un error històric brutal”
Hi haurà millores també a les estacions? Per exemple, en personal.
Parlar de personal per fer determinades funcions a les estacions és una cosa del segle passat. L’esquema que es pensa per al futur no considera tenir una persona cobrant els bitllets a cada estació. El personal hi ha de ser per donar seguretat i per ajudar els viatgers, però s’ha d’entendre que hi ha un procés de digitalització i s’ha d’aprofitar. Un exemple el trobem en els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, on hi ha molt poc personal fix a les estacions. El personal volta, i existeix una bona informació i recursos per comunicar-s’hi. Cal un sistema modern d’atenció al públic, i això vol dir que allò que pot fer una màquina, ho faci, i que les persones estiguin en llocs concrets i movent-se si cal i centrades en l’atenció al ciutadà.
