Actualment, Neus Rodellas té 66 anys i ja en fa sis que està jubilada després de 37 anys dedicats a la docència. Aquesta professora d’educació primària i especial té l’honor de ser l’última mestra de l’escola Hug de Mataplana de Gombrèn, l’escola del municipi que va haver de tancar l’any 1998 per manca de nens i que podria obrir el curs vinent si Educació veu amb bons ulls la proposta feta des del consistori gombrenès.
Rodellas va impartir classes a Gombrèn durant 12 anys en dues etapes ben diferents. La primera va ser de l’any 1982 al 1986, en què va arribar a un centre amb més d’una trentena de nens i on només hi havia dues mestres. El primer any amb l’altra professora es repartien les assignatures i els grups per edats a parts iguals, però el segon any “com que a l’altra li agradaven més els petits, jo em vaig quedar els grans”. L’escola era d’infantil i primària; per tant, hi havia nens que tenien entre 4 i 14 anys. Quan va entrar-hi, Rodellas bevia d’un sistema educatiu que consistia a treballar per projectes; però en el seu primer any va fer servir una mica els llibres. El segon, va decidir que en prescindiria, però “els pares em van demanar que ho fes amb llibres perquè els semblava que els seus fills no treballaven tant”. Tot i tornar a agafar els llibres, Rodellas tampoc seguia les pautes al peu de la lletra, perquè considera que “en una escola rural el treball ha de ser conjunt de tots els nens i cal que s’ajudin els uns als altres”. Per exemple, els nens de 4t i 6è de Primària feien treballs conjunts però “cadascú al seu nivell” i després se’ls explicava als pares què es feia perquè veiessin que tenien el mateix nivell que un nen que anés a l’escola de Campdevànol.
Passats cinc anys d’entrar a l’escola de Gombrèn, Rodellas va fer un impàs i va marxar durant un lustre a treballar al centre de recursos de Ripoll, perquè hi havia una plaça vacant. Però va tornar a l’escola Hug de Mataplana l’any 1992. Tot havia canviat. Ara només hi quedaven una quinzena de nens i ella n’era l’única mestra, tot i que comptava amb l’ajuda d’una especialista d’anglès que venia alguns dies a la setmana i que “també m’anava bé per separar grups, perquè hi havia nens de P3 fins a vuitè d’EGB (primària)”. En els cinc anys d’impàs, del 87 a 91, hi havia hagut una altra especialista de plàstica i es va crear la ZER Comte Arnau, que agrupava les escoles rurals de Vallfogona, Planoles, Campelles i Gombrèn –ara només queden les dues primeres.
Rodellas era la directora de l’escola, però és que, a més, va convertir-se en la cap d’estudis de l’equip directiu de la ZER, ja que el segon any es va morir la mestra de Vallfogona que feia de directora i es va haver de fer una reestructuració. Els últims anys de l’escola ja “sabíem que hauria de tancar” i, de fet, l’últim curs el van començar només set alumnes. “Personalment, jo sempre he dit que era una mestra d’escola rural i per mi era com la meva segona casa i els nens, com si fóssim meus”, assegura Rodellas amb els ulls negats. Aquell any, alguns infants van marxar a viure a Campdevànol i van deixar l’escola. Al final, només en quedaven tres. Com a anècdota, cada dia feien un esmorzar a la taula de la classe on tothom portava alguna cosa i anaven picant de tots. Una imatge que va captar el Diari de Girona i que sortia cada cop que s’havia d’il·lustrar que tancava una escola rural. A Rodellas va saber-li tant de greu el tancament que durant un any no va poder anar a Gombrèn, perquè “cada cop que pujava en cotxe em posava a plorar i no veia la carretera”.
L’última mestra de Gombrèn va exercir durant dos anys a l’institut de Ripoll i va acabar la seva trajectòria a l’escola Pirineu de Campdevànol perquè, com que podia escollir plaça, volia estar amb els nens amb qui havia compartit tants moments a Gombrèn.
{{ comment.text }}