Votació amb regust de final de capítol al ple de l’Ajuntament de Manlleu, que dimarts va ratificar el conveni en virtut del qual s’enderrocarà l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Tal com ha anat desgranant EL 9 NOU des del febrer passat, quan es va tancar un acord amb el govern espanyol, el Ministeri d’Interior es farà càrrec de tirar l’edifici a terra i posteriorment es quedarà 738 metres quadrats dels 1.352 de la finca, tot indica que amb l’objectiu de col·locar-los al mercat immobiliari i que s’hi construeixin habitatges, despatxos, locals per a botigues i serveis. Els 614 restants tornaran a mans del consistori, que té previst edificar-hi habitatge social per a joves o gent gran.
Amb l’aprovació del conveni que va passar pel ple de dimarts, Manlleu tanca un litigi que s’ha allargat dues dècades, des que la Guàrdia Civil va abandonar definitivament la ciutat. Entremig hi ha hagut de tot, però amb interessos clarament enfrontats: d’entrada, l’Estat volia recuperar el valor de l’edifici, que s’ha vist delmat per la caiguda del mercat immobiliari i la degradació; el consistori, per la seva banda, apel·lava a la titularitat del terreny i la reversió gratuïta al cap de 30 anys, motiu pel qual mai va acceptar pagar ni el mig milió d’euros que fixava una sentència de l’Audiència Nacional ni les rebaixes posteriors.
Amb la solució de partir-se la finca, l’equip de govern de Manlleu assegura que totes dues parts han quedat contentes. L’alcalde, Àlex Garrido (ERC-JfM), va parlar dimarts d’un “gran acord per a la ciutat”. Un cop ratificat per ple, la previsió és signar el conveni a Madrid el mes que ve. A partir d’aleshores el Ministeri ja podrà iniciar els tràmits per enderrocar la caserna. La divisió de la finca i les obres del que s’hi vulgui construir, tot i això, no podran començar fins que Manlleu tingui aprovat el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, encara en redacció.
A banda dels vots a favor de l’equip de govern, l’acord amb el Ministeri va comptar amb el suport del regidor no adscrit i el PSC. Marta Moreta, d’aquest últim grup, va repassar els passos que ha anat fent el partit per propiciar l’entesa, com ara reunir-se amb representants del PSOE o buscar alternatives a les opcions a sobre la taula, entre les quals una permuta o la segregació de la finca que ha acabat arribant a bon port.
Els tres regidors de la CUP es van abstenir. Segons Albert Generó, comparteixen la posició de l’Ajuntament, però cal denunciar “el paper de l’Estat tots aquests anys”: “Ens trobem davant d’una estructura institucional i administrativa que està dissenyada perquè els municipis ens trobem lligats de mans i peus i no puguem tirar endavant certes polítiques i accions. Com de pervers és un sistema que ha permès que aquest espai estigués tancat 22 anys amb les urgències que tenim a Manlleu?”.
