Lurdes Baulenas (Tona, 1959) és la consellera delegada de Construccions Ferrer, una empresa familiar especialitzada en la construcció, la rehabilitació i la promoció d’habitatges, que enguany celebra el centenari. Compta amb 25 treballadors i l’any passat van facturar 8 milions d’euros. Conversem amb Baulenas, en el marc del cicle d’entrevistes Fem DEO, just en el moment de tancar una etapa de gairebé 11 anys com a presidenta del Consell Empresarial d’Osona.
Dona en un sector tradicionalment molt masculí com és el de la construcció.
No soc un cas únic. Hi ha moltes dones arquitectes o aparelladores. De mà d’obra potser sí que no n’hi ha tantes i pel que fa a la gerència, aquí, a la comarca, no conec massa ningú més, però a fora, en zones on m’he mogut com Barcelona, hi ha dones al meu sector. Al sector immobiliari n’hi ha moltíssimes i al de la promoció, també.
Li ha comportat alguna situació incòmoda el fet de ser dona?
El fet de ser una empresa familiar, i formar part de la propietat, et dona avantatges. No m’he sentit incòmoda dins de casa. Sí que he intentat ser humil pel que fa als coneixements que jo podia tenir per la meva formació, però quan et mous en àmbits més associatius ets minoria i els enfocaments són masculins. El que percebo més és el tipus d’enfocament que es dona a les empreses, en clau més femenina o més masculina. Hi ha matisos, detalls o postures molt masculinitzades.
Vostè ha aplicat aquest focus més femení a la seva empresa?
Estic segura que sí. La manera de fer més femenina, de tenir més en compte els equips, d’escoltar més i que t’ajudi en la presa de decisions. Això, sens dubte que a Construccions Ferrer ho hem implementat. Intentar aplicar la conciliació familiar a l’empresa, també. Tot i que en l’àmbit d’oficina o despatx es pot fer més fàcilment i a l’obra és més difícil. Aquestes maneres més en clau femenina, les hem anat aplicant. Algunes, al principi, més inconscientment, pensant que serien més productives, i d’altres ja més conscientment.
“Hem optat per subcontractar especialistes en cada fase de l’obra”
Lurdes Baulenas, consellera delegada de Construccions Ferrer
Construccions Ferrer és una empresa fundada l’any 1923 i, per tant, som a l’any del centenari. Hi haurà alguna celebració especial?
Sí. Celebrem el centenari aquest any perquè el 1923 és el primer any que podem demostrar amb un document que hi havia activitat, però segur que hi ha uns anys anteriors. Estem acabant d’editar un llibre en el qual intentem explicar tota la nostra experiència constructiva i lligar-la amb el que s’ha anat fet principalment a Vic, urbanísticament parlant, que és on hem treballat més. Fa molta il·lusió perquè hi ha tot un seguit d’obres molt emblemàtiques que s’han fet, com el Seminari, la rehabilitació del campanar de la Pietat, la Clínica de Vic… I pel juny farem una celebració.
Fan construcció tant d’obra privada com pública, rehabilitació, promoció d’habitatge… Passada la crisi de 2008 s’ha anat recuperant el sector?
Sí. Va ser una crisi molt llarga, que va durar molts anys. El sector ara està plenament recuperat. Una altra cosa són els grans dubtes de futur. En aquests moments, què pot implicar la nova llei de l’habitatge.
Mirant l’evolució de la facturació de l’empresa veiem que el 2021 arriben a 6,9 milions i el 2022 als 8 milions. Quina és la previsió per aquest any?
Calculem arribar als 10 milions d’euros.
Són xifres rècord o ja s’hi havia arribat abans de 2008?
Abans de 2008 hi havíem arribat i ara anem creixent. El 2021 no va ser un any especialment bo. Va ser millor el 2020 perquè, per nosaltres, quan hi ha una crisi, com va ser la covid, els efectes ens solen arribar al cap d’un any. Si ara hi hagués un daltabaix, els projectes que estem fent o que hem d’arrencar, el client ja té les llicències i el finançament, i es desenvolupen.
“La crisi va expulsar molta gent i els oficis no són atractius per als joves”
Lurdes Baulenas, consellera delegada de Construccions Ferrer
Treballen de la mateixa manera que abans de la crisi financera?
La crisi i la voluntat de guanyar en eficiència i reduir costos per ser competitius ha fet que canviem la manera de construir. Amb els mètodes de fa 20 anys el preu del producte seria inabastable. S’ha hagut de buscar l’eficiència, pel que fa al cost. En el nostre cas, hem optat per subcontractar especialistes en cada moment. No pots mantenir una plantilla que no pugui estar el 100% ocupada. Si tens gent especialista en estructures és molt més eficient que no pas perfils més polivalents, com passava abans.
Quins són actualment els reptes del sector?
N’hi ha diversos. Un és la sostenibilitat ambiental. Tant pel que fa als residus que generem en el moment de fer l’obra com en la vida útil del que estem construint. Un altre repte és el d’industrialitzar el màxim el nostre sector, la qual cosa topa amb el repte de la rehabilitació, on és molt difícil industrialitzar. I el tercer repte és el de la formació en l’ofici. I això no és exclusiu de la construcció. Afecta a tots els oficis. És molt difícil trobar gent formada de menys de 40 anys. Hi ha diversos aspectes que ho han provocat. La crisi va expulsar moltíssima gent del sector i els oficis no són atractius per als joves. Ara sembla que hi ha una certa tendència a valoritzar la formació professional. De fet, s’estan fent passos des del sector públic i el sector privat.
Parla de la Fundació Albir, l’escola de noves oportunitats?
Sí, de noves oportunitats i de no noves. O sigui, de gent que ja amb la primera oportunitat agafi com el seu projecte de vida tenir un ofici d’aquest tipus.
“L’habitatge que faria falta en aquests moments a Osona no s’està construint”
Lurdes Baulenas, consellera delegada de Construccions Ferrer
A l’hora de construir s’ha avançat cap a materials més eficients, energèticament parlant?
Si parlem d’obra nova, s’està construint amb prefabricats. El principal repte és fer un tipus d’edificació que sigui el màxim aïllada possible. Hem passat de fer molt aïllament a parlar de cases passives, que poden arribar, no tan sols a no necessitar elements energètics, per escalfar o refredar, sinó que fins i tot s’està parlant que poden arribar a sobrar. És el gran canvi que tenim.
La rehabilitació és la gran assignatura pendent que tenim com a país?
És una assignatura important. No és fàcil rehabilitar per moltes raons. La primera és que l’administració, que ha de vetllar perquè es mantingui el patrimoni constructiu de cert valor, principalment als centres de les nostres poblacions, no és prou àgil ni prou clara a l’hora de saber quin és el marc per actuar. La segona qüestió és que fer rehabilitació és més complicat que fer obra nova, alhora de poder-la valorar econòmicament. Això suposa un repte per als possibles inversors que hi puguin entrar. Ara bé, si no volem créixer en territori, volem preservar zones verdes i ser mediambientalment més sostenibles, la rehabilitació és primordial.
De fet, és una de les branques del seu negoci.
Sí, des de fa molts anys. Les nostres oficines estan en un edifici rehabilitat l’any 1992, al centre històric de Vic. Sempre hem apostat i cregut en aquest patrimoni i en som especialistes.
“Els deures que no ha fet l’administració en 30 anys, els estem patint ara”
Lurdes Baulenas, consellera delegada de Construccions Ferrer
En quins projectes estan treballant, actualment?
Estem fent l’ampliació de la Facultat de Medicina de la UVic a Can Baumann. Estem adequant la tercera fase del Teatre Centre de Manlleu. Tenim una promoció privada a Cervelló. També estem fent una rehabilitació d’un edifici d’oficines per convertir-lo en coworking, al centre de Barcelona, i d’una casa pairal molt important i molt maca al Ripollès. I per a l’Ajuntament de Vic ara arrancarem una ampliació del VIT i també estem fent les urgències i acabant els laboratoris del Consorci Hospitalari de Vic. Són les obres més grans que fem actualment.
Osona és la comarca de la Catalunya Central on es visen més habitatges nous. El ritme constructiu és bo?
L’habitatge que faria falta en aquest moment no s’està construint. Faria falta més habitatge. I em dona la raó el fet que hi ha tensions quan es parla del dret a l’accés a l’habitatge. Si Osona és on se’n visen més, me n’alegro, però encara s’hauria de construir més per evitar aquestes tensions.
El que fa falta en l’àmbit de país és habitatge públic…
Sí, els deures que no ha fet l’administració pública en els últims 30 anys els estem patint ara. I ara les polítiques que surten de l’administració són carregar en els privats les deficiències d’aquesta falta d’habitatge públic. Per subsanar això, fa falta que en l’àmbit de l’Estat, la Generalitat i les administracions locals, es posin d’acord i arribar a un pacte amb els privats per solucionar aquest problema. Limitar i legislar sense aquest pacte no sé si solucionarà els problemes habitacionals que tenim. I s’ha de generar sòl públic per poder fer aquests habitatges públics, però amb el consens dels privats.
Vostè parlava ara de l’accés a l’habitatge. Per a una part de la població és impossible accedir a un habitatge de compra.
El que marca el preu d’un habitatge és el preu del sòl. Sí que és cert que en els últims anys el preu de la construcció ha pujat moltíssim, a causa del preu de les matèries primeres o la guerra d’Ucraïna. Ara bé, hem de ser capaços de generar el sòl públic que permeti accedir a l’habitatge a un preu raonable. El cost de construcció és el que és. Es pot industrialitzar més, es poden fer ajustos, però hi ha uns mínims. El que determina el preu final és el preu del sòl i aquest sòl ha de ser públic.
“Seré a l’empresa fins que vegi que puc aportar i mentre pugui ser necessària”
Lurdes Baulenas, consellera delegada de Construccions Ferrer
El relleu a la direcció de Construccions Ferrer està resolt?
Està en marxa. Actualment a la direcció som el meu fill, Miquel Ferrer, i jo. Ell està més dedicat a les àrees tècniques, a la construcció, pressupostos i el que és portar l’obra, i jo assumeixo més el dia a dia en aspectes administratius, financers i legislatius. Al ser una empresa familiar és molt difícil jubilar-se. També és cert que jo hi estic a gust i amb la meva trajectòria crec que encara puc aportar. Jo hi seré fins que vegi que puc aportar o cregui que pugui ser necessària. Però el relleu generacional hi és. En dates no està concretada com serà la substitució, però hi va sent.
Quin balanç fa del seu pas per la direcció, tenint en compte que va estudiar Història i que les circumstàncies l’hi van portar…
Quan em vaig casar vaig començar a treballar a Construccions Ferrer, portant els temes més legals, de notaries i coses d’aquestes. Arran de l’accident del meu marit, el meu sogre, que ja pràcticament s’havia jubilat, s’hi va tornar a incorporar, i jo vaig fer el pas. Aleshores estava gestionant un departament que teníem de locals amb franquícia i vaig passar a codirigir l’empresa en un moment que ja era prou traumàtic. Això va ser a l’any 2000 i fins ara.
I hem passat per una crisi econòmica i una pandèmia.
Els primers anys, per part meva, van ser d’aprenentatge a la direcció. Quan va arribar la crisi ja estava més bregada i tot és qüestió de prendre les decisions més encertades possible. Vam ser molt prudents. Havíem sigut prudents en aquells anys de tanta eufòria i, més enllà de la prudència, hi ha una part de sort, de gestió i de solvència de l’empresa, que fa que encara hi puguem ser.
“Ni Gemma Vivet ni jo hem tingut dones referents i poder ser-ho una mica està bé”
Ha estat gairebé 11 anys a la presidència del Consell Empresarial d’Osona. En marxa amb la feina feta?
Quan em van venir a buscar per entrar al comitè del Consell Empresarial encara hi havia el meu sogre, vam valorar-ho i em va dir: “Et toca. Jo he estat a la Cambra de Comerç, a l’Ajuntament, ara et toca. Endavant”. Va ser important per a mi perquè tenia molts dubtes. Vaig pensar que podria tenir una visió més global del món de l’empresa, que hi aprendria. En aquell moment Joan Rovira, que n’era el president, em va dir que havia de ser la vicepresidenta. Ell va tenir un problema de salut i vaig passar a la presidència. I aquí penso que l’equip que vam fer, en aquell moment ja hi havia Àlex Fernández de vicepresident i Gil Salvador com a gerent, vam agafar el Consell Empresarial amb ànim de fer-lo créixer. Ho hem fet (hi ha més d’un centenar d’associats) i li hem donat un caire més de coliderat, que no pas presidencialista. N’estic molt contenta perquè m’ha permès conèixer les empreses i el món empresarial de la comarca, del qual em sento molt orgullosa. Hem fet que la gent es conegui, n’han sortit iniciatives prou important pel territori i, a més a més, diferents entitats de la comarca ens han vist com a interlocutors importants per tenir-nos als seus patronats o òrgans consultius.
Quina és l’activitat del Consell?
Primer, ser un àmbit de relació de les empreses de la comarca, que això permet poder conèixer un possible client o proveïdor que el tenies al costat i no coneixies. També som els defensors dels interessos de les empreses de la comarca davant de les administracions. A més a més, pengem de Foment, o sigui que tenim la representativitat que Foment té a l’hora de negociar convenis laborals. I transmetem als socis novetats que poden haver-hi en aspectes fiscals, laborals o purament acadèmics, de noves tendències quant als recursos humans. En definitiva, posar en valor la figura de l’empresa i de l’empresari, que portem molts anys que som els dolents de la pel·lícula i com a tots els sectors hi ha de tot, però penso que no és així. I intentar col·laborar i ajudar les entitats de la comarca, la societat civil, aportant el nostre punt de vista com a empresaris.
Sovint es parla de la dependència del sector agroalimentari, cap on ha d’anar l’economia d’Osona?
Si Osona es caracteritza per una cosa és perquè al llarg de la història ha sabut transformar-se i variar de sector, quan aquests han entrat en diferents crisis. L’agroalimentari, crec que té els reptes molt assumits, i en la majoria de les empreses els tenen en vies d’internalització. Que ens hem de diversificar? Probablement, com més diversificada tinguem l’economia, més fàcil tindrem la subsistència, però tenim altres sectors, com el metal·lúrgic, el de les TIC, que és prou important, i no se’n parla tant en aquests moments. I hi ha tot un sector que ens pot derivar de la UVic i la Facultat de Medicina que és el mèdic i sanitari que també es pot anar introduint. Quan es parla de transformació, penso que les empreses ja ens anem transformant per a la nostra pròpia supervivència.
El fet que li prengui el relleu una altra dona, Gemma Vivet, a la presidència del Consell Empresarial, com ho valora?
En certa manera hi ha una continuïtat. Al comitè el vicepresident s’hi queda, bàsicament perquè hi ha una feina feta i una feina que s’està fent. A l’executiva, però, també hi entra gent nova. Pel Consell és important que hi hagi una part de canvi, que hi hagi una nova presidència, perquè li dona una nova visibilitat i un nou punt de vista. Després de gairebé 11 anys, tot el que pots aportar ja està sobradament aportat. Estic molt contenta que la Gemma s’hagi postul·lat per ser presidenta i estic molt contenta que sigui una dona perquè penso que ni ella ni jo hem tingut massa referents i, per tant, poder-ho ser una mica està bé.
{{ comment.text }}